fogó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fuˈɣo/
	balear /foˈɣo/, /fuˈɣo/
Occidental:	/foˈɣo/

• Rimes: -o
• Etimologia: De foc i el sufix -ó, segle XV.

Nom

fogó m. ‎(plural fogons)

1. Fogar de cuina en forma de taula, amb un forat per on entra l'aire i se'n trau la cendra, i un altre on es posa alguna cosa a calfar.
2. Fogar portàtil.
3. Suport on es produeix combustió per a cuinar o escalfar.
4. Forat en una arma de foc on es posava l’enceb.
5. (valencià, col·loquial) anus
6. (mallorquí) trespeus

Sinònims

• (suport de combustió) foguer
• (arma de foc) cassoleta

Traduccions

Suport de combustió

• Anglès: burner ^(en)
• Castellà: fogón ^(es)
• Francès: fourneau ^(fr)
• Mapudungu: kütxal ^(arn)

Miscel·lània

• Síl·labes: fo·gó (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC