Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu: Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució (1901) fou l’agitació promoguda per l'affaire Dreyfus. Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914. Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els anys trenta. Constituí l’ala dreta del Front Populaire. Després de la Segona Guerra Mundial sofrí escissions i divisions diverses i malgrat comptar amb remarcables polítics (Edgar Faure, Pierre Mendès-France) no reeixí a renovar-se ni a recobrar el protagonisme polític que havia tingut durant la Tercera República. En 1972-73 s’escindí entre el Mouvement des Radicaux de Gauche, que presidit per Robert Fabre s’adherí al programa comú de l’esquerra i ha esdevingut un petit satèl·lit del Parti Socialiste, i el sector ortodox, liderat per J.-J.Servan-Schreiber, que des de l’any 1978 forma part de la coalició Unión pour la Démocratie Française.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
Link to original content: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0049178.xml