La geografia
L’arxipèlag de les Seychelles comprèn més de 100 illes, àmpliament dispersades per l’oceà. Conté dos grups d’illes: el grup de Mahé, de formació granítica i constituït per les illes de Mahé (145 km2), Praslin, Silhouette i La Digue; i diverses illes de formació coral·lina, la més meridional de les quals és uns 210 km al N de Madagascar. Les illes granítiques són muntanyoses i de costes altes, i la màxima altitud del país és assolida a Mahé, amb 906 m. El clima és calorós i humit, amb precipitacions d’estiu provocades pels alisis. El bosc tropical que originàriament cobria les illes ha quedat reduït a les parts més inaccessibles.
L’agricultura ocupa un lloc molt secundari en el conjunt de l’economia (7,8% de la població activa i 3% del PIB el 1993). Hi ha plantacions de bananers, tes, canyellers, cocoters (que donen lloc a l’exportació de copra) i altres conreus tropicals. L’escassetat de terra conreable, per altra banda, ha impedit el desenvolupament agrícola. Del poc bosc tropical que resta (tan sols l’11% de la superfície), hom obté perfums i essències, especialment de l’arbre del paradís, d’escorça molt apreciada i important producte d’exportació. La pesca ha adquirit una importància creixent des de mitjan anys vuitanta, fins al punt que els anys noranta representava al voltant del 37% de les exportacions, a les quals ha contribuït especialment la instal·lació d’una important fàbrica conservera (1987). El 1990 entrà en funcionament una granja de cria de marisc. Les llicències pagades per pesquers d’altres països per a operar en les aigües territorials de les Seychelles són també una font important d’ingressos. La indústria (18,2% del PIB i 18,7% de la població activa) es basa en l’elaboració de productes agrícoles (copra, especialment, cervesa) i les conserves de peix (tonyina). Hi ha també papereres i una discreta indústria química. Per altra banda, hi ha importants dipòsits de guano i sal que hom explota, i al fons marí hom ha detectat jaciments d’alguns minerals. El turisme ha esdevingut des dels anys setanta una font d’ingressos bàsica, bé que el seu desenvolupament ha estat sovint compromès per la inestabilitat política. Hi ha bones carreteres a l’illa de Mahé, que té el port principal a Victoria i l’aeroport internacional. El comerç exterior és enormement deficitari, fins al punt que el deute exterior s’ha convertit en un dels principals obstacles per al desenvolupament econòmic de l’arxipèlag. Les importacions consisteixen en béns manufacturats, maquinària, aliments i combustibles, procedents de la Gran Bretanya, el Iemen, Singapur i Sud-àfrica. El 1993 les reexportacions constituïen el 52,7% del total de les exportacions, que, per la resta, constaven en prop d’un 40% de peix fresc, congelat o en conserva i uns pocs productes agrícoles. Els principals compradors són la Gran Bretanya i França, estats que, d’altra banda, forneixen la major part de les ajudes a l’arxipèlag. La moneda oficial és la rúpia. Mancades de recursos naturals i de fonts d’energia i amb un altíssim deute extern, les Seychelles semblen tenir en el turisme i l’atracció de la inversió estrangera els principals elements per a sanejar i impulsar la seva economia.
La població (164,8 h/km2) es concentra a les dues illes més grans, Mahé i Praslin, i en una tercera part a la capital. Presenta un creixement moderat (15,4%0 el 1994) i es compon principalment de criolls europeus, africans i asiàtics (89%), amb minories negres, índies i malaies, i és en gran majoria catòlica (96%). Són declarades llengües nacionals l’anglès, el francès i el crioll, però no hi ha llengua oficial. Antiga colònia britànica, pel juny del 1976 es constituí república independent en l’àmbit del Commonwealth. La constitució del 1993 estableix una democràcia multipartidista amb un parlament unicameral (Assemblea de 33 membres elegits cada cinc anys, que deté el poder legislatiu). El president, elegit cada cinc anys per sufragi universal, designa el govern i és el cap de les forces armades. Les Seychelles són membres de l’ONU i de l’OUA.
La història
Visitades pels àrabs al segle XII, les Seychelles foren descobertes pels portuguesos el 1505 i explorades en 1742-44 pel francès Lazare Picault. Foren colonitzades per la Companyia Francesa de les Índies Orientals, la qual introduí el conreu de les espècies i colons des de l’illa de la Reunió. Centre penitenciari i niu de pirates, foren ocupades pels anglesos el 1794 i annexades a la corona britànica el 1810 (el 1814 el tractat de París confirmà aquesta annexió). Dependents de l’illa Maurici, el 1888 obtingueren un administrador, i un governador propi el 1903. Foren colònia el 1930, i el 1970 obtingueren una constitució autònoma. Independents des de l’any 1976, a mitjan 1977 i després d’un cop d’estat el govern conservador del partit democràtic fou substituït per un altre de socialista i neutralista, el Seychelles People's Progressive Front (SPPF), que instaurà un règim de partit únic presidit per Albert René. Els intents d’enderrocar el règim presidit per Albert René es repetiren sense èxit. El 1983 foren convocades eleccions legislatives, només obertes als membres al SPPF. L’any següent, René fou reelegit en les eleccions presidencials, a les quals es presentava com a candidat únic. La seva política tendí a concentrar progressivament poders en la seva persona i a exercir una forta repressió sobre l’oposició. En política exterior, impulsà diversos projectes per a promoure la cooperació entre els estats insulars de l’Índic. El 1983 les relacions amb els Estats Units esdevingueren tenses arran de la negativa de les Seychelles a donar l’entrada en el seu port a vaixells amb armes nuclears, prohibició que, tanmateix, no fou observada. El 1985 fou assassinat el principal líder de l’oposició. René fou reelegit per a un tercer i darrer mandat sota el sistema de partit únic el juny de 1989. En el IX Congrés del SPPF, celebrat el mes d’abril del 1991, i fou creat un nou partit opositor, la Unió del Poble de Seychelles. Els EUA han prolongaren fins el setembre de l’any 2000 l’arrendament de la base d’observació de satèl·lit a l’illa de Mahé. Les eleccions per a l’assemblea constituent se celebraren el 1992, i n'obtingué la victòria el SPPF d’Albert René. La nova constitució pluralista fou acceptada el 1993, i René fou reelegit president. Al principi dels noranta afluïren massivament a l’arxipèlag capitals dels països emergents del Sud-Est asiàtic, aprofitant les mesures liberalitzadores del govern. La situació econòmica millorà, tot i que la manca de divises continuava essent un problema cabdal d’aquest microestat i pel pes del deute extern era molt elevat. Les eleccions presidencials i legislatives del març del 1998 retornaren el poder al SPPF i a René. En un intent de fer créixer el comerç, l’arxipèlag cercà la incorporació a iniciatives d’integració regional, com la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica Meridional (ingrés el 1998). El govern continuà, però, essent reticent a assumir els costs socials de l’aplicació de les mesures exigides per les insitucions financeres internacionals per a negociar el deute extern. La crisi del turisme –provocada sobretot pel desenvolupament d’ofertes semblants a preus més baixos– s’agreujà els primers anys del segle XXI arran de la frenada en el sector després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001. Els esforços per diversificar l’economia han estat poc reeixits. La denúncia de l’OSCE com a paradís fiscal (2000) obligà les Seychelles a modificar la legislació bancària. Al juliol del 2003 el govern anuncià la decisió de donar-se de baixa de la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica Meridional (on havia ingressat el 1998). Al setembre del 2001 Albert René revalidà el càrrec en les eleccions presidencials, i al desembre del 2002 l’SPPF fou retornat al poder en les legislatives, tot i que l’oposició augmentà el nombre d’escons. A l’abril del 2004, després de 27 anys ininterromputs en el poder, René dimití el càrrec, que ocupà el vicepresident James Michel. El 26 de desembre de 2005 un terratrèmol marí amb epicentre a Atjeh (Sumatra, Indonèsia) causà grans danys a les illes. El president, James Michel, consolidà les relacions amb els països insulars de l’Índic, especialment amb Maurici, per promoure el desenvolupament de la pesca i el turisme respectuós amb el medi ambient. Michel fou reelegit a les eleccions celebrades al juliol del 2006. L’any següent es veié obligat a dissoldre el Parlament i a convocar eleccions —que guanyà amb majoria absoluta— a causa dels boicots del principal partit opositor, el Partit Nacional de Seychelles (SNP). El seu líder, Jean-François Ferrari, guanyà les eleccions a la seva circumscripció, amb el 86% dels vots, en una victòria que s’interpretà com un indici de la pèrdua de credibilitat del partit en el govern. Pel que fa a l’economia, el creixement es mantingué i cresqué gràcies al turisme.