timbre

Potser volíeu: timbré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtim.bɾə/, occidental /ˈtim.bɾe/
• Etimologia: Del francès timbre, del llatí typanum, del grec antic τύμπανον ‎(týmpanon, «tabal»), originalment usat en heràldica, segle XIV.

Nom

timbre m. ‎(plural timbres)

1. (heràldica) Insígnia de noblesa sobre l’escut d'armes.
2. Segell estampat en un document com a marca dels drets a pagar.
3. Aparell sonor per percussió que serveix d’avís.
4. Qualitat del so que depèn de les notes harmòniques.

Traduccions

Insígnia

• Anglès: timbre ^(en)
• Castellà: timbre ^(es) m.
• Francès: timbre ^(fr) m.

Segell estampat

• Anglès: stamp ^(en)
• Castellà: timbre ^(es) m.
• Francès: timbre ^(fr) m.

Aparell avisador

• Alemany: Klingel ^(de) f.
• Anglès: bell ^(en)
• Castellà: timbre ^(es) m.
• Francès: sonnette ^(fr) f.
• Italià: campanello ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: POLSADOR ^(csc)
• Romanès: sonerie ^(ro) f.

Qualitat del so

• Anglès: timbre ^(en)
• Castellà: timbre ^(es) m.
• Francès: timbre ^(fr) m.

Verb

timbre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de timbrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb timbrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb timbrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb timbrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tim·bre (2)
• Heterograma de 6 lletres (beimrt)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC