Llicenciat en belles arts i antropologia social i cultural, fou professor d’història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra. Exerceix de professor de català, feina que compagina amb l’activitat d’escriptor, articulista i tertulià en mitjans de comunicació. És impulsor i, des del 2016, director de les residències d’arts, ciències i humanitats d’Olot i Andorra, centres per a estimular els intercanvis i el treball conjunt entre creadors. L’any 2018 fou nomenat director de l’àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull, i el juny del 2021 en fou escollit director.
Inicià la seva tasca creativa en el camp de la pintura i la fotografia, disciplines que no ha abandonat mai. La seva obra es caracteritza, a més de la força de l’estil i la riquesa del seu món narratiu, per una singular i detallada combinació de la memòria i la ficció, de l’experiència íntima i l’experiència cultural, de l’aprofundit tractament de la modernitat i dels atavismes en el món rural, i per una peculiar i contundent descripció dels reptes i els conflictes de la societat postindustrial.
Ha publicat les novel·les Els ventres de la terra (2000, premi Pedro Saputo de las Letras Aragonesas, en la categoria de llengua catalana, 2001), L’arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), recollides en la trilogia De fems i de marbres (2003), conjunt de narracions interrelacionades que constitueixen un fresc de les terres de Ponent. La novel·la La casa de foc (2020), situada en un entorn aïllat de la Garrotxa, fou guardonada amb els premis Proa (2020) i Llibreter (2021). L’any 2022 publicà La mentida més bonica.
Són també notables els reculls de narracions La força de la gravetat (2006, premi Ciutat de Lleida 2005, premi Crítica Serra d’Or de narrativa i Nacional de Cultura 2007), La matèria primera (2007), en què retroba i reconstrueix històries del món del treball de la Catalunya d’avui, Contes russos (2009, premi Ciutat de Barcelona i premi de la Crítica de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris 2010), i Mossegar la poma (2012). A banda, cal esmentar la trilogia dramàtica Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008).
Col·laborador de la revista d’història i cultura L’Avenç. El 2010 publicà la narració juvenil El llarg viatge d’A i s’estrenà l’obra teatral No som res. El 2014 publicà La pell de la frontera, recull de vivències protagonitzades per treballadors immigrants a les terres de Ponent, obra guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de narració (2015) i el 2024 el dietari El món interior.