iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ouessant
Ouessant - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Ouessant

Plantilla:Infotaula geografia políticaOuessant
Enez Eusa
Imatge
Tipuscomuna de França Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 27′ 19″ N, 5° 05′ 51″ O / 48.4553°N,5.0975°O / 48.4553; -5.0975
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
Zonazona de defensa i de seguretat de l'Oest
RegióBretanya
DepartamentFinisterre
DistricteDistricte de Brest
CantóCantó d'Ouessant Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població838 (2021) Modifica el valor a Wikidata (53,79 hab./km²)
Geografia
Superfície15,58 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perIroise Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m-0 m-61 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDenis Palluel (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal29242 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webouessant.fr Modifica el valor a Wikidata
Ouessant amb el far de Stiff
Illa d'Ouessant i arxipèlag de Molène

Ouessant (Eusa en bretó) és una comuna del departament de Finisterre, en la regió de Bretanya, França. Està situada sobre l'illa del mateix nom, a 20 km de la costa continental. El consell municipal ha aprovat la carta Ya d'ar brezhoneg.

Generalitats

[modifica]

L'illa tot just té 857 habitants, una superfície de 15,58 km² i una densitat de 59,8 hab./km². El seu punt més elevat es troba a 61 m.

Geografia

[modifica]

És la setena illa més gran de França. Fa 8 km de llarg per 4 km d'ample. És la terra habitada més occidental de França metropolitana. Té forma de pinça de cranc, perquè a l'Oest l'illa es divideix en dues puntes: la Punta de Pern i la Punta de Feuntenvelen, al voltant de la Badia de Lampaul.

A l'est l'únic lloc accessible per mar és la Badia del Stiff. L'illa està separada de l'Arxipèlag de Molène per l'Estret de Fromveur, que presenta ràpids corrents marines que poden arribar fins a 10 nusos de velocitat i 60 m de profunditat. Està envoltat de diverses illes, com l'Illot de Keller al Nord. Ouessant marca tradicionalment l'entrada Sud del Canal de la Mànega.

Demografia
Evolució de la població Cassini[1] et INSEE[2][3]
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
- 1 510 1 465 1 851 2 032 2 151 2 194 1 983 2 271
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 258 2 391 2 368 2 377 2 382 2 364 2 307 2 490 2 287
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 717 2 761 2 953 2 586 2 524 2 439 2 363 2 223 2 071
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
1 938 1 814 1 450 1 221 1 062 932 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Història

[modifica]

Es va separar del continent per fi de l'últim període glacial. Va estar habitada ja des de l'any 1500 aC. Després la majoria dels homes solien partir amb l'exèrcit al mar, pel que es va anomenar "l'illa de les dones". Els seus habitants gairebé no paguen impostos i han rebut alguns premis per la seva capacitat de socors als nàufrags.

Atraccions

[modifica]

Forma part del Parc Regional Natural de Armorique. Presenta gran varietat d'ocells, alguns en perill d'extinció, i una poblada colònia de conills. A causa dels seus vents no existeixen boscos sobre l'illa. Existeixen diversos fars sobre l'illa: el far de Stiff; el far de Créac'h, el més potent del món; els fars de l'Egua, de Kereón i de Nividic; i la torre de control marítim de la zona, dotada amb els últims avanços tecnològics.

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1790 - 1792 Michel Bon  
1792 Auguste Bruno de la Salle  
1849 - 1865 Joseph-Marie Le Louet  
1865 - 1866 Louis-Marie Malgorn  
1866 - 1878 Adolphe Belain La Motte  
1878 - 1884 Jean-Louis Stéphan  
1884 - 1914 Jean-Marie Malgorn  
1914 - 1919 Hippolyte Malgorn  
1919 - 1927 Paul Cain  
1927 - 1935 Paul Stéphan  
1935 - 1940 Jean-Louis Le-Breton  
1940 - 1944 Jean-Marie Creac’h  
1944 Jean Masson  
1944 - 1945 Alphonse Jacob  
1945 - 1951 Jeanne Berthelé  
1951 - 1965 François Lucas  
1965 - 1983 Marcel Ticos  
1983 - 1989 Paul Vaillant  
1989 - 1995 Michelle Malgorn  
1995 - Denis Palluel PS

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]