iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Michael_Caine
Michael Caine - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Michael Caine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichael Caine

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Maurice Joseph Micklewhite Modifica el valor a Wikidata
14 març 1933 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Rotherhithe (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaWindsor (dècada del 1960–dècada del 1970) Modifica el valor a Wikidata
FormacióHackney Downs School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata - 2012 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Corea Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKnight Bachelor Modifica el valor a Wikidata
CònjugeShakira Caine (1973–)
Patricia Haines (1954–1958) Modifica el valor a Wikidata
FillsDominique Caine
 () Patricia Haines
Natasha Caine
 () Shakira Caine Modifica el valor a Wikidata
GermansStanley Caine Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Michael Caine (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmichaelcaine.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000323 Allocine: 2535 Rottentomatoes: celebrity/michael_caine Allmovie: p10198 111336 Metacritic: person/michael-caine TV.com: people/michael-caine TMDB.org: 3895
X: themichaelcaine Musicbrainz: 97876f5b-e4f8-4202-a2ed-4a510ab817d0 Songkick: 376172 Discogs: 435389 Modifica el valor a Wikidata

Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès. Conegut pel seu distintiu accent del sud de Londres (Cockney),[1] ha aparegut en més de 130 pel·lícules durant una carrera de més de 60 anys, i és considerat una icona pel cinema anglès.[2]

Va aconseguir el reconeixement del públic en els anys seixanta amb les cintes angleses Zulu de 1964, Arxiu confidencial de 1965, Alfie de 1966, per la qual va aspirar a l'Oscar al millor actor, The Italian Job de 1969 i La batalla d'Anglaterra de 1969. Entre les seves pel·lícules més importants durant els setanta es troben: Assassí implacable de 1971, L'última vall de 1972, La petjada, la qual li va donar la seva segona candidatura a l'Oscar, L'home que va poder regnar de 1975 i Un pont llunyà de 1977. Va aconseguir un major èxit durant als anys vuitanta amb pel·lícules que van ser un èxit, tant en taquilla com en crítica amb: Educant a Rita de 1983, per la qual va aconseguir el BAFTA i un Globus d'Or, i amb Hannah i les seves germanes de 1986, per la qual va aconseguir l'Oscar.

Cap a finals dels noranta, la seva carrera va ressorgir novament amb les cintes Little Voice de 1998, que li va donar el Globus d'Or novament, i amb The Cider House Rules de 1999, la qual li va premiar amb un segon Oscar. A partir del nou mil·lenni, Caine ha protagonitzat pel·lícules de renom internacional: el 2002 va encarnar a Nigel Powers a Austin Powers in Goldmember i a Alfred Pennyworth en la trilogia de The Dark Knight del director Christopher Nolan. Aquest últim també ho va dirigir en El gran truc de 2006, L'origen de 2010, Interstellar de 2014, i Tenet de 2020. També destaquen la seva participació secundària a Fills de l'home de 2006 i a Cars 2 de 2011.

Michael Caine és, al costat de Laurence Olivier, Paul Newman i Jack Nicholson, l'únic actor que ha aspirat a l'Oscar en cinc dècades diferents. A més, les seves pel·lícules han recaptat prop de 8.000 milions de dòlars al llarg dels anys, i això el converteix en el vintè actor de major recaptació de la història.[3][4] Va ser nomenat Cavaller per la reina Isabel II el 2000 per la seva contribució a les arts interpretatives.[5][6]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Va néixer al districte londinenc de Rotherhithe el 14 de març de 1933. Va ser batejat com Maurice Joseph Micklewhite, però als 23 anys va canviar el seu nom pel de Michael Caine, nom artístic que havia adoptat el 1954 quan feia audicions amb 22 anys per a treballar al cinema.

D'origen irlandès per part de pare (aquest transportava peix en el mercat de Londres), va créixer en el barri obrer de Rotherhithe, on es parla anglès amb un accent denominat cockney, que es considera vulgar; curiosament en la seva primera pel·lícula com a protagonista, Zulú, va haver d'interpretar a un oficial britànic de classe alta. Caine va dissimular el seu accent, encara que mai el va abandonar del tot i es va sentir orgullós d'ell, així com del seu origen humil. Als 15 anys Caine va deixar l'escola i va fer diversos treballs de poca importància, fins que va ser cridat a files i destinat a Corea, on va arribar a entrar en combat.

Els inicis com a actor

[modifica]

Després del seu retorn de Corea, Caine va començar a treballar com a assistent de producció en un teatre. Allí va desenvolupar la seva vocació d'actor i aviat va actuar en petits papers i actua als teatres regionals, fins que va aconseguir obrir-se camí. Un dels seus treballs al teatre va ser el de substitut de Peter O'Toole, paper que va interpretar quan la companyia va realitzar una gira. En començar a treballar com a actor, Caine va adoptar el nom artístic de Michael Scott, ja que el seu li va semblar inadequat. En una ocasió va estar parlant per telèfon amb el seu agent des d'una cabina. Havia de començar en breu una nova obra i el seu agent li va dir que havia de canviar immediatament el seu nom artístic pel fet que un altre actor ja estava usant el mateix nom. Davant les presses, Caine va mirar al seu voltant i va veure en un cinema els grans cartells que anunciaven la pel·lícula que s'estava projectant i que era El motí del Caine (1954) d'Edward Dmytryk. Li va agradar el nom i es va quedar amb ell.

Consolidació

[modifica]

El 1956 comença al cinema, a Comando a Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulu (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars. A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar, i Hurry Sundown d'Otto Preminger, al costat de Jane Fonda.

A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial a Too Late to Hero (1970), és un gàngster reclamant venjança a Kidnapped (1971), un perruquer enxampat pel marit de la seva amant a Joc de tres (1972), i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent, Michael Caine continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980), d'un dramaturg malintencionat a Trampa mortal (1982) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a Evasió o victòria (1981) de John Huston.

A punt de guanyar l'Oscar per a Educant a Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seves germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.

Se'l veu al costat de Jack Nicholson a Blood and wine, laberint criminal (1996), d'Ewan McGregor a Little Voice (1998) i de Geoffrey Rush a Quills (2000). El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a The Cider House Rules de Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company: Sandra Bullock per a Miss agent especial (2001), Mike Myers per a Austin Powers a Austin powers in Goldmember (2002) i Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller La sentència el 2003.

Rodà El cavaller fosc el 2008 fent el paper d'Alfred.

Altres

[modifica]

El grup anglès "Madness" li va dedicar el 1984 la cançó "My Name Is Michael Caine" en el seu àlbum "Keep Moving".[7]

Se'l va nomenar Comandant de l'Ordre de l'Imperi britànic (CBE) a l'Aniversari de la Reina del 1992,[8] i el 2000 va ser nomenat Sir Maurice Micklewhite, CBE (aquests honors es confereixen als noms legals dels receptors, i Caine no havia deixat encara el nom de naixement).[5][6]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol Paper Director Notes
1956 A Hill in Korea Privat Lockyer Julian Amyes Títol original: Hell in Korea
Sailor beware! Mariner Gordon Parry No acreditat
1957 The Steel bayonet Caine Michael Carreras No acreditat
How to murder a rich uncle Gilrony Nigel Patrick
1958 La clau (The Key) Bit part Carol Reed No acreditat
Carve Her Name with Pride Presoner al tren Lewis Gilbert No acreditat
A Woman of mystery Paper menor Ernest Morris No acreditat
Passport to shame Bridegroom Alvin Rakoff També titulada Room 43
Blind Spot Johnny Brent Peter Maxwell
L'espia amb dos caps (The Two-Headed Spy) Agent de la Gestapo André De Toth
1959 Danger within Presoner Din Chaffey No acreditat[9]
1960 The Bulldog Breed Mariner Robert Asher No acreditat
Foxhole in Cairo Weber John Llewellyn Moxey [10][11]
1961 The Day the Earth caught fire Agent de policia Val Guest No acreditat
1962 Solo for a sparrow Paddy Mooney Gordon Flemyng
The Wrong arm of the Law Policia Cliff Owen No acreditat[12]
1964 Zulu Gonville Bromhead Cy Endfield
1965 L'expedient Ipcress (The Ipcress File) Harry Palmer Sidney J. Furie
1966 Alfie Alfie Elkins Lewis Gilbert Nominat a l'Oscar al millor actor
La caixa de les sorpreses (The Wrong Box) Michael Finsbury Bryan Forbes
Funeral a Berlín (Funeral in Berlin) Harry Palmer Guy Hamilton
Gambit Harry Tristan Dean Ronald Neame
1967 Woman times seven Persona estranya Vittorio De Sica
Un cervell de mil milions de dòlars (Billion Dollar Brain) Harry Palmer Ken Russell
Hurry sundown Henry Warren Otto Preminger
1968 The Magus Nicholas Urfe Guy Green
Deadfall Henry Stuart Clarke Bryan Forbes
1969 Mercenaris sense glòria (Play Dirty) Capità Douglas André De Toth
Battle of Britain Canfield Guy Hamilton
Un treball a Itàlia (The Italian job) Charlie Croker Peter Collinson Va col·laborar en la banda sonora. Veus a "Getta Bloomin' Move On!"
1970 Too Late the Hero Privat Tosh Hearne Robert Aldrich
Simon Simon Ell mateix Graham Stark
The Last valley The Captain James Clavell
1971 Kidnapped Alan Breck Delbert Mann
L'assassí implacable (Get Carter) Jack Carter Mike Hodges
1972 Joc de tres (Zee and Co.) Robert Blakeley Brian G. Hutton
Històries perilloses (Pulp) Mickey King Mike Hodges
L'empremta (Sleuth) Milo Tindle Joseph L. Mankiewicz Nominat a l'Oscar al millor actor
1974 El molí negre (The Black Windmill) Major John Tarrant Don Siegel
El contracte de Marsella (The Marseille Contrat) John Deray Robert Parrish Als Estats Units es va estrenar sota el títol The Destructors
1975 Una anglesa romàntica (The Romantic Englishwoman) Lewis Fielding Joseph Losey
Peeper Leslie C. Tucker Peter Hyams
La conspiració Wilby (The Wilby Conspiracy) Jim Keogh Ralph Nelson
L'home que volia ser rei (The Man Who Would Be King) Peachy Carnehan John Huston
1976 Harry i Walter se'n van a Nova York (Harry and Walter Go to New York) Adam Worth Mark Rydell
Ha arribat l'àguila (The Eagle Has Landed) Coronel Kurt Steiner John Sturges
1977 Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far) Joe Vandeleur Richard Attenborough
1978 Silver bears Doc Fletcher Ivan Passer
L'eixam (The Swarm) Dr. Bradford Crane Irwin Allen
California Suite Sidney Cochran Herbert Ross
1979 Ashanti Dr. David Linderby Richard Fleischer
Més enllà de l'aventura del Posidó (Beyond the Poseidon Adventure) Capità Mike Turner Irwin Allen
1980 The Island Blair Maynard Michael Ritchie
Vestida per matar (Dressed to Kill) Dr. Robert Elliott Brian De Palma
1981 The Hand Jonathan Lansdale Oliver Stone
Evasió o victòria (Escape to Victory) Capità John Colby John Huston
1982 Trampa mortal (Deathtrap) Sidney Bruhl Sidney Lumet
1983 Educant la Rita (Educating Rita) Dr. Frank Bryant Lewis Gilbert Nominat a l'Oscar al millor actor
El cònsol honorari (The Honorary Consul) Charley Fortnum, Cònsol John Mackenzie
The Jigsaw Man Philip Kimberly / Sergei Kuzminsky Terence Young
Monty Python's The Meaning of Life Soldat Terry Jones No acreditat
1984 Blame It on Rio Matthew Hollins Stanley Donen
1985 Disbauxa tropical (Water) Governador Baxter Thwaites Dick Clement
The Holcroft Covenant Noel Holcroft John Frankenheimer
1986 Hannah i les seves germanes (Hannah and Her Sisters) Elliot Woody Allen Oscar al millor actor secundari
Sweet Liberty Elliott James Alan Alda
Mona Lisa Mortwell Neil Jordan
El carrer de la mitja lluna (Half Moon Street) Lord Sam Bulbeck Bob Swaim
The Whistle Blower Frank Jones Simon Langton
1987 El quart protocol (The Fourth Protocol) John Preston John Mackenzie També productor executiu
Jaws: The Revenge Hoagie Newcombe Joseph Sargent
Capitulació (Surrender) Sean Stein Jerry Belson
1988 Without a Clue Sherlock Holmes / Reginald Kincaid Thom Eberhardt
Un parell de seductors (Dirty Rotten Scoundrels) Lawrence Jamieson Frank Oz
1990 Executiu, executor (A Shock to the System) Graham Marshall Jan Egleson
Mr. Destiny Mike / Mr. Destiny James Orr
Bullseye Sidney Lipton / Doctor Hicklar Michael Winner
1992 Noises Off Lloyd Fellowes Peter Bogdanovich
Seducció perillosa (Blue Ice) Harry Anders Russell Mulcahy També productor
The Muppet Christmas Carol Ebenezer Scrooge Brian Henson
1994 On Deadly Ground Michael Jennings Steven Seagal
1996 Blood and wine, laberint criminal (Blood and Wine) Victor 'Vic' Spansky Bob Rafelson
1998 Shadow Run Haskell Geoffrey Reeve
Crida a escena (Curtain Call) Max Gale Peter Yates
Little Voice Ray Say Mark Herman
1999 The Cider House Rules Dr. Wilbur Larch Lasse Hallström Oscar al millor actor secundari
The Debtors Addicte Evi Quaid
2000 Quills Dr. Royer-Collard Philip Kaufman
Shiner Billy 'Shiner' Simpson John Irvin
Get Carter: Assassí implacable (Get Carter) Cliff Brumby Stephen Kay
Miss agent especial (Miss Congeniality) Victor Melling Donald Petrie
2001 Last Orders Jack Fred Schepisi
2002 Austin Powers in Goldmember Nigel Powers Jay Roach
L'americà impassible (The Quiet American) Thomas Fowler Phillip Noyce Nominat a l'Oscar al millor actor
2003 Sables mouvants (Quicksand) Jake Mellows John Mackenzie
Els actors (The Actors) O'Malley Conor McPherson
Secondhand Lions Garth Tim McCanlies
La sentència (The Statement) Pierre Brossard Norman Jewison
2004 A la cantonada (Around the Bend) Henry Lair Jordan Roberts
2005 Batman Begins Alfred Pennyworth Christopher Nolan
Embruixada (Bewitched) Nigel Bigelow Nora Ephron
The Weather Man Robert Spritzel Gore Verbinski
2006 Children of Men Jasper Alfonso Cuarón
El truc final (The Prestige) John Cutter Christopher Nolan
2007 Flawless Sr. Hobbs Michael Radford
Sleuth Andrew Wyke Kenneth Branagh
2008 El cavaller fosc (The Dark Knight) Alfred Pennyworth Christopher Nolan
Is Anybody There? Clarence John Crowley
2009 Harry Brown Harry Brown Daniel Barber
2010 Origen (Inception) Professor Stephen Miles Christopher Nolan
2011 Gnomeo & Juliet Lord Redbrick Kelly Asbury Veu
Cars 2 Finn McMissile John Lasseter
2012 Viatge al centre de la Terra 2: L'illa misteriosa (Journey 2: The Mysterious Island) Alexander Anderson Brad Peyton
El cavaller fosc: la llegenda reneix (The Dark Knight Rises) Alfred Pennyworth Christopher Nolan
2013 Ara em veus (Now You See Me) Arthur Tressler Louis Leterrier
El meu amic Mr. Morgan (Mr. Morgan's Last Love) Matthew Morgan Sandra Nettelbeck
2014 Stonehearst Asylum Dr. Benjamin Salt Brad Anderson
Interstellar Professor Brand Christopher Nolan
2015 Kingsman: The Secret Service Arthur / Chester King Matthew Vaughn
Youth Fred Ballinger Paolo Sorrentino
The Last Witch Hunter Father Dolan Breck Eisner
2016 Ara em veus 2 (Now You See Me 2) Arthur Tressler Jon M. Chu
2017 Un cop amb estil (Going in Style) Joe Harding Zach Braff
Dunkerque (Dunkirk) Fortis Leader Christopher Nolan Camoe de veu no acreditat[13]
My Generation Ell mateix David Batty Pel·lícula documental
2018 Dear Dictator General Anton Vincent Lisa Addario & Joe Syracuse
Sherlock Gnomes Lord Redbrick John Stevenson Veu
King of Thieves Brian Reader James Marsh
2020 Come Away Charlie Brenda Chapman
4 nois i allò (Four Kids and It) Psammead Andy De Emmony Veu
Tenet Sir Michael Crosby Christopher Nolan
2021 Twist Fagin Martin Owen
Best Sellers Harris Shaw Lina Roessler
2022 Medieval Lord Boresh Petr Jákl
2023 The Great Escaper Bernard Jordan Oliver Parker

Videojocs

[modifica]
Any Títol Papet Notes
2005 Batman Begins Alfred Pennyworth
2015 GivingTales Little Claus, Big Claus

Premis i nominacions

[modifica]

Premis Oscar

[modifica]
Any Categoria Feina Resultat Ref.
1966 Millor actor Alfie Nominat [14]
1972 Sleuth Nominat [15]
1983 Educating Rita Nominat [16]
1986 Millor actor secundari Hannah and Her Sisters Guanyador [17]
1999 The Cider House Rules Guanyador [18]
2002 Millor actor The Quiet American Nominat [19]

Premis BAFTA

[modifica]
Any Categoria Feina Resultat Ref.
1965 Millor actor The Ipcress File Nominat [20]
1966 Alfie Nominat
1983 Educant la Rita[A] Guanyador
The Honorary Consul Nominat
1986 Hannah and Her Sisters Nominat
1998 Little Voice Nominat
1999 Millor actor secundari The Cider House Rules Nominat
2000 BAFTA honorífic Guanyador
2002 Millor actor The Quiet American Nominat

Premis Globus d'Or

[modifica]
Any Categoria Feina Resultat Ref.
1966 Millor actor – Drama Alfie Nominat [21]
Millor actor – Musical o Comèdia Gambit Nominat
1972 Millor actor – Drama Sleuth Nominat
1983 Millor actor – Musical o Comèdia Educating Rita Guanyador
1986 Millor actor secundari Hannah and Her Sisters Nominat
1988 Millor actor – Musical o Comèdia Dirty Rotten Scoundrels Nominat
Millor actor – Minisèrie o Pel·lícula per a televisió Jack the Ripper[B] Guanyador
1990 Millor actor – Minisèrie o Pel·lícula per a televisió Jekyll & Hyde Nominat
1997 Mandela and de Klerk Nominat
1998 Millor actor – Musical o Comèdia Little Voice Guanyador
1999 Millor actor secundari The Cider House Rules Nominat
2002 Millor actor – Drama The Quiet American Nominat

Premis Screen Actors Guild

[modifica]
Any Categoria Feina Resultat Ref.
1998 Millor actuació de repartiment Little Voice Nominat [22]
1999 The Cider House Rules Nominat [23]
Millor actor secundari Guanyador

Premis Emmy

[modifica]
Year Category Nominated work Result
1990 Millor actor secundari en una minisèrie o pel·lícula per a televisió Jekyll & Hyde Nominat [24]
1994 World War II: When Lions Roared Nominat
1997 Mandela and de Klerk Nominat

Notes

[modifica]
  1. ↑ Empatat amb Dustin Hoffman per Tootsie.
  2. ↑ Empatat amb Stacy Keach per Hemingway.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Reed, Rex. «Michael Caine’s ‘Best Sellers’ Has Something to Say About the Death of Literacy, If You Can Manage to Stay Awake» (en anglès). Observer, 16-09-2021. Arxivat de l'original el 20 agost 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  2. ↑ «Michael Caine». IMDb. [Consulta: 8 setembre 2018].
  3. ↑ «Michael Caine – Box Office Data Movie Star». The-numbers.com. [Consulta: 20 març 2014].
  4. ↑ "People Index." Box Office Mojo. Conulstat el 8 de desembre de 2018
  5. ↑ 5,0 5,1 «The London Gazzette - No. 55879». The London Gazzette p. 1, 19-06-2000. Arxivat de l'original el 24 març 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 «The London Gazzette - No. 56136». The London Gazzette p. 2633, 02-03-2001. Arxivat de l'original el 30 abril 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  7. ↑ «Michael Caine meets William Orbit». The Guardian, 14-10-2007. Arxivat de l'original el 11 gener 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  8. ↑ «The London Gazette - No. 52952». The London Gazzette, 12-06-1992. Arxivat de l'original el 26 gener 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  9. ↑ «Michael Caine's Filmography – Michael Caine .com - The Official Michael Caine Website». www.michaelcaine.com. Arxivat de l'original el 26 març 2010. [Consulta: 11 setembre 2022].
  10. ↑ Murphy, Robert. British cinema and the Second World War. Londres: Continuum, 2005. ISBN 978-0-8264-7897-9 [Consulta: 11 setembre 2022]. 
  11. ↑ Reid, John Howard. America's best, Britain's finest : a survey of mixed movies. Morrisville: Lulu Press, 2006. ISBN 978-1-4116-7877-4 [Consulta: 11 setembre 2022]. 
  12. ↑ «The Wrong Arm of the Law (1963)» (en anglès), 01-07-2006. [Consulta: 11 setembre 2022].
  13. ↑ Whitty, Stephen. «Chris Nolan on 'Dunkirk,' and leaving the 'Dark Knight' behind». Nj.com, 16-07-2017. [Consulta: 12 setembre 2022].
  14. ↑ «THE 39TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 5 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  15. ↑ «THE 45TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 7 juliol 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  16. ↑ «THE 56TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 12 juny 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  17. ↑ «THE 59TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 5 juny 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  18. ↑ «THE 72ND ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 5 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  19. ↑ «THE 75TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 7 abril 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  20. ↑ «Michael Caine». BAFTA Awards. Arxivat de l'original el 12 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  21. ↑ «Michael Caine» (en anglès). Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 25 novembre 2021. [Consulta: 12 setembre 2022].
  22. ↑ «The 5th Annual Screen Actors Guild Awards». SAG Awards. Arxivat de l'original el 25 març 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  23. ↑ «The 6th Annual Screen Actors Guild Awards». SAG Awards. Arxivat de l'original el 8 abril 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  24. ↑ «Michael Caine - Emmy Awards» (en anglès). Emmys. Television Academy. Arxivat de l'original el 4 març 2021. [Consulta: 12 setembre 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Andrews, Emma. The Films of Michael Caine (en anglès). Barnden Castel Williams, 1974. 
  • Billson, Anne. My Name Is Michael Caine: A Lifetime in Films (en anglès). Muller, 1991. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Caine
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michael_Caine&oldid=34077693»