iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Motoserra
Motoserra - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Motoserra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticMotoserra

Forma de subjectar la motoserra Modifica el valor a Wikidata
Tipussaw type (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Utilitzat perjardiner, indústria fustera, llenyataire i arboricultor Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Descobriment1905 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Font d'energiagasolina i electricitat Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Home amb una motoserra.
Detall de la cadena

La motoserra, serra elèctrica, serra mecànica o serra de cadena és un aparell per serrar format per un conjunt de dents de serra units a una cadena. Pot funcionar amb un potent motor elèctric o de benzina que gira a alta velocitat. Se sol usar per a tallar de través arbres, troncs o taulons de fusta o partir pel mig qualsevol material dur i de forma dreta.[1][2][3]

Història

[modifica]

En cirurgia

[modifica]

L'origen de les motoserres en cirurgia no està clar del tot. A finals del segle XVIII (1783–1785) dos metges escocesos, John Aitken i James Jeffray, van inventar una "serre flexible", que consisteix en una cadena d'enllaços dentats fina subjectada entre dues nanses de fusta, per a la simfisiotomia i l'excisió d'os malalt, respectivament.[4] Es va il·lustrar a la segona edició Principles of Midwifery, or Puerperal Medicine (1785) en el context d'una pelviotomia.[5] El 1806, Jeffray va publicar Cases of the Excision of Carious Joints, que recopilava un article publicat anteriorment per H. Park el 1782 i una traducció d'un article de 1803 del metge francès P. F. Moreau, amb observacions addicionals de Park i Jeffray.[6] En ell, Jeffray va informar d'haver concebut la idea d'una serra "amb articulacions com la cadena d'un rellotge" de manera independent molt poc després de la publicació original de Park el 1782, però que no va poder produir-la fins al 1790, després del qual es va utilitzar en el laboratori d'anatomia i ocasionalment prestat a cirurgians. Park i Moreau van descriure l'excisió exitosa de les articulacions malaltes, especialment del genoll i el colze, i Jeffray va explicar que la serra de cadena permetria una ferida més petita i protegiria els músculs, nervis i venes adjacents.[7] Tot i que la simfisiotomia va tenir massa complicacions per a la majoria dels obstetres, les idees de Jeffray sobre l'excisió dels extrems dels ossos van ser més acceptades, sobretot després de l'adopció generalitzada dels anestèsics. Durant gran part del segle XIX, la serra de cadena va ser un instrument quirúrgic útil, però va ser substituïda el 1894 per la serra de filferro trenat Gigli,[8] que era substancialment més barata de fabricar i donava un tall més ràpid, més estret, sense risc de trencar-se i quedar atrapat a l'os.[9]

Osteòtom històric, una motoserra d'os mèdica

Un precursor de la motoserra coneguda avui en dia a la indústria de la fusta va ser un altre instrument mèdic desenvolupat al voltant de 1830, per l'ortopedista alemany Bernhard Heine. Aquest instrument, l'osteòtom,[10] tenia enllaços d'una cadena que portaven petites dents tallants amb les vores inclinades; la cadena es movia al voltant d'una fulla guia fent girar el mànec d'una roda dentada. Com el seu nom indica, s'utilitzava per tallar os.[11]

Per tallar fusta

[modifica]

Una de les primeres patents d'una "serra de cadena sense fi" que comprenia una cadena d'enllaços que portaven dents de serra va ser concedida a Frederick L. Magaw de Flatlands, Nova York el 1883,[12] aparentment amb el propòsit de produir taulers estirant la cadena entre tambors acanalats.[13][14] Una patent posterior que incorporava un marc de guia va ser concedida a Samuel J. Bens de San Francisco el 17 de gener de 1905, la seva intenció era talar sequoies gegants.[15] La primera motoserra portàtil va ser desenvolupada i patentada el 1918 pel moliner canadenc James Shand.[16][17][18]

Escultura en fusta

[modifica]

A més dels talls rectes de troncs i branques en estat natural, i de llistons i taulons (de fusta semielaborada) una motoserra pot emprar-se per a fer talls més delicats. En certs casos, aquesta darrera possibilitat ha estat dedicada a la realització d'escultures.[19][20]

Composició

[modifica]

Motor

[modifica]

Els motors de motoserres són tradicionalment un motor de combustió interna de gasolina (gasolina) de dos temps (generalment amb un volum de cilindre de 30 a 120 cm3) o un motor elèctric accionat per una bateria o cable d'alimentació elèctrica. En una motoserra de gasolina, el combustible es subministra generalment al motor mitjançant un carburador a l'admissió.

Per permetre l'ús en qualsevol orientació, les motoserres de gas modernes utilitzen un carburador de diafragma, que extreu combustible del dipòsit mitjançant el diferencial de pressió alternant dins del càrter. Els primers motors utilitzaven carburadors amb cambres de flotació alimentades per gravetat, la qual cosa feia que el motor s'aturava quan s'inclinava. És possible que s'hagi d'ajustar el carburador per mantenir una velocitat de ralentí adequada i una relació aire-combustible, com ara quan es mou a una altitud més alta/baixa o quan el filtre d'aire s'obstrueix. Els carburadors són ajustats per l'operador o, en algunes serres, automàticament per una unitat de control electrònic.

Per evitar lesions induïdes per vibracions i reduir la fatiga de l'usuari, les serres tenen generalment un sistema antivibració per desacoblar físicament les nanses del motor i la barra.[21] Això s'aconsegueix construint la serra en dues peces, connectades per molles o goma de la mateixa manera que una suspensió d'automòbil aïlla el xassís de les rodes i la carretera.[22] Quan fa fred, es pot produir gel del carburador, de manera que moltes serres tenen una ventilació entre els cilindres i el carburador que es pot obrir per deixar passar l'aire calent. La temperatura freda també pot contribuir a lesions induïdes per vibracions,[23] i algunes serres tenen un petit alternador connectat a elements de calefacció resistius a les nanses i/o al carburador.

Mecanisme d'accionament

[modifica]
Embragatge centrífug
Roda dentada

Normalment, s'utilitza un embragatge centrífug i una roda dentada. L'embragatge centrífug s'expandeix amb l'augment de la velocitat, enganxant un tambor. En aquest tambor hi ha una roda dentada fixa o intercanviable. L'embragatge té tres treballs: Quan el motor funciona al ralentí (normalment 2500-2700 rpm) la cadena no es mou. Quan l'embragatge està enganxat i la cadena s'atura a la fusta per un altre motiu, protegeix el motor. El més important és que protegeix l'operador en cas de contragolpes. Aquí, el fre de cadena atura el tambor i l'embragatge s'allibera immediatament.

Barra de guia

[modifica]

S'utilitza una barra de guia, normalment una barra allargada amb un extrem rodó d'acer aliat resistent al desgast que normalment fa de 40 a 90 cm de longitud. Una ranura de vora guia la cadena de tall. Les barres especialitzades d'estil de bucle, anomenades barres d'arc, també es van utilitzar en un moment per tallar troncs i netejar el raspall, tot i que ara es troben rarament a causa de l'augment dels perills d'operació.

Totes les barres de guia tenen alguns elements per al funcionament:

Calibre

[modifica]

La part inferior de la cadena passa pel calibre. Aquí, l'oli de lubricació és estirat per la cadena fins al punta. Aquest és bàsicament el gruix dels enllaços de la unitat.

  • 1,6 mm
  • 1,5 mm
  • 1,3 mm
  • 1,1 mm

Forats d'oli

[modifica]

L'extrem del capçal de potència de la serra té dos forats d'oli, un a cada costat. Aquests forats han de coincidir amb la sortida de la bomba d'oli. La bomba envia l'oli a través del forat de la part inferior del manòmetre.

Els productors de barres de serra ofereixen una gran varietat de barres que coincideixen amb diferents serres.

Dispositius de seguretat

[modifica]

Les motoserres, fins i tot quan són usades amb precaució, poden ser màquines perilloses. Les motoserres actuals tenen diversos dispositius de seguretat per a protegir l’operador. Entre altres disposicions inclouen les següents:

  • fre de cadena
  • activador de fre de cadena en cas de retrocés violent; quan s’activa (per un retrocés violent) tensiona una cinta al voltant del tambor (actuant com a fre de cinta) i detura la cadena en mil·lisegons.
  • un agafador de cadena (sovint en forma de ganxo o ham d’alumini) permet atrapar la cadena quan surt de guia i reduir la longitud d’aquesta. Quan la cadena descarrila, ()la cadena) es dispara des de sota de la serra cap a l’operador; l’agafador impedeix que la cadena colpegi l’operador i la encamina a colpejar la guarda de la maneta posterior
  • la maneta posterior té una patalla de guarda
  • algunes serres tenen baules de seguretat. Com les serres de micro cisells. Aquestes baules detecten quan els espais entre baules estan plens d’encenalls i aixequen la cadena, permeten una velocitat de tall més lenta. En les serres no professionals la profunditat de tall és inferior.
  • (a més d’altres elements, com casc, ulleres i protectors anti-soroll) els operadors vesteixen peces amb teixits parcialment resistents als contactes accidentals de la serra.[24]

Manteniment

[modifica]

Les motoserres de dos temps requereixen prop de 2-5 per cent d'oli a la benzina per a lubricar el motor, mentre que les de motor elèctric són lubrificats a vida. S'utilitza un altre tipus d'oli per a lubricar la cadena, encara que aquest oli és expulsat ràpidament de les dents per raó de la força centrífuga generada en girar la cadena, i cal tornar-n'hi a posar cada cert temps.

La manca d'oli a la cadena o usar l'oli d'incorrecta viscositat, és una font comuna de danys a les moto serres. En cas d'urgència es pot emprar oli de motor com a substitut. Les dents de la cadena s'han de mantenir ben esmolades perquè tallin bé, ja que s'osquen fàcilment quan toquen amb metall o pedres.

A les motoserres de dos temps només cal afegir-hi oli cada cop que es recarrega de combustible. El filtre d'aire sol acumular brutícia, cal netejar-lo de tant en tant amb cura.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Introducción a la motosierra» (en castellà), 11-08-2018. [Consulta: 4 juliol 2023].
  2. ↑ «¿Qué es una motosierra y para qué sirve?» (en castellà), 15-02-2021. [Consulta: 4 juliol 2023].
  3. ↑ «Chain saw | tool | Britannica» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2023].
  4. ↑ Skippen, M; Kirkup, J; Maxton, R M; McDonald, S W «The Chain Saw - A Scottish Invention» (en anglès). Scottish Medical Journal, 49, 2, 2004, pàg. 72–75. DOI: 10.1177/003693300404900218. ISSN: 0036-9330. PMID: 15209147.
  5. ↑ Aitken, John. 2nd. Principles of Midwifery, or Puerperal Medicine. Edinburgh, Scotland: Edinburgh Lying-In Hospital, 1785, p. 76–84; Plate XII Fig. 2. 
  6. ↑ Park, H.; Moreau, P. F.; Jeffray, James. Cases of the Excision of Carious Joints by H. Park and P. F. Moreau, with Observations by James Jeffray, M.D. (en anglès). Glasgow, Scotland: John Scrymgeour, 1806. 
  7. ↑ «Cases of the Excision of Carious Joints» (en anglès). Edinburgh Medical and Surgical Journal. Archibald Constable & Company [Edinburgh, Scotland], 3, 9, 1-1807, pàg. 90–96. PMC: 5711164.
  8. ↑ Wiesel, S.W.. Operative Techniques in Orthopaedic Surgery. Wolters Kluwer Health, 2012, p. 6672. ISBN 978-1-4511-5342-2 [Consulta: 31 juliol 2023]. 
  9. ↑ Johnson, Robert Scott; Sippo, Dorothy A.; Swan, Kenneth G. «The Flexible Chain Saw During the American Civil War». The Journal of Trauma: Injury, Infection, and Critical Care, 69, 2, 8-2010, pàg. 455–458. DOI: 10.1097/ta.0b013e3181e4f297. PMID: 20699757.
  10. ↑ Peltier, L.F.. Orthopedics: A History and Iconography. Norman Pub., 1993, p. 37. ISBN 978-0-930405-47-2 [Consulta: 31 juliol 2023]. 
  11. ↑ Lennox, Doug. Now You Know: The Book of Answers, Volume 4. Toronto: Dundurn Press. 175. Print.
  12. ↑ United States. Patent Office. Official Gazette of the United States Patent Office. The Office, 1883, p. 2384 [Consulta: 31 juliol 2023]. 
  13. ↑ Seufert, Wolf D. Seufert; Rogers, Fred B.; Risse, Guenter B. «The Chain Osteom by Heine». Journal of the History of Medicine and Allied Sciences. Oxford University Press, 35, 4, 10-1980, pàg. 454–465. DOI: 10.1093/jhmas/XXXV.4.454. JSTOR: 24625567. PMID: 7005321.
  14. ↑ Frederick L. Magaw, "CHAIN SAWING-MACHINE", US patent 279780, publicada 1883-04-17, emesa 1883-04-17
  15. ↑ «Endless chain saw.». [Consulta: 21 setembre 2018].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ Wardrop, Jim «British Columbia's experience with early chain saws». Material Culture Review, 2, 6-1976 [Consulta: 9 abril 2017].
  17. ↑ James Shand, "SAW", CA patent 186260A, publicada 1918-08-27, emesa 1918-08-27
  18. ↑ Johnston, M. The Tree Experts: A History of Professional Arboriculture in Britain. Oxbow Books, 2021, p. 406. ISBN 978-1-911188-91-9 [Consulta: 31 juliol 2023]. 
  19. ↑ Treille, Germain. «Un Mayennais fait des sculptures à la tronçonneuse» (en francès), 28-07-2019. [Consulta: 31 juliol 2023].
  20. ↑ Cros, Delphine. «Sculpture sur bois avec une tronçonneuse ... impressionnant [VIDEO]» (en francès), 20-06-2015. [Consulta: 31 juliol 2023].
  21. ↑ Krajnak, Kristine «Health effects associated with occupational exposure to hand-arm or whole body vibration». Journal of Toxicology and Environmental Health Part B: Critical Reviews, 21, 5, 2018, pàg. 320–334. DOI: 10.1080/10937404.2018.1557576. ISSN: 1521-6950. PMC: 6415671. PMID: 30583715.
  22. ↑ Bovenzi, M.; Franzinelli, A.; Mancini, R.; Cannavà, M. G.; Maiorano, M.; Ceccarelli, F. «Dose-response relation for vascular disorders induced by vibration in the fingers of forestry workers». Occupational and Environmental Medicine, 52, 11, 11-1995, pàg. 722–730. DOI: 10.1136/oem.52.11.722. ISSN: 1351-0711. PMC: 1128352. PMID: 8535491.
  23. ↑ Gemne, G. «Pathophysiology of white fingers in workers using hand-held vibrating tools». Nagoya Journal of Medical Science, 57 Suppl, 5-1994, pàg. 87–97. ISSN: 0027-7622. PMID: 7708114.
  24. ↑ Nations, F.A.O.U.. Managing heat in agricultural work: Increasing worker safety and productivity by controlling heat exposure. Food & Agriculture Org., 2018, p. 29. ISBN 978-92-5-130502-7 [Consulta: 31 juliol 2023]. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Motoserra
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Motoserra&oldid=34082257»