Whàitsids
Whaitsiidae  | |
|---|---|
 Crani de Theriognathus | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Whaitsiidae Haughton, 1918 |
| Gèneres | |
.svg){kind=icon}
Els whàitsids (Whaitsiidae) són una família extinta de sinàpsids de la superfamília dels whaitsioïdeus que visqueren entre el Permià superior i el Triàsic mitjà. Se n'han trobat restes fòssils a Rússia, Sud-àfrica, Tanzània i Zàmbia. Eren teràpsids relativament grossos i estaven dotats de dents incisives i canines grosses. La desaparició de les dents postcanines en benefici de plaques dentals ceratinoses ha estat interpretada com una possible adaptació a l'omnivorisme.[1][2] Els ossos dentals tenien forma de plàtan.[3] Els whàitsids devien ocupar un nínxol ecològic semblant al que tenen les hienes avui en dia.[4]
El nom «Whaitsiidae» deriva del nom genèric Whaitsia, actualment considerat un sinònim de Theriognathus i que fou elegit en honor del reverend John H. Whaits.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Whaitsiidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2023].
- ↑ Chinsamy-Turan, 2012, «The Origin and Radiation of Therapsids» (T. S. Kemp).
- ↑ Zachos i Asher, 2018, «Non-Mammalian synapsids: the deep roots of the mammalian family tree» (K. D. Angielczyk i C. F. Kammerer).
- ↑ Kemp, 2005, p. 57.
- ↑ «Genus: Theriognathus OWEN, 1876» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2023].
Bibliografia
[modifica]
- Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012. ISBN 9780253005335.
- Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.
- Zachos, F. E.; Asher, R. J. Mammalian Evolution, Diversity and Systematics (en anglès). De Gruyter, 2018. ISBN 978-3-11-027590-2.