il

Potser volíeu: il-, IL

Francès

• Pronúncia: /il/ àudio ^ⓘ
• Homòfon: ils
• Etimologia: Del llatí ille.

Pronom

il

1. ell

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona	Gènere	Nominatiu (subjecte)	Acusatiu (compl. directe)	Datiu (compl. indirecte)	Locatiu	Ablatiu	Tònic
Singular	Primera		je, j'	me, m'		à moi	de moi	moi
	Segona		tu	te, t'		à toi	de toi	toi
	Tercera	Masculí 1	il	le, l'	lui	y, à lui	en, de lui	lui
		Femení 1	elle	la, l'		y, à elle	en, de elle	elle
		Indeterminat	on 2	en		à soi	de soi	soi
		Reflexiu	–	se, s'
Plural	Primera 3		nous	nous		à nous	de nous	nous
	Segona 4		vous	vous		à vous	de vous	vous
	Tercera	Masculí	ils	les	leur	y, à eux	en, d’eux	eux
		Femení	elles			y, à elles	en, d’elles	elles
		Reflexiu	–	se, s'		à soi	de soi	soi
1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic.  2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural.  3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic.  4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈil/
• Etimologia: Del llatí ille ‎(«aquell»).

Article

il m.

1. el

Notes

No s'usa amb els substantius que comencen amb vocal (que prenen l'), s + consonant, gn, pn, ps, x o z (que prenen lo).