Nascuda en una família camperola acomodada, hagué de veure, en la seva infància, el seu país envaït per tropes angleses i borgonyones. Quan aquestes assetjaren Orleans i el delfí Carles VII es refugià a Chinon, Joana, que de feia temps deia que sentia unes veus que la impulsaven a salvar França, amb una escorta facilitada per Robert de Baudricourt, es presentà als quarters generals de Chinon. Finalment, el delfí li confià una força armada, amb la qual aconseguí de batre els anglesos i d’aixecar el setge d’Orleans, pel maig del 1429. El 17 de juliol Carles fou coronat a Reims rei de França. Més tard, Joana dirigí un atac, infructuós, contra París i, bé que pogué entrar a Compiègne al davant d’un escamot de soldats, l’endemà mateix (24 de maig de 1430) fou capturada pels borgonyons; venuda després als anglesos, fou sotmesa a un tribunal eclesiàstic, acusada de bruixeria. Declarada culpable d’heretgia, abjurà sota pressió, però fou reclosa en una presó. Recusà l’abjuració i refermà la legitimitat de les veus que li parlaven, i fou condemnada a la foguera, com a heretge relapsa, a la plaça de Rouen, el 30 de maig de 1431.
Després d’uns quants anys, en els quals hom digué que Joana havia estat substituïda a la foguera per una altra persona i que, per tant, vivia, i que s’havia casat amb Robert des Armoises (tesis sostingudes també per historiadors posteriors), Joana fou rehabilitada solemnement, el 1456, i fou considerada com a màrtir i com a símbol de la unitat dels francesos. Fou beatificada el 1909, i el 1920 fou canonitzada i proclamada patrona de França. La seva figura ha inspirat moltes obres literàries. Cal destacar-ne la de Paul Claudel (Jeanne d’Arc au bûcher), sobre la qual es basa l’òpera homònima (1935) d’Arthur Honegger. La seva festa se celebra el 30 de maig.