Mordred
Mordred | |
Tipus | personatge llegendari personatge mitològic |
---|---|
Interpretat per | Jim Dale |
Context | |
Present a l'obra | Unidentified Flying Oddball |
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | escriptor |
Família | |
Cònjuge | Cwyllog (en) |
Sir Mordred o Mordret (en gal·lès: Medrawd; en llatí: Medraut) és un personatge de la llegenda artúrica, conegut com el traïdor que va lluitar contra el Rei Artús a la batalla de Camlann, en la que ell va morir i Artús quedà ferit de mort. Existeixen diverses tradicions sobre la seva relació amb Artús, però la més estesa és que era el fill il·legítim d'Artús amb la seva mig-germana Morgause.(en diverses adaptacions, el personatge de Morgause es confon amb Morgana.
En les primeres referències literàries que trobem sobre Mordred, se'ns presenta com fill legítim de Morgause i el seu marit el Rei Lot de les Illes Òrcades. Els seus germans o germanastres foren Gawain, Agravain, Gaheris i Gareth. El seu nom, ja en Gal·lès Medraut, Còrnic Modred, o Bretó Modrot, és un derivat del llatí Moderātus.[1]
Referències històriques
[modifica]La primera menció sobre Mordred (Medraut) que ha sobreviscut la trobem en els Annales Cambriae, entrada corresponent a l'any 537:[2]
- Gueith Camlann in qua Arthur et Medraut corruerunt.
- "La batalla de Camlann, on Artús i Medraut caigueren."
Aquests annals es van compilar entre el 960 i 970.[3] Mordred ja s'associava amb la batalla de Camlann en aquelles dates, si bé no és clar si Mordred va matar el Rei Artús o a l'inrevés i tampoc si estaven lluitant al mateix bàndol o com enemics.[4]
Llegenda Artúrica
[modifica]La primera biografia completa de Mordred la trobem a l'obra de Geoffrey de Monmouth, Historia Regum Britanniae, on per primer cop se li dona el paper de traïdor contra Artús. En l'obra de Geoffrey, Artús deixa Modredus al càrrec del regne quan ell marxa al continent a lluitar contra el fictici emperador romà Lluci Tiberi, moment que Mordred aprofita per a obtenir la corona i casar-se amb la Reina Ginebra. Quan Artús torna, els dos s'enfronten a la batalla de Camlann, on Mordred mor i Artús cau greument ferit.
En les referències que tenim sobre Medraut en diverses obres gal·leses, mai se'l considera fill d'Artús sinó el seu nebot. La caracterització de Mordred com el fill malvat d'Artús té un precedent en la figura d'Amr, fill d'Artús que apareix en la Historia Britonum de Nennius[5][6] i que com en el cas de Morgause i Morgana es van acabant confonent.
En l'obra de Geoffrey, Mordred pren Ginebra per esposa després de coronar-se rei, però en obres posteriors l'adulteri de Ginebra es comet amb Lancelot en lloc de Mordred.
Notes
[modifica]- ↑ Cane, Meredith. Personal Names of Men in Wales, Cornwall and Brittany 400-1400 AD, University of Wales Ph.D. thesis, 2003, pp. 273-4.
- ↑ Lupack, Alan (translator). "Arthurian References in the 'Annales Cambriae'. Camelot Project at the University of Rochester. Retrieved December 1, 2006.
- ↑ Ashe, Geoffrey (1991). "Annales Cambriae". In Lacy, Norris J. (Ed.), The New Arthurian Encyclopedia, pp. 8–9. New York: Garland. ISBN 0-8240-4377-4
- ↑ Alcock, Arthur's Britain, p. 88.
- ↑ Nennius, Historia Brittonum, ch. 73. From Lupack, Alan (translator). "From the 'History of the Britons' ('Historia Brittonum') by Nennius. The Camelot Project at the University of Rochester. Retrieved December 1, 2006.
- ↑ The Arthurian Handbook, p. 15; p. 277.
Referències
[modifica]- Alcock, Leslie (1971). Arthur's Britain, p. 88. London: Penguin Press.
- Bromwich, Rachel (2006). Trioedd Ynys Prydein: The Triads of the Island of Britain. University of Wales Press. ISBN 0-7083-1386-8
- Lacy, Norris J. (Ed.), The New Arthurian Encyclopedia, pp. 8–9. New York: Garland. ISBN 0-8240-4377-4.
- Lacy, Norris J.; Ashe, Geoffrey; and Mancroff, Debra N. (1997). The Arthurian Handbook. New York: Garland. ISBN 0-8153-2081-7.