Darrera actualització: 3 de maig de 2020
El divendres 30 de setembre de 1938 a Sant Cugat del Vallès, llavors Pins del Vallès, es nota animació pels carrers. Des de fa hores hi ha activitat al voltant del Monestir. I és que hi ha convocada una sessió de les Corts republicanes al Monestir de Sant Cugat per aquella tarda. Des de 1419, quan el cenobi va acollir unes Corts Catalanes, no es feia a Sant Cugat un acte polític de tanta importància.
Agençant el Monestir
L’edifici religiós, després de l’assalt de juliol de 1936, havia servit de magatzem del Sindicat Agrícola la Unió de Rabassaires i de caserna. De fet, pocs dies abans, el 15 de setembre, són retirats del claustres, on estaven aquarterats, una trentena de carrabiners del 39è Batalló d’aquest cos, que són traslladats a la parròquia de Valldoreix i dues cases del poble.
El 28 setembre havien arribat a la vila camions i motos militars. Segons explicava la diputada socialista Matilde de la Torre, un testimoni que farem servir profusament en aquesta entrada, d’aquests vehicles descarreguen caixes amb “tapices, bancos de madera, tablazón suelta; piezas sueltas de tela azul y roja, descomunales alfombras; jarrones disformes traidos por el Diablo sabe de que jardines o palacios; masas de follaje verde y fresco; cestos de flores; cajas de libros y papeles; maquinas de escribir; pupitres de oficina (…) rollos de cable, microfonos y tripodes, telefonos y cajas de lamparas electricas”. Tot per tractar de donar a l’església l’aspecte d’un parlament.
Un petit exèrcit de paletes, fusters, manyans, pintors i floristes, treballant dia i nit durant 36 hores, deixen llest el Monestir per acollir la sessió parlamentària. La reunió estava prevista per l’1 d’octubre, però Juan Negrín, cap del govern, ha decidit, per sorpresa, avançar-la un dia.
Al capdavant d’aquest desplegament i de la seguretat de l’acte està el jove tinent coronel, i militant socialista, Enrique Puente Abuin, que amb 30 anys comanda el 20è Batalló de la Primera Comandància Mòbil de Carrabiners, que ha estat desplegat pels voltants del Monestir i a les carreteres d’entrada al poble.
En la seva tasca d’arranjament del Monestir, el tinent coronel Puente ha rebut el suport de Ricardo Gasset, sotssecretari del Ministeri de Comunicacions; Máximo Meyer, director general de Transports i José Prat, sotssecretari de la Presidència.
D’escollir i instal·lar els tapissos, provinents de la col·lecció del patrimoni nacional, s’ha encarregat Miguel Tejera Asensio, un teixidor i restaurador, funcionari de la Fábrica de Tapices i militant socialista, que durant la guerra ha ascendit dins l’organigrama de l’organisme, havent estat l’encarregant-se de supervisar l’operació de trasllat dels tapissos de El Escorial i les catifes del Palacio Nacional a València.
Sembla que s’ha escollit el Monestir de Sant Cugat per les reminiscències parlamentàries que té, ja que en ell s’havien reunit corts catalanes durant l’època medieval. També perquè la vila de Pins del Vallès esta allunyada del brogit de Barcelona i se la considera més segura, ja que mai ha estat bombardejada.
Discreció, però menys
Tot s’ha portat amb la màxima discreció. El lloc i data de la sessió ha estat un secret fins a darrera hora. Per exemple, els parlamentaris socialistes han estat citats a les 14.30 h. al Cafè de París de les Rambles de Barcelona, és allà on, després d’esperar més d’una hora, se’ls reparteixen uns sobres on poden llegir la seva destinació: “A Pins del Vallès”. En cotxes són traslladats al poble.
Malgrat la prudència, a l’arribada a Pins del Vallès els diputats troben el poble pres per la gent que vol veure de prop als polítics. La forta presència de carrabiners al poble i l’activitat al voltant del Monestir han encuriosit a la població. Sembla que la notícia s’ha escampat per la zona amb rapidesa. Matilde de la Torre explica el panorama que troben els diputats a l’entrada de la vila:
“Ya un par de kilómetros antes de nuestra llegada, la carretera estaba ceñida y a veces, incluso obstruida por una muchedumbre que (…) se encaminaba al pueblo de Pins desde todos los poblados, alquerías y residencias de los alrededores. La entrada al pueblecito estaba materialmente taponada de gentes a pie, de a caballo, en carros, coches y biciletas”
“Por todo esto, cuando en esta tarde del 30 de septiembre de 1938, llega al monasterio el Parlamento en masa, no haya ya fraile, ni seglar, vivo o muerto, ni sombra de ser humano en la provincia que ignore al acontecimiento que aquí va a tener lugar”.
Arriben els diputats i els ministres
A les 16 hores comencen a arribar els diputats, els ministres, així com membres de cos diplomàtic, representants de la CNT i d’altres convidats a l’acte. També arriba la diputada De la Torres que escriu: “En las cercanías del monasterio se ha montado un servicio especial de vigilancia y la muchedumbre se mantiene a la expectativa dejando libres las explanadas exteriores del monasterio (más bien descampados de tono campesino) y el que pudieramos llamar «recinto exterior» delante de la iglesia y el convento adjunto”. La munió de cotxes que arriben aparquen on poden.
Tots els parlamentaris i autoritats reben els honors d’una companyia del 20è Batalló de Carrabiners que, amb banda de música i bandera, es troba desplegada davant del pòrtic del Monestir. Altres carrabiners del mateix batalló impedeixin que els pinencs que omplen la plaça Octavià, atrets per l’arribada de les personalitats polítiques, s’apropin massa a les autoritats.
Una mica abans de les 17:30 h. arriba a Pins del Vallès Diego Martínez Barrio, president de les Corts. A la llotgeta del Monestir rep als ministres, parlamentaris i convidats. Cap a les 18 hores entra el cap del govern Juan Negrín, acompanyat del sotssecretari de Presidència i de Jaume Aiguader, ministre de Treball i Assistència Social.
Abans de començar la sessió Negrín conversa amb Julio Álvarez del Vayo, ministre d’Estat, que també havia triat Pins del Vallès com a residència, concretament la Torre Elisenda. També Indalecio Prieto, exministre de Defensa, estava instal·lat a la vila, lluny dels riscos dels bombardejos aeris que patia la ciutat comtal, concretament a Can Munné, així com d’altres polítics, militars d’alt rang i funcionaris.
El Monestir convertit en parlament
La Vanguardia explicava com es van trobar el Monestir els diputats:
El Monasterio estaba artísticamente adornado con valiosos tapices del patrimonio de la República, flores y banderas de los colores nacionales. En el fondo de la nave central habia sido situado el estrado presidencial; en el centro, los asientos para los parlamentarios; y detrás los destinados a los invitados y cuerpo diplomático. Entre el estrado presidencial y los asientos para los diputados estaban, a la derecha, el banco azul, y a la izquierda, la tribuna de Prensa. (…) A la entrada de la nave derecha del Monasterio estaban colocadas las secretarías, salas para ministros, despacho del Sr. Martínez Barrio y otras dependencias.
Més enllà, a la dreta, les tres fileres de bancs on seu la minoria socialista, en front les tres fileres dels diputats comunistes, republicans i les minories basca i catalana. Prop de l’entrada s’ha situat la tribuna de convidats i a la seva dreta, dins el vestíbul, un bar que ofereix llimonada i refrescos. A les capelles, es localitzen les secretaries i la sagristia s’ha convertit en el lloc de reunió del govern, abans i després de la sessió. Fora, sobre el portal d’entrada al Monestir, oneja una bandera tricolor republicana.
La sessió parlamentària
A les 18:10 hores Diego Martínez Barrio declara oberta la sessió. Pren la paraula el cap del govern Juan Negrín, que comença fent una evocació històrica, recorda que “en aquest edifici, ple de reminiscències, en el qual fa molts anys se celebra una reunió de patriotes per a resistir la invasió musulmana. Aquesta és la quarta vegada que la nau d’aquesta església coneix en el seu si la reunió de Corts”.
Després inicia un llarg discurs explicant la difícil situació per la que travessa el país, homenatjant a l’Exèrcit Popular, saludant a les Brigades Internacionals, que acabaven de ser retirades del front, fent una crida a la resistència i mostrant la confiança en l’esdevenir de la República. Intervenen després els caps parlamentaris dels diferents partits.
Finalment, per unanimitat, els diputats voten una moció de confiança en el Govern, aixecant-se a continuació la sessió. Són les 12.30 h. de la nit. El govern es tanca a la sagristia per valorar la reunió.
A la sortida la boira envolta el Monestir i encara hi ha curiosos esperant. Els diputats formen les típiques rotllanes comentant la sessió mentre esperen el seu cotxe, aviat una corrua de vehicles enfila per la Rabassada cap a Barcelona.
La sessió es va reprendre al dia següent, a les 17.50 a Sabadell, a l’edifici modernista seu de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Durant la reunió parlamentària es convaliden decrets del govern i s’aprova el pressupost general per a 1939. Finalment s’acorda suspendre les sessions fins a nou avís. Tots els diputats, posats en peu, victoregen la República. L’acte finalitza a les 20 h.
Aquesta serà la penúltima sessió de les Corts republicanes en territori espanyol. La darrera serà al castell de Sant Ferran de Figueres l’1 de febrer de 1939.
Després d’aquesta sessió el Monestir serviria de caserna per les tropes del Vè Cos de l’Exèrcit, comandat per Enrique Líster, que fixà el seu quarter general a una torre de Valldoreix, ja en els últims dies de Pins del Vallès.
Més material gràfic
Aquí podeu veure un petit reportatge de l’acte al noticiari Spain today:
I aquí la crònica que va publicar la revista gràfica Umbral al seu número 47 (8 d’octubre de 1938).
També podeu consultar una col·lecció de fotografies de la sessió parlamentària a la Biblioteca Digital Hispánica: [Cortes de la República celebradas en el Monasterio de San Cugat del Vallés en 1938].
Història de Sant Cugat del Vallès 