Murena (còmic)
Tipus | sèrie de còmics |
---|---|
Fitxa | |
Guionista | Jean Dufaux |
Il·lustració | Philippe Delaby i Theo |
Llengua | francès |
Dades i xifres | |
Lloc de la narració | antiga Roma |
Murena és una sèrie de còmics belga pertanyent al gènere històric, escrita per Jean Dufaux i dibuixada per Philippe Delaby, i, més endavant, a partir de l'àlbum número 10 (Le banquet) pel dibuixant italià Theo, després de produir-se la mort de Delaby.[1][2] La narració descriu el regnat de l'emperador Neró a l'antiga Roma dels anys 54 al 68 i, paral·lelament, l'evolució de l'heroi homònim Lucius Murena. La sèrie és publicada per Dargaud des de 1997. Els volums individuals de la sèrie, així com els integrals que s'han derivat dels diferent cicles, han estat traduïts i editats en castellà per Planeta deAgostini.
Sinopsi
[modifica]La història s’inicia a l'antiga Roma del segle I, sota el regnat de l’emperador Claudi. Penedit del seu fracàs matrimonial amb Agripina i d'haver descuidat el seu fill Britànic en favor del seu fill adoptiu Neró, Claudi es planeja el divorci per casar-se amb la seva amant Lòl·lia Paulina. Davant d'aquesta doble amenaça, l'emperadriu conspira per assassinar al petit Britànic, malgrat el desinterès que palesa el seu fill Neró per assumir el poder. Es dona el cas que Neró, un aspirant a poeta, és amic personal de Murena, fill de Lòl·lia Paulina.[3]
Agripina sol·licita a Locusta que enverini Claudi i un cop produït l’assassinat, Neró es designat emperador. Poc després, Britànic mor en circumstàncies tèrboles i el rumor atribueix aquesta nova mort a Neró. A partir d'aquests esdeveniments, Neró es instrument i víctima d'una combinació de circumstàncies on s’entrecreuen l’ambició, la manipulació, la venjança i la violència. En paral·lel, l'heroi de la sèrie Lucius Murena, va enemistant-se gradualment del seu amic, assistint incrèdul al seu perillós descens vers la megalomania i la crueltat.
Personatges
[modifica]Personatges ficticis
[modifica]- Lucius Murena. L'heroi homònim de la sèrie és un patrici, un aparent fill de Lòl·lia Paulina. Segons l'autor Jean Dufaux, Murena "es crea des del personatge de Neró", ja que l’heroi té molts punts en comú amb l'emperador (edat, mare assassinada, amor per una esclava, relació amb l’incendi de Roma, etc.). "Necessitava a Murena per descriure a Neró així com necessitava a Neró per descriure a Murena".[4] Tot i així, amb les seves llums i ombres, Murena representa un adversari en positiu als excessos criminals de l’emperador.
- Balba. Gladiador nubi salvat de la mort per l'emperador Claudi a petició del seu fill Britànic. Balba concep una lleialtat inqüestionable al jove príncep.
- Massam: cruel gladiador al servei de Neró i enemic declarat de Balba.
- Evix, gladiadora gala que acompanya Murena i Balba a la Gàl·lia a la recerca d'Acté. Sabem que és filla del druida Diviciac, polític i líder de guerra.
- Rubria, verge vestal que acull i protegeix Murena després de l'incendi de Roma.
- Alvinia. Seguidora de la vestal Rubria.
- Marcus Ruffalo, centurió de la Guàrdia Pretoriana.
- Claudia, filla de Ruffalo, salvada per Pere i trobada pel seu pare amb l'ajut de Murena. Enamorada d'aquest últim, es converteix en la seva amant.
- Pollius, reconegut pugilista.
- Lemuria, germana de Pisó, que salva a Murena de la mort i es converteix després en la seva amant.
Personatges Històrics A part dels esmentats, apareixen molts altres personatges històrics:
- Acté. Esclava de Pal·les que Neró allibera oferint-la a la seva tia Domícia Lèpida que l’acull. Acté, de qui Neró està enamorat, s'entrega a ell, però és repudiada després en favor de Popea. És acollida per Petroni, Murena s'enamora i inicien una relació.
- Pisó. Va conspirar amb altres notables per assassinar Neró
- Publi Clodi Tràsea Petus. Senador honest
- Sèneca. Filòsof, dramaturg i estadista, va ser tutor i després assessor de Neró.
- Afrani Burrus. Prefecte del pretori.
- Sofoni Tigel·lí. Ministre i intrigant al servei de Neró.
- Vespasià, futur emperador.
- Pere. L'apòstol arriba a Roma per difondre el cristianisme i es troba diverses vegades amb Murena i Neró.
Àlbums
[modifica]En el pròleg del Diccionari Murena (obra de Claude Aziza), Jean Dufaux explica que la sèrie va ser dissenyada per tenir setze àlbums dividits en quatre cicles.
Any | Títol | Autors |
---|---|---|
Cicle de la mare | ||
1997 | La Pourpre et l'Or | Jean Dufaux
Phillipe Delaby |
1999 | De sable et de sang | |
2001 | La Meilleure des mères | |
2002 | Ceux qui vont mourir... | |
Cicle de la muller | ||
2006 | La Déesse noire | Jean Dufaux
Phillipe Delaby |
2007 | Le Sang des bêtes | |
2009 | Vie des feux | |
2010 | Revanche des cendres | |
Cicle de la mort | ||
2013 | Les Épines | Jean Dufaux
Phillipe Delaby |
2017 | Le Banquet | Jean Dufaux
Theo Caneshi |
2020 | Lemuria | |
2023 | Mort d'un sage |
Estil i precisió històrica
[modifica]Una de les característiques més destacades de Murena és el seu estil artístic i la seva atenció meticulosa dels detalls històrics. Delaby i Caneschi han fet una feina excepcional en la representació visual de l'Antiga Roma, des dels edificis majestuosos fins als carrerons més foscos. El realisme dels personatges, els paisatges i la indumentària submergeix el lector al món antic romà.
A més, la investigació històrica realitzada per Dufaux és evident en la manera com la trama s'entrellaça amb la història real. Encara que alguns esdeveniments i personatges han estat adaptats per a la narrativa, els còmics de Murena s'esforcen per ser tan precisos com sigui possible en la seva representació de l'època i la cultura romana.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Ha muerto Philippe Delaby, el artista de «Murena»». [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ Proudhon, Laurent. «Murena, tome 10 : Le banquet – Dufaux & Theo» (en francès), 03-12-2017. [Consulta: 23 gener 2024].
- ↑ Gómez, Javier. «Murena. Análisis de un cómic neroniano» (en castellà), 28-09-2019. [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ «Murena et l’Empire de Néron... Bienvenue à Rome !» (en francès), 11-12-2020. [Consulta: 23 gener 2024].
- ↑ admin. «Murena: Una Odisea Gráfica en la Antigua Roma» (en castellà), 07-05-2023. [Consulta: 24 gener 2024].