iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Muhàmmad_Xah_de_Delhi
Muhàmmad Xah de Delhi - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Muhàmmad Xah de Delhi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMuhàmmad Xah de Delhi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 agost 1702 Modifica el valor a Wikidata
Fatehpur Sikri (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1748 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
fort Vermell (Índia) Modifica el valor a Wikidata
12è Emperador mogol
27 setembre 1719 – 26 abril 1748
← Shah Jahan II (en) TradueixAhmad Xah Bahadur → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócal·lígraf Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Timúrida i dinastia Mogol Modifica el valor a Wikidata
CònjugeQudsia Begum Modifica el valor a Wikidata
FillsAnwer Ali, Ahmad Xah Bahadur, Hazrat Begum Modifica el valor a Wikidata
ParesKhujista Akhtar Jahan Shah Modifica el valor a Wikidata  i Qudsiya Begam Modifica el valor a Wikidata
Muhammad Shah

Nàssir-ad-Din Muhàmmad-Xah ibn Jahan-Xah ibn Xah Alam I (7 d'agost de 1702-16 d'abril de 1747), de malnom Rawsgab Akhtar (Estrella Brillant) fou emperador mogol de Delhi. El seu pare Jahan Xah era un dels tres germans que havien mort en la lluita contra el germà gran Jahandar Shah. Fou elevat al tron pels germans Sayyids (Sàyyid Abd-Al·lah i Sàyyid Hussayn) després dels breus regnats dels seus cosins Rafí ud-Darajat (1719) i Rafí ud-Daulat (o Xah Jahan II, 1719), el 29 de setembre de 1719.

Els primera anys de regnat foren dominats pel noble turc Kamar al-Din Kilidj Khan conegut com a Nizam al-Mulk, que el 1723 va anar a Delhi i va exercir amb nota les funcions de ministre i poc després va derrotar els que li disputaven el poder al Dècan el 1724 i va fundar el que fou conegut com l'estat del Nizam o estat d'Hyderabad (perquè poc després va establir la capital a la població d'Hyderabad) i va fundar una dinastia virtualment independent (els asàfides o Asaf Jah) amb títol inicial de subadar i després de nizam.

Després van venir el marathes que van atacar Gujarat, Malwa i el Dècan. El peshwa Baji Rao no va poder ser aturat pel general imperial Muhammad Khan Bangash i el nizam amb prou feines el va poder contenir al Dècan. El 1739 Nadir Shah de Pèrsia va envair l'Índia, va derrotar el general imperial Khan Dawran prop de Karnal (febrer del 1739) i va entrar a Delhi sense oposició, fent llegir la khutba en nom propi i encunyant monedes amb el seu nom. Nadir va casar al seu fill més jove, Nasr Allah Mirza, amb una filla de l'emperador, el qual a més va haver de pagar una gran indemnització de guerra incloent el famós tron del Paó de Shah Jahan I i cedir tots els territoris al nord i nord-oest de l'Indus.[1] Abans de tornar a Kabul va deixar Delhi devastada.

Després d'això els governador Dafdar Jang a Oudh, Zakariyya Khan al Panjab i Multan, Ali Werdi Khan i Mahabat Jang a Bengala i Bihar-Orissa es van fer independents i es van unir al nizam del Dècan. Encara una nova amenaça va afectar poc després a l'imperi: l'afganès (rohilla) Ali Muhammad-Khan es va apoderar del Katehr (després Rohilkhand). El 1747 l'afganès Ahmad Shah Durrani va envair l'Índia encara que finalment fou rebutjat després d'una batalla prop de Sirhind.

Va morir el 16 d'abril de 1748 i fou enterrat a Delhi. El va succeir el seu fill Ahmad Shah Bahadur.

Referències

[modifica]
  1. Axworthy, Michael. Sword of Persia: Nader Shah, from Tribal Warrior to Conquering Tyrant (en anglès). I.B. Tauris, 2010, p. 212, 216. ISBN 978-0857733474. 

Bibliografia

[modifica]
  • Cambridge History of India, The Moghul period, 1937
  • Buyers, Christopher. "India, The Timurid Dynasty genealogy". The Royal Ark, Royal and Ruling Houses of Africa, Asia, Oceania and the Americas a royalark.net.
  • Keene, H. G. (2004). The Fall of the Moghul Empire of Hindustan 1719-48. Kessinger Publishing. ISBN 1419161849. al projecte Gutenberg a l'enllaç