S’origina en refredar-se una extensió d’aire, fenomen que pot ésser provocat per refredament directe, per mescla o per evaporació.
Les boires de refredament directe són: de radiació, ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, prou prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment la tardor, i freqüents als Països Catalans i en indrets de latitud semblant, o d’advecció, degudes al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar.
Les boires de mescla són formades en mesclar-se isobàricament dues masses d’aire; són d’aquest tipus les que tenen lloc a Europa en avançar una borrasca atlàntica per damunt d’un anticicló continental.
Les boires d’evaporació sorgeixen en trobar-se una massa d’aire damunt una superfície d’aigua més calenta que no pas aquella. Aleshores l’evaporació és molt activa i prossegueix malgrat que l’aire s’hagi saturat, car la humitat equivalent de la superfície és menor que el 100%: l’excés de vapor es condensa i genera boires. Les boires de riu i de llac són boires d’evaporació que es produeixen sobretot a la tardor, quan el sol i l’aire que hi està en contacte s’han refredat, mentre que l’aigua es conserva encara calenta a la sortida del sol, que és quan s’arriba a la temperatura mínima. Les boires marítimes a les regions polars són boires d’evaporació que es produeixen principalment a l’estiu en dies freds, però amb sol, quan l’aigua deixa passar les radiacions d’ona curta, que són absorbides pel sòl del fons de la mar, el qual s’escalfa i emet radiacions d’ona llarga, que són alhora absorbides per l’aigua, la qual resta ja més calenta que no pas l’aire. Les boires per evaporació de pluja apareixen d’una manera típica a la part anterior d’un front calent: en avançar la massa càlida sobre un cuny d’aire fred, es refreda adiabàticament i provoca pluja, la qual, en travessar una zona d’aire més fred que no pas aquesta, s’evapora i dona lloc a boires.