Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans. Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre. No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català.