Situació i presentació
És al peu dels vessants meridionals de la serra de Cadí, a la vall del riu de la Vansa. El terme tradicional de la Vansa tenia una extensió de 57,1 km2, fins que el 1973 li fou annexat el proper terme de Fórnols de Cadí, de 48,98 km2, i rebé el nom oficial de la Vansa i Fórnols.
Administrativament el municipi limita al N amb Alàs i Cerc i amb Cava, a l’E amb Josa i Tuixén, i amb la Coma i la Pedra (Solsonès), al S contacta només puntualment amb el terme d’Odèn (Solsonès), i continua vers el SW amb Fígols i Alinyà, i a l’W amb el Pla de Sant Tirs.
El municipi es configura com una petita conca que comprèn el tram mitjà del riu de la Vansa. Des de la Torre de Cadí (2.561 m) el terme continua en direcció a llevant pel portell de Cadí, el cap de la Fesa (2.391 m) i el coll de Pradell —que separa la serra de Cadí de la de Sant Salvador, on hi ha l’ermita de Sant Salvador d’Adraén—; passa al S del roc de Carbassa i del de la Pena, travessa la capçalera del barranc dels Reguers i el torrent del Bufot, envolta el turó de les Forques pel N i després de travessar el torrent de Saga arriba a la roca de la Dona. En aquest punt el termenal pren direcció S fins al pas del Llop. El límit remunta la carena del Montsec de Tost —el punt més elevat és el puig de Serreïmes (1.687 m)— des del coll de Serreïmes i fins al coll d’Arnat, on el termenal pren direcció S fins a arribar a la riba dreta del riu de la Vansa. Al llarg de poc més d’1 km, el termenal ressegueix el curs del riu, per la partida dita de Caferna, on s’inicia el llarg i profund estret de la Vansa fins a la confluència amb el Segre. A migdia el terme és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Port del Comte: cap de la Guàrdia, el Pedró dels Quatre Batlles (2.382 m) i la Tossa Pelada (2.378 m). En direcció a tramuntana, el termenal passa pels clots de Rebost, el prat de l’Arb, travessa la capçalera del torrent de l’Obac, el riu de la Vansa, aigües amunt de la confluència amb el torrent de Ribanegra, i rmunta els contraforts meridionals de la serra de Cadí: roc de l’Àliga, clot del Tou, Puig Galliner (1.869 m), collada de Roc Sobirà i Cadinell. En aquest punt el límit del terme remunta el vessant meridional de la Torre de Cadí, després de travessar la capçalera del torrent de Ribanegra. Una bona part del sector nord del terme es troba integrat al Parc Natural del Cadí-Moixeró.
El riu de la Vansa és l’eix vertebrador del municipi. El riu es forma aigües avall del nucli de Tuixén, on es troba la confluència del riu de Mola i del riu de Josa, i després de travessar l’estret de la Farga, encara al terme de Josa i Tuixén, el riu penetra per llevant al municipi de la Vansa i Fórnols. A l’indret del molí de Fórnols es recullen, per la dreta, les aigües del torrent de Ribanegra —que davalla de la collada de Jovell—, i les del torrent de l’Obac, per l’esquerra. Poc abans del nucli de Montargull hi vessa per la dreta el torrent del Guix, que davalla del coll de Bancs. Aigües amunt del poble de Sorribes, el riu de la Vansa rep per l’esquerra les aigües del Riu Fred que recull en capçalera les dels barrancs del Furó, de la Font del Diumenge i de Tordó, que davallen de la serra de Port del Comte. Aigües avall del nucli, i també per l’esquerra, el riu de la Vansa rep el torrent de Vernús i el del Toscar. A llevant de les cases de la Barceloneta, vessa per la dreta la llarga vall del riu de Bona, que davalla de la serra de Cadí, ja que es forma sota el cap de la Fesa i la serra de Sant Salvador. També per la dreta desguassen al riu de la Vansa el torrent de Griats i el de l’Espluga, i per l’esquerra el torrent del Comellar i el de Poll. Aigua avall del terme, al peu de coll d’Arnat s’inicia el llarg estret de la Vansa.
El municipi de la Vansa i Fórnols comprèn, a més del poble de Sorribes de la Vansa, cap de municipi, els pobles de Fórnols, Adraén, Cornellana i Ossera, i les caseries, veïnats o llogarets, alguns ja despoblats, de la Barceloneta, Colldarnat, Montargull, Sant Pere de Lavansa, Sisquer, Banyeres, Padrinàs i Sant Julià de Pera. El 1860 hi havia els masos habitats de la Masia del Coll de Creus, la del Janet, la de Jetdragó, la de la Patraca, la de l’Esteró i la del Sanso.
L’eix de comunicació del terme és una carretera menor que entronca amb la C-14, de Lleida a Adrall, a l’indret de l’Hostal Nou, en ple congost de Tresponts. S’hi arriba també per la carretera LV-4008 que ve de la Seu per Fórnols i, encara, per les vies que per Tuixén van a Berga i a Sant Llorenç de Morunys.
La població i l’economia
El fogatjament de vers el 1380 registra a la Vansa 25 focs, a Fórnols n’hi havia 15 i a Cornellana 5. El del 1553 en registra 13 a Fórnols, 8 a Adraén, 8 a Cornellana i 28 a la Vansa. Un fogatjament posterior de pocs anys, del 1595, consigna 25 focs a Fórnols, 11 entre Adraén i Banyeres i 50 a la Vansa. El 1718 hi havia 109 h a Fórnols, 38 a Adraén, 88 a Cornellana i 189 h a la Vansa. Els censos posteriors assenyalaven una minva demogràfica, però els del 1854 i del 1860 mostraven, per contra, un augment notabilíssim. La població, en endavant, anà disminuint fins al tombant del 1900. Durant els primers decennis del segle XX es reféu un xic, però al decenni dels cinquanta i posteriorment la despoblació fou intensa. El 1970 hi havia empadronats 107 h a la Vansa i 82 h a Fórnols. El primer recompte conjunt dels dos antics municipis, el padró del 1975, donà una xifra de 151 h. A partir d’aquesta data la població va anar creixent lentament (157 h el 1981, 167 h el 1991, 173 el 2001 i 191 el 2005).
Tant en economia com en formes de vida, la Vansa ha estat sempre molt semblant a Fórnols. A mitjan segle XIX diu Madoz del terme de Fórnols que les aigües del riu de la Vansa no s’aprofitaven per al reg per causa de l’aspror del terreny; se’n treia profit, això sí, per a una farga de ferro que hi havia prop del riu. D’aquesta farga no diu res, però, el cens del 1860, que en canvi menciona tres molins fariners, el d’Adraén, el de Cornellana i el de Fórnols. Segons Madoz, el terme produïa blat, llegums i patates. Hi havia bones pastures a la serra de Cadí i es criava bestiar de llana, cabrum i bestiar boví i porcí. Es caçaven llebres, conills i perdius. També cal destacar que la Vansa i Fórnols havien estat el principal centre productor de trementina de la comarca.
Tradicionalment, el blat i les patates eren els conreus principals. Els acompanyaven algunes lleguminoses com els cigrons, les guixes i els fesols, i també el blat de moro. La major part d’aquests conreus s’ha perdut. L’agricultura ha sofert els mateixos canvis que a la resta de la comarca. Els terrenys de vora el riu s’han convertit en regadiu i s’aprofiten tots els prats naturals. es comencen a introduir els cultius biològics i d’herbes medicinals i aromàtiques. La major part de la superfície agrària és ocupada per terreny forestal i per pastures permanents.
La ramaderia ha esdevingut la principal font econòmica, sobretot amb la cria de bestiar oví i de conills, seguida pel boví i alguns caps de bestiar cabrum, porcí i equí.
La riquesa de l’explotació forestal dels boscos comunals ha disminuït molt. Ha beneficiat el terme la nominació de parc natural dels boscos del vessant meridional de la serra de Cadí, com també la seva conseqüència, que s’hi vedés la caça, principalment de l’isard.
L’economia és complementada per alguna iniciativa artesanal, com ara l’elaboració de formatges a Ossera, i també pel sector turístic, que, com en d’altres zones de muntanya, ha rebut un cert impuls, amb la possibilitat de trobar allotjament al mateix municipi. Algunes cases s’han restaurat o reformat com a segona residència.
Indrets del terme
El municipi comprèn el poble de Sorribes de la Vansa, cap de municipi, que formava part de l’antic terme de la Vansa, juntament amb el poble d’Ossera, l’antiga caseria de Montargull, els llogarets de Sant Pere de la Vansa, Padrinàs, Sisquer i Colldarnat, el veïnat de la Barceloneta, el despoblat de Banyeres, i esglesioles disperses, com la capella de Sant Jaume i Sant Julià dels Garrics.
El 1973, el municipi de la Vansa s’annexionà al de Fórnols de Cadí per a formar el municipi actual. L’antic terme de Fórnols comprenia també els pobles d’Adraén i Cornellana, i la capella de Sant Salvador.
La història
El topònim de la Vansa és documentat ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, que menciona les parròquies de Lavancia. Pel que fa a la seva etimologia, hi ha diverses opinions. Mentre que Coromines considera que és d’origen preromà, el Diccionari Alcover-Moll recull el criteri d’altres filòlegs, com Meyer-Lübke, que pensava que podia venir del llatí lavare, o Montoliu, segons el qual podria tenir relació amb el radical èuscar laban, que significa ‘’llisquívol, suau”. El que sembla evident és que la primera síl·laba, la qual hom podria interpretar com un article, forma part indissoluble del nom, i així consta en totes les mencions antigues del topònim: Lavancia, ja dita, Lavanza (mitjan segle XI), Lavansa (segle XII). La vall de la Vansa és citada en diversos documents del segle X com a valle Lavanciense.
El territori de la Vansa fou vinculat antigament als comtes d’Urgell. El 1130 Ermengol VI d’Urgell encomanà a Galceran de Pinós l’honor de la Vansa, amb les seves forces i castells. Els Pinós en posseïren la senyoria, sota l’alt domini dels comtes d’Urgell primer i dels sobirans posteriorment, fins el 1371, que Pere Galceran de Pinós vengué la Vansa, al capítol de la catedral d’Urgell, que en tingué la jurisdicció fins a l’extinció de l’Antic Règim.
Al segle XI és documentat el llinatge dels Lavansa, que sembla que era vinculat a la casa de Cerdanya. Així, vers el 1067 Gausbert de Lavansa figurava entre els comdors d’Urgell, que eren homes del comte Ramon Guifre de Cerdanya, en un document pel qual el comte Ermengol III d’Urgell donava garantia a Ramon Berenguer I de Barcelona que procuraria atreure’s al bisbe d’Urgell, el comte de Berga i altres homes, entre els quals el susdit Lavansa, en contra del comte de Cerdanya. En un altre document, potser del 1068, consta que el bisbe d’Urgell, Guillem, que era germà del susdit comte de Cerdanya, es compromet envers aquest a reparar els greuges que li haguessin pogut causar Guillem de Lavansa i els seus fills. Finalment, el 1069 Gausbert Guillem de Lavansa i Bernat Isarn de Lavansa subscriuen el jurament de fidelitat prestat pel bisbe Guillem al comte Guillem Ramon de Cerdanya.
Els llocs de Fórnols i Cornellana havien pertangut antigament als barons de Pinós, bé que d’aquest darrer lloc, Cornellana, se sap que en realitat pertanyia al bisbe i al capítol de la catedral d’Urgell i que els Pinós ho tenien en feu per aquests. Ja a partir del segle XIV consta que la jurisdicció de Cornellana era dels esmentats bisbe i capítol. En els fogatjaments del segle XVI Fórnols consta també del dit capítol d’Urgell. Adraén, en canvi, pertangué al vescomtat de Castellbò. Pel pariatge de l’any 1278 el comte de Foix, vescomte de Castellbò, havia de lliurar el castell d’Adraén al bisbe i al capítol d’Urgell. Però sembla que aquesta condició no degué ser complerta, perquè el lloc continuà vinculat al vescomtat. Al segle XVI, amb aquest, pervingué a la corona.