martell

Català

Martell, eina per a copejar.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈteʎ/^ⓘ, occidental /maɾˈteʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí martĕllus, diminutiu o variant del terme més antic martŭlus ‎(«eina per a picar»), segle XIII.

Nom

martell m. ‎(plural martells)

1. Eina pensada per a copejar i en especial per a clavar claus. Està composta per un mànec, típicament de fusta, i per l'extrem dur que copeja, típicament metàl·lic.
2. Eina mecanitzada pensada per a copejar.
3. En alguns aparells mecànics (despertadors, timbres, campanars mecanitzats, etc), peça que copeja una campana o element similar per produir un so vibrant.
4. (peixos) llunada

Derivats

• amartellar

Traduccions

Eina per a copejar

• Alemany: Hammer ^(de) m.
• Anglès: hammer ^(en)
• Basc: mailu ^(eu)
• Castellà: martillo ^(es) m.
• Cors: martellu ^(co)
• Eslovac: kladivo ^(sk) n.
• Eslovè: kladivo ^(sl) n.
• Esperanto: martelo ^(eo) m.
• Estonià: haamer ^(et)
• Feroès: hamari ^(fo) m.
• Francès: marteau ^(fr) m.
• Friülà: martiel ^(fur) m.
• Gallec: martelo ^(gl) m.
• Grec: σφυρί ^(el) n. ‎(sfirí)
• Hongarès: kalapács ^(hu)
• Ido: martelo ^(io) m.
• Irlandès: casúr ^(ga) m.
• Italià: martello ^(it) m.
• Llatí: malleus ^(la) m.
• Maltès: martell ^(mt)
• Occità: martèl ^(oc) m.
• Portuguès: martelo ^(pt) m.
• Quítxua: takana ^(qu)
• Retoromànic: martè ^(rm) m., marti ^(rm) m., martel ^(rm) m.
• Romanès: ciocan ^(ro) n.
• Rus: молоток ^(ru) m. ‎(molotok)
• Sard: marteddu ^(sc), malteddu ^(sc) m.
• Sicilià: marteddu ^(scn) m.
• Suec: hammare ^(sv) c.
• Turc: çekiç ^(tr) m.
• Txec: kladivo ^(cs) n.
• Xinès: 錘子 ^(zh) ‎(锤子, chuízǐ)

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·tell (2)
• Anagrames: metrall, ratllem, trallem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB