Niels Gade
Biografia | |
---|---|
Naixement | (da) Niels Wilhelm Gade 22 febrer 1817 Copenhaguen (Dinamarca) |
Mort | 21 desembre 1890 (73 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
Sepultura | església de Holmen |
Activitat | |
Ocupació | compositor clàssic, professor d'universitat, violinista, pedagog musical, director d'orquestra, compositor |
Ocupador | Conservatori de Leipzig |
Membre de | Royal Philharmonic Society (1859–) |
Gènere | Simfonia |
Professors | Andreas Peter Berggreen |
Alumnes | Jacob Adolf Hägg |
Instrument | Violí, orgue i orgue |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Niels Wilhelm Gade (Copenhaguen, 22 de febrer de 1817 - Copenhaguen, 21 de desembre de 1890) va ser un compositor danès.
Biografia
[modifica]Fill d'un fabricant d'instruments musicals, va començar una carrera de violinista. La seua primera obra com a compositor, l'obertura per a orquestra Records d'Ossian, va ser estrenada per la Societat Musical de Copenhaguen l'any 1840. Després va decidir enviar la seua primera simfonia a Felix Mendelssohn qui, entusiasmat, la va estrenar amb la seua orquestra del Gewandhaus de Leipzig el març de 1843.
Amb l'ajuda d'una beca del Govern danès va viatjar a Leipzig per tal de treballar amb Mendelssohn com a director assistent de l'orquestra. Va esdevenir molt amic de Mendelssohn, i també de Robert Schumann qui va veure en Gade un "compositor excepcional".
A la fi dels anys 1840, va tornar a Dinamarca on es va fer càrrec el 1850[1] de la direcció de la Societat Musical de Copenhaguen (Musikforeningen), la principal institució de concerts de la ciutat, lloc que va ocupar fins a la seva mort, quaranta anys després, en què fou succeït per Franz Xaver Neruda.[2] Durant aquest període, va crear una nova orquestra i un nou cor, a més de treballar com a organista. Va encoratjar tota una generació de compositors nòrdics, incloent-hi sobretot a Carl Nielsen, però també a Peter Martin Cornelius Rubner, Edvard Grieg, August Winding, Elfrida Andrée, August Enna, Woldemar Bargiel, Ludvig Schytte, Johanne Stockmarr, Georg Høeberg, Orla Rosenhoff i Asger Hamerik.
Va casar-se amb la filla del compositor danès Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900), per tant, fou cunyat del també compositor Emil Hartmann (1836-1898).
Obres principals
[modifica]Simfonies
[modifica]- Simfonia núm. 1 en do menor, op. 5 (1842)
- Simfonia núm. 2 en mi major, op. 10 (1843)
- Simfonia núm. 3 en la menor, op. 15 (1846)
- Simfonia núm. 4 en Si bemoll major, op. 20 (1849)
- Simfonia núm. 5 en re menor, op. 25 (1852)
- Simfonia núm. 6 en sol menor, op. 32 (1857)
- Simfonia núm. 7 en fa major, op. 45 (1864)
- Simfonia núm. 8 en si menor, op. 47 (1871)
Altres obres
[modifica]A banda de les seues simfonies, Gade va compondre un concert per a violí i orquestra, música de cambra, peces per a piano i cantates.
Referències
[modifica]- ↑ Fjeldsøe, Michael. «The Leipzig Model and its Consequences: Niels W. Gade and Carl Nielsen as European National Composers». University of Copenhagen. [Consulta: 30 desembre 2023].
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 7, pàg. 1011 (ISBN 84-239-4577-4)
- Músics de Copenhaguen
- Compositors danesos del Romanticisme
- Compositors danesos del segle XIX
- Directors d'orquestra danesos
- Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil)
- Morts a Copenhaguen
- Professors del Conservatori de Leipzig
- Distingits amb la Pour le Mérite (classe militar)
- Membres de l'Acadèmia de les Arts de Berlín
- Naixements del 1817
- Carl Nielsen