Peronella d'Aragó
Peronella d'Aragó (Osca, 29 de juny de 1136 - Barcelona, 15 d'octubre de 1174) Peronella I d'Aragó, fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).[1] També és coneguda com a Peronella I d'Aragó i Peronella Ramires.[2][3][4][5][6]
Biografia
[modifica]Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu, fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Aragó. Ramir II era vist com un rei dèbil i tan bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Poc després de néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb el fill del rei de Castella en el Tractat d'Alagón (1136), amb la intenció d'unir Castella i el Regne d'Aragó. Aquesta solució fou rebutjada per la noblesa aragonesa, i al cap d'un any, l'11 d'agost del 1137, es pactava el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137). Segons les disposicions matrimonials[7]el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó.
A partir del 13 de novembre de 1137, el dia en què Ramir II abdicà públicament a Saragossa (Renúncia de Saragossa) davant els seus súbdits a favor de Ramon Berenguer IV donant-li la seva filla Peronella d'un any i el regne d'Aragó a perpetuïtat com a nou rei, es retirà a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca, cedí els seus drets reials a la seva filla Peronella i a l'espòs d'aquesta, Ramon Berenguer IV. Es considera l'inici de la Corona d'Aragó.
Ramir II d'Aragó es reservà per a si mateix la dignitat de rei, donant a Ramon Berenguer IV l'honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep o sobirà dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí que podia transmetre l'honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí que fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill, tot confirmant el testament del seu marit.[1]
Matrimoni i descendents
[modifica]- 1150 ∞ comte de Barcelona i Príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV; 1150, agost; Lleida[8]
- 1. l'infant Pere (1152- abans de 1158)
- 2. l'infant Ramon, (1157-1196); després «Alfons» rei d'Aragó i comte de Barcelona
- 3. l'infant Pere (1158-1181); després «Ramon Berenguer» comte de Cerdanya i de Provença
- 4. la infanta Dolça (1160-1198)
- 5. l'infant Sanç (1161-1223); comte de Cerdanya, de Provença i de Rosselló
Títols i successors
[modifica]El 1152 va redactar un testament pel part del seu primer fill, on donava el Regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició que estigués sota la dominació del seu marit Ramon Berenguer, i que aquest heretés el títol de rei si el fill moria sense descendència. En cas d'haver tingut una filla, el títol hauria repercutit en Ramon Berenguer.[9]
El 1162, després de morir Ramon Berenguer IV, abdicà i cedí tots els seus drets sobre el Regne d'Aragó al seu fill primogènit viu, que regnà amb el nom d'Alfons d'Aragó.
El 13 d'octubre de 1173, mateix dia de la seva mort, disposà ser enterrada a la catedral de Barcelona, mitjançant testament sacramental jurat a l'església de Sant Just d'aquesta ciutat,
- A 18 de juny del 1164: Ego Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et barchinonensis comitissa, uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis (...) Sig+num Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis[11]
Ancestres
[modifica]| 16. Sanç III de Pamplona | ||||||||||||||||
| 8. Ramir I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 17. Sança d'Aybar | ||||||||||||||||
| 4. Sanç I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 18. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
| 9. Ermessenda de Bigorra | ||||||||||||||||
| 19. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
| 2. Ramir II d'Aragó | ||||||||||||||||
| 20. Hilduin III de Montdidier | ||||||||||||||||
| 10. Hilduin IV de Montdidier | ||||||||||||||||
| 21. ? | ||||||||||||||||
| 5. Felícia de Roucy | ||||||||||||||||
| 22. Ebles de Roucy | ||||||||||||||||
| 11. Alícia Adela de Roucy | ||||||||||||||||
| 23. Beatriu de Mons | ||||||||||||||||
| 1. Peronella I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 24. Guillem V d'Aquitània | ||||||||||||||||
| 12. Guillem VIII d'Aquitània | ||||||||||||||||
| 25. Agnès de Borgonya | ||||||||||||||||
| 6. Guillem IX d'Aquitània | ||||||||||||||||
| 26. ? | ||||||||||||||||
| 13. Hildegarda de Borgonya | ||||||||||||||||
| 27. ? | ||||||||||||||||
| 3. Agnès de Peitieu | ||||||||||||||||
| 28. ? | ||||||||||||||||
| 14. ? | ||||||||||||||||
| 29. ? | ||||||||||||||||
| 7. Felipa de Tolosa | ||||||||||||||||
| 30. ? | ||||||||||||||||
| 15. ? | ||||||||||||||||
| 31. ? | ||||||||||||||||
Peronella d'Aragó Mort: Barcelona, 13 d'octubre de 1173
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramir II d'Aragó (pare) |
Reina d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) Regne d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1157–1164) |
Succeït per: Alfons II d'Aragó "el Cast" (fill) |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Albertí, pàg. 39-44
- ↑ Pons, Marc. «Mor Peronella, la núvia de la unió dinàstica Barcelona-Aragó», 15-10-2021. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ Crònica de Sant Joan de la Penya: "aquest muyt noble varon prisso por muller la filla de don Ramiro, Rey de Aragon, nombrada Peronella y despues llamada Urraca"
- ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa: Petronila I de Aragón Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
- ↑ Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; El nacimiento de la reina Petronila
- ↑ Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.39-44. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20110720074404/http://www.ehumanista.ucsb.edu/projects/Monographs/ehumanista_%20oscar%20perea_%20Cr%F3nica%20d%27Arag%F3n%20e-humanista%5B1%5D.pdf La historiografía humanista en los albores del siglo XVI: la Crónica d’Aragón de Lucio Marineo Sículo, traducida al castellano por el bachiller Juan de Molina (Valencia, Joan Jofré, 1524)]» (en castellà). eHumanista: Monographs in Humanities. Arxivat de l'original el 20/7/2011. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 170; El nacimiento y el nombre de Alfonso II de Aragón
- ↑ «(vegeu paràgraf 151)». Arxivat de l'original el 2004-08-28. [Consulta: 26 gener 2008].
- ↑ Arxiu Jaume I: Peronella, reina d'Aragó, dicta testament en el moment del part, deixant el regne d'Aragó en favor del fill que ha de nàixer, mantenint però els drets que el seu marit el comte Ramon Berenguer IV tenia sobre el territori
- ↑ Arxiu Jaume I: Peronella, reina d'Aragó, dona al seu fill Alfons tot el regne d'Aragó, a conseqüència de la mort del seu marit el comte Ramon Berenguer IV
Bibliografia
[modifica]- Albertí i Casas, Elisenda. Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007. ISBN 978-84-7246-085-0. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
- Ubieto Arteta, Antonio. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, 1987. ISBN 84-7013-227-X. (castellà)
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «Peronella d'Aragó». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
