Vicente Aleixandre

Passà la infantesa a Màlaga. Llicenciat en dret, carrera que no exercí, fou també intendent mercantil. Residí a Madrid i el seu discurs d’ingrés a l’Academia Española (1950) fou sobre el tema amor i poesia. Considerat com un dels poetes majors de l’anomenada Generació del 27, la seva influència i el seu prestigi es feren sentir especialment després de la guerra civil de 1936-39. Des del primer llibre Ámbito (1928) fins a Espadas como labios (1932) i La destrucción o el amor (1934), el món poètic d’Aleixandre s’eixampla i s’enriqueix per fer-se més original. Arrencant del simbolisme (sobretot del de Juan Ramón Jiménez), assimila el surrealisme i té afinitats amb l’obra de Pablo Neruda, mentre que els seus versos llargs, fluents, polimètrics, l’allunyen de la línia Valéry-Guillén. Aleixandre creu que la poesia és pertot i que les dades de l’experiència vital, la força i la màgia de la natura, les veus del subconscient, els ressons del passat són els elements que s’integren en la seva poesia, qualificada d’"invertebrada”. Després dels poemes en prosa Pasión de la tierra (1935), publicà un dels seus llibres fonamentals: Sombra del Paraíso (1944), on es veu més clara l’aparent contradicció de la seva poesia entre un món abismal i un món solar. Aleixandre és un contemplatiu que es plany de la poca fortuna de l’home —tema central de les seves meditacions líriques— en un cosmos il·limitat, ric, que no perd la bellesa primigènia. Malgrat l’esforç de domini del món, aquest home és itinerant i mortal: '' ¿Por qué protestas, hijo de la luz / humano que, transitorio en la tierra, / redimes por un instante tu materia sin vida? '. Després dels versos amargs de Mundo a solas (1950), publicà Nacimiento último (1953), Historia del corazón (1954), En un vasto dominio (1962), Retratos sin nombre (1965), Poemas de la consumación (1968), Poesía superrealista (1971) i Diálogos del conocimiento (1974), on apareixen les seves constants poètiques, amb el càntic a la feblesa i a la grandesa de l’home, a la solidaritat i als records de la infantesa en un món on esclaten les metàfores. Publicà també Poesías completas (1960) i els retrats literaris Los encuentros (1959). El 1968 aplegà totes les seves Obras completas i el 1976 publicà Antología total. El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de literatura.