encara

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋˈka.ɾə/, balear /əŋˈka.ɾə/
	alguerès /aŋˈka.ɾa/
Occidental:	/eŋˈka.ɾa/
Informal:	nord-occidental /aŋˈka.ɾɛ/, valencià /aŋˈka.ɾa/

• Rimes: -aɾa
• Etimologia: Del català antic ancara, compost de anc ‎(«fins i tot») i ara, probable calc del llatí ad hanc horam ‎(«a aquesta hora»), segle XIV.

Adverbi

encara

1. Que en tal moment una cosa continua passant.

   Ahir vaig comprar caramels i encara me'n queden.

2. Seguit d'un verb subordinat, denota que l'acció expressada pel verb principal passa poc després.

   Encara no havia sortit el vigilant que tots van tornar a xerrar.

3. Emprat per donar èmfasi a les comparacions.

   Ell és molt llest i la seva germana encara ho és més.

4. a més

Compostos i expressions

• i encara
• encara que

Traduccions

Traduccions

• Alemany: noch ^(de)
• Anglès: still ^(en), yet ^(en)
• Armeni: դեռ ^(hy) ‎(der)
• Asturià: tovía ^(ast), entá ^(ast), aínda ^(ast)
• Búlgar: о́ще ^(bg) ‎(oxte)
• Castellà: todavía ^(es), aún ^(es)
• Danès: stadig ^(da)
• Eslovac: ešte ^(sk)
• Esperanto: ankoraŭ ^(eo)
• Finès: vielä ^(fi)
• Francès: encore ^(fr)
• Georgià: კვლავაც ^(ka) ‎(kvlàvats)
• Grec antic: ἔτι ^(grc) ‎(éti)
• Hebreu: עוֹד‎ ^(he)
• Italià: ancora ^(it)
• Llatí: adhuc ^(la)
• Llombard: ancamò ^(lmo)
• Malai: masih ^(ms)
• Neerlandès: nog ^(nl)
• Occità: encara ^(oc)
• Polonès: jeszcze ^(pl)
• Portuguès: ainda ^(pt)
• Romanès: încă ^(ro)
• Rus: ещё ^(ru) ‎(iesxó)
• Suec: fortfarande ^(sv)
• Turc: hala ^(tr)
• Txec: ještě ^(cs)
• Ucraïnès: ще ^(uk) ‎(sxe)
• Xinès: 還 ^(zh) ‎(还, hái)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·ra (3)
• Anagrames: acaren, carena, Carena, carenà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /enˈka.ɾo̞/

Adverbi

encara

1. encara