És un territori muntanyós format de roques cristal·lines (granit, gneis, diorites) que culminen a Egipte en el Ǧabal Šā'ib al-Banāt (2 187 m) i al Sudan en el Ǧabal ‘Ōda (2 259 m). La regió, de vegetació estepària, excepte en els nombrosos uadis, és habitada per tribus de beduïns nòmades dedicats a la ramaderia. Hom hi troba jaciments de titani, wolframi, níquel, molibdè, crom, fosfats i petroli.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
Link to original content: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0004674.xml