El nucli poblacional, origen, de Sentmenat podem creure que ve, deixant a part els establiments del neolític (que es poden intuir a partir del Dolmen de la Serra Cavallera), els del període ibèric (poblat de la Torre Roja) o els de la dominació romana (viles de Can Palau, Can Fruitós, Mas de'n Cisa, Can Gibert, etc), de molt abans del primer establiment, als segles X-XI, de l'església de Sant Menna com a continuació d'un assentament tardoromà, o potser anterior, que ocuparia algun lloc de la zona entre el Campanar i la plaça de Baix. Poques dades es tenen que puguin confirmar totalment aquesta hipòtesi, però la construcció de l'església fora del nucli de la població, consolidat entre els segles XIV i XVI, així sembla indicar-ho. D'aquestes etapes tant reculades només s'ha identificat, fins ara, una part d'un absis datable entre els segles IX - X i alguna estructura soterrada que s'intueix al voltant del campanar i sota l'actual rectoria.

En el transcurs dels segles XIV-XVI es configura ja com un nucli estructurat tot consolidant-se l'actual plaça de Baix. Al segle següent es forma la plaça de Dalt i es construeix al llarg del camí de Caldes que culmina, al segle XVIII, amb la construcció de la Serra de Dalt, tot seguint el camí que mena al Castell de Sentmenat, actual carrer de Climent Humet. Aquesta evolució de la població donà com a resultat una estructura lineal que començava a la plaça de Dalt i acabava al final del carrer de Climent Humet.

Aquesta estructura lineal no es va modificar, pràcticament gens, durant el segle següent i no és fins a final del segle XIX i principi del XX que s'urbanitzen les terres de la Colomina creant un nou nucli més al nord que queda polaritzat pel nou Ajuntament i plaça de la Vila i se situa entre l’esmentat carrer de Caldes i la nova carretera que va de Sabadell a Caldes. Durant els anys 50 i 60 culmina aquest procés tot prenent ja una imatge molt poc diferent de l'actual.

El fet de ser Sentmenat una població eminentment agrícola el seu patrimoni és format, principalment, per construccions tradicionals que van lligades a aquest tipus d'explotació, el mas i la casa agrícola entre mitgeres. També hi ha construccions amb una tipologia d'ús residencial, aparegudes a final del segle XIX, que van molt lligades als nous corrents i modes portades de les ciutats com ara el modernisme, així com el Cementiri Nou.

Amb tot i això també disposa d’elements de gran importància, tant a nivell arquitectònic i històric, que es concreten en edificis religiosos com l’església parroquial de Església Sant Menna, l’ermita de Sant Miquel de l'Arn o l’ermita de Can Fruitós; i defensius com el Castellet de Guanta dalt del turó del Corb així com arqueològics que han anat apareixent al llarg del temps.