iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Véria
Véria - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Véria

Plantilla:Infotaula geografia políticaVéria
Βέροια (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 40° 31′ 13″ N, 22° 12′ 07″ E / 40.5203°N,22.2019°E / 40.5203; 22.2019
EstatGrècia
Administració descentralitzadaUnitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia
RegióMacedònia Central
Unitat perifèricaunitat perifèrica d'Imathia
MunicipiVeria Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població43.212 (2021) Modifica el valor a Wikidata (54,63 hab./km²)
Geografia
Superfície791 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud128 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Identificador descriptiu
Codi postal591 31, 591 32 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic23310 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webveria.gr Modifica el valor a Wikidata

Véria (grec: Βέροια, Béroia, pronunciat Véria) és una ciutat de Grècia al peu del Mont Bèrmion. És capital de la prefectura d'Imathia i de la província d'Imathia, i seu d'un bisbe de l'església grega. Correspon a l'antiga ciutat de Berea, ciutat del regne de Macedònia.

Història

[modifica]

A la meitat del segle xiii va passar a Sèrbia i més tard fou part de l'estat d'Esteve Dushan; a la mort d'aquest el 1355 va passar a un petit principat serbi governat per Hlapen. La primera conquesta otomana seria obra de Lala Xahin vers el 1385 encara que algunes fonts situen el fet deu anys abans, el 1375/1375; les Cròniques Breus Gregues situen el fet exactament el 8 de maig de 1387. En tot cas fou ocupada definitivament sota Baiazet I (1389-1402). Es creu que a la ciutat hi habitaven els turcs descendents dels partidaris del seljúcida Kaykaus II establerts a l'imperi com a refugiats i convertits al cristianisme, que amb el temps foren els gagausos (kaykaus, Gaygaus, Gagaus). En turc, la ciutat es va anomenar Karaferye, que vol dir 'Véria negra'.

Al segle xvii era un districte (kada) del Sanjaq de Selanik. Ewliya Celebi diu que no tenia ni muralles ni guarnició i tenia uns 4000 habitants la meitat musulmans. El 1885 el kada tenia 46 pobles.

Els grecs la van conquerir el 25 d'octubre de 1912 i la van cedir a Grècia pel tractat d'Atenes de 14 de novembre de 1913.

Població

[modifica]
Any Població Canvi Població Municipal Canvi
1981 37,966 - - -
1991 37,858 -108/0,29% 42,910 -
2001 - - 42,794 -116/-0,27%

Clima

[modifica]
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Sep Oct Nov Des
Maxim. [°C] 7 9 10 16 19 29 29 24 19 16 12 5
Mínim [°C] 3 6 8 11 16 19 17 14 12 10 8 4
Record de temperatures [°C] 20 22 25 31 36 44 42 39 36 32 27 26

Personatges

[modifica]

Agermanaments

[modifica]
País Ciutat
Bulgària Kazanlâk

Enllaços externs

[modifica]