Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat (1820). Nomenat secretari per a Irlanda (1830-33), manifestà una total incomprensió del problema irlandès. En canvi, com a secretari de colònies (1833-34) aconseguí l’abolició de l’esclavitud. Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal —del qual era un dels homes més representatius— i passà al conservador. Fou altre cop secretari de colònies (1841-44) i primer ministre en diferents ocasions (1852, 1858 i 1867-68). El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental. Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu ministre Disraeli, hagué de dimitir.
El seu fill, Edward Stanley (Knowsley, Lancashire 1826 — 1893), quinzè comte de Derby i polític britànic, fou diputat (1848), ministre d’estat per a l’Índia (1858-59) i ministre d’afers estrangers (1866-68 i 1874-78). Membre del partit conservador, passà al partit liberal per oposició a la política exterior de Disraeli i fou ministre de colònies (1882-85). El 1886, però, rompé amb Gladstone amb motiu de la qüestió irlandesa i passà a formar part dels liberals unionistes.