Friedrich Dürrenmatt

Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra. Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals. En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista. A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novel·les policíaques i assaigs sobre literatura i teatre. Entre la seva extensa producció cal citar Herkules und der Stall des Augias (‘Hèrcules i la quadra d’Augias’, 1962), Der Besuch der alten Dame (‘La visita de la vella dama’, 1955), Nächtliches Gespräch (‘Conversa nocturna’, 1955; guió radiofònic), Die Panne (‘La pana’, 1956; narració i guió radiofònic, 1957), Romulus der Grosse (‘Ròmul el Gran’, 1948), Der Blinde (‘L’orb’, 1960), Frank V. Oper einer Privatbank (‘Frank V. Història d’una banca privada’, 1960), Die Physiker (‘Els físics’, 1962) i les novel·les Grieche sucht Griechin (‘Grec busca grega’, 1955), Das Versprechen (‘La promesa’, 1958), La mort de Pitia (1976), La vall del caos (1989) i la narració Der Sturz (‘La caiguda’, 1971). Entre les darreres obres teatrals prevalen les refoses: König Johann (‘El rei Joan’, 1968) i Titus Andronicus (1970), ambdues de Shakespeare, i Play Strindberg (1969), basada en Dödsdansen (‘La dansa de la mort’) de l’autor suec. Les seves idees sobre el teatre s’exposen en Theaterschriften und Reden (‘Escrits i discursos sobre teatre’, 1966 i 1970, 2 volums).