Vermont

La capital és Montpelier (8 247 h [1990]). S'estén, en forma allargada, entre el riu Connecticut, que li serveix de límit oriental, i el llac de Champlain, a l’W, i entre el Canadà, al N, i Massachusetts, al S. És accidentat de N a s. per la serralada de les Green Mountains. El clima és temperat fred, i a l’hivern les temperatures poden baixar fins a -37°C. La precipitació mitjana anual és de 850-1 000 mm. La riquesa es basa en l’agricultura i la ramaderia; els principals conreus són el farratge i les pomeres. De la ramaderia sobresurt el bestiar boví, principalment vacum per a la producció de llet. També és important l’explotació forestal (el 70% de la superfície és coberta de bosc), que alimenta les indústries paperera i de fabricació de mobles. La indústria tèxtil, en altre temps destacada, ha estat substituïda per la microelectrònica i la fabricació de màquines eines. Sobresurt també el sector de les arts gràfiques. El turisme, que treu partit de la gran bellesa dels boscs i dels esports d’hivern a les muntanyes, és un dels recursos principals i el seu origen data del començament del segle XX. La capital és Montpelier, però la ciutat més important és Burlington (39 900 h [1990]). La densitat és de 23,2 h/km 2 i el 98% de la població és blanca. És un dels estats més rurals dels EUA. Habitat pels iroquesos, fou explorat pel francès Champlain (1609) i disputat per anglesos i francesos (s. XVII-XVIII). Colonitzat per grangers de Connecticut i Massachusetts, participà en la guerra d’independència, es declarà independent (1778) i esdevingué el catorzè estat de la Unió (1791). Fou un dels eixos de l’expansió nord-americana al N del Mississipí i combaté a favor de la Unió durant la guerra de Secessió.