Deixeble de Bréal i Saussure, és conegut per les seves obres sobre el grec i el llatí i per altres obres de divulgació, com Les langues dans l’Europe nouvelle (1918); més importants són, però, les seves contribucions sobre les llengües eslaves ( Le slave commun , 1924) i l’armeni. Aplicà àmpliament el concepte saussurià de la sincronia; ho féu d’una forma modèlica en la Grammaire de la langue polonaise (1921). Insistí en el caràcter social del fet lingüístic.