Manxukuo

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Manxukuo
	满洲国 (zh-hans); 滿洲國 (zh-hant)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	estat titella i estat desaparegut
Himne	Himne nacional de Manxukuo
Lema	«Cinc races sota una unió»
Epònim	Manxúria
Localització
	43° 53′ 00″ N, 125° 19′ 00″ E / 43.883333333333°N,125.31666666667°E
Capital	Changchun ; Hsinking (1932–1945); Linjiang (en) (1945–1945)
Població humana
Idioma oficial	xinès ; japonès ; manxú
Religió	confucianisme, budisme i xintoisme
Geografia
Superfície	1.554.000 km²
Limita amb	Imperi Japonès
Dades històriques
Anterior	República de la Xina i Northeast Supreme Administrative Council (en)
Creació	1r març 1932
Dissolució	18 agost 1945
Següent	Soviet occupation of Manchuria (en) i República de la Xina
Organització política
Forma de govern	sistema unipartidista ; monarquia dual ; monarquia constitucional
Òrgan executiu	General Affairs State Council (en)
Òrgan legislatiu	Legislative Council of Manchukuo (en) ,
• Emperador	Pu Yi
• Prime Minister of Manchukuo (en)	Zheng Xiaoxu (en)
Membre de	Potències de l'Eix
Moneda	iuan de Manxukuo

Manxukuo (en xinès tradicional: 滿洲國; en xinès simplificat: 满洲国; en pinyin: Mǎnzhōuguó; en japonès: 滿洲国; en romaji: Manshūkoku; en català Manxúria) fou un estat titella de l'Imperi Japonès tot i que formalment independent, que existí entre els anys 1932 i 1945.^[1] S'estenia entorn de les regions actuals de la Xina del Nord-est i la Mongòlia Interior.

El territori, normalment conegut com a Manxúria tant per als occidentals com per al japonesos, era originalment d'on provenien els manxús incloent-hi la dinastia Qing que regnà a l'Imperi xinès entre 1644 i 1912. Manxúria fou conquerida pels japonesos el 1931 arran de l'Incident de Mukden. Tot i que els japonesos ja tenien certa influència en aquell territori des de la guerra russojaponesa dels anys 1904-1905, Japó va utilitzar aquell incident com el pretext per proclamar la independència de Manxúria amb l'antic emperador xinès Pu Yi com a cap d'Estat del nou país.

El govern de Manxukuo fou abolit l'agost del 1945 amb la fi de la Segona Guerra Mundial i que el país fos ocupat per l'Exèrcit soviètic. Inicialment els territoris conquerits foren administrats per la Unió Soviètica fins que un any després van passar a administració xinesa.

Geografia

Divisions administratives

La divisió administrativa de Manxukuo va evolucionar amb el temps, a mesura que augmentava la influència japonesa en la política del país. fou organitzat en catorze províncies (省) i dues municipalitats especials (特別市).

#	Província		Capital
#	Català	Xinés	Català	Xinés
1	Hsinking	新京特別市	Hsinking	新京
2	Harbin	哈爾浜特別市	Harbin	哈爾濱
3	Andong	安東省	Andong	安東市
4	Fengtian	奉天省	Fengtian	奉天市
5	Jinzhou	錦州省	Jinzhou	錦州市
6	Jilin	吉林省	Jilin	吉林市
7	Rehe	熱河省	Rehe	承徳県
8	Jiandao	間島省	Jiandao	延吉市
9	Heihe	黒河省	Heihe	黒河市
10	Sanjiang	三江省	Kiamusze	佳木斯市
11	Longjiang	龍江省	Qiqihar	斉斉哈爾
12	Binjiang	濱江省	Harbin	哈爾浜市
13	Xing'an	興安総省	Hailar	興安街

Història

Manxúria va estar sota una forta influència russa a causa de la construcció del ferrocarril a Vladivostok. Japó va reemplaçar aquesta influència russa després de la guerra russo-japonesa de 1904, i va instal·lar la línia Mandchou Sud en 1906 fins a Port Arthur (en japonès; Ryojun). Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, Manxúria es transformà en un camp de batalla política i militar. La influència japonesa s'estén després del caos de la Revolució Russa, però l'URSS va reprendre parcialment el control a partir de 1925. La industrialització i militarització en curs del Japó havien comportat una creixent dependència de les importacions de petroli i metalls dels Estats Units,^[2] però les sancions que van impedir el comerç amb els Estats Units van donar com a resultat que el Japó afavorís la seva expansió al territori de la Xina i el sud-est asiàtic.^[3] L'Exèrcit imperial japonès va envair Manxúria el 18 de setembre de 1931, immediatament després de l'incident de Mukden.^[4]

Al final de la guerra, Japó va establir l'estat titella de Manxukuo com a independent de la Xina el 18 de febrer de 1932, sota el nom de Gran Imperi Manxú. Changchun va ser escollida com a capital i rebatejada com a Xinjing o "Nova capital", i Pu Yi fou nomenat pels japonesos el seu governant.^[5] La ocupació va durar fins a l'èxit de la Unió Soviètica i Mongòlia amb l'operació ofensiva estratègica de Manxúria a mitjans d'agost de 1945, cap al final de la Segona Guerra Mundial.

Aquest estat va ser un estat colonial, produint veritables crims de guerra. Un dels més destacats és l'esquadró 731. Una unitat camuflada a la ciutat de Harbin com mòdul de purificació de l'aigua. Operava com a contrapropaganda de l'incipient Partit Comunista, promovent la supremacia racial japonesa. En aquest sentit, amb forces paral·lelismes amb les SS Alamanes. El Laboratori d'Investigació i Prevenció de malalties infeccioses del Ministeri Polític del Kempeitai es va convertir en un òrgan d'experimentació. Centenars de milers de civils, principalment Xinesos i també Russos i Coreans van ser (subjecte) d'experimentacions infrahumanes. Tanmateix, hi ha evidència de l'experimentació amb armes biològiques.

Com que la invasió va atreure una gran atenció internacional, la Societat de Nacions va crear la Comissió Lytton per avaluar la situació, i l'organització va presentar les seves conclusions a l'octubre de 1932. Les seves troballes i recomanacions que el titella japonès L'estat de Manxúkuo no va ser reconegut i el retorn de Manxúria a la sobirania xinesa va provocar que el govern japonès es retirés de la Societat de Nacions.^[6]

Exèrcit

El govern de Manxukuo era totalment pro-japonès. Les Forces armades manxús estaven formades per: l'Armada Imperial de Manxukuo, l'Exèrcit Imperial de Manxukuo, i la Força Aèria Imperial de Manxukuo

Població de les principals ciutats

Yingkow (119,000 o 180,871 el 1940)
Mukden (339,000 o 1,135,801 el 1940)
Changchun (126,000 o 544,202 el 1940)
Harbin (405,000 o 661,948 el 1940)
Dairen (400,000 o 555,562 el 1939)
Antung (92,000 o 315,242 el 1940)
Kirin (119,000 o 173,624 el 1940)
Tsitsihar (75,000 el 1940)

Banderes de Manxukuo

Bandera de la Guàrdia Costanera
Bandera de l'Emperador de Manxukuo.
Bandera de la Marina de Manxukuo
Bandera del servei de Correus de Manxukuo
Bandera de Guerra i Senyera Naval

Referències

↑ «Manxukuo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Walker, Michael. The 1929 Sino-Soviet War: The War Nobody Knew (en anglès), 2017 (Modern War Studies). ISBN 978-0700623754.
↑ Meyer, Michael. In Manchuria: A Village Called Wasteland and the Transformation of Rural China (en anglès), 9 febrer 2016. ISBN 978-1620402887.
↑ «Milestones: 1921–1936 - Office of the Historian». history.state.gov. [Consulta: 2 març 2023].
↑ Wen Yuan-ning. «Emperor Malgré Lui». A: Christopher Rea. Imperfect Understanding: Intimate Portraits of Modern Chinese Celebrities (en anglès). Amherst, NY: Cambria Press, 2018, p. 117.
↑ Harries, Meirion. Soldiers of the Sun: The Rise and Fall of the Imperial Japanese Army (en anglès), p. 163. ISBN 0-394-56935-0.

[gec-1] «Manxukuo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Walker, Michael. The 1929 Sino-Soviet War: The War Nobody Knew (en anglès), 2017 (Modern War Studies). ISBN 978-0700623754.

[3] Meyer, Michael. In Manchuria: A Village Called Wasteland and the Transformation of Rural China (en anglès), 9 febrer 2016. ISBN 978-1620402887.

[4] «Milestones: 1921–1936 - Office of the Historian». history.state.gov. [Consulta: 2 març 2023].

[5] Wen Yuan-ning. «Emperor Malgré Lui». A: Christopher Rea. Imperfect Understanding: Intimate Portraits of Modern Chinese Celebrities (en anglès). Amherst, NY: Cambria Press, 2018, p. 117.

[6] Harries, Meirion. Soldiers of the Sun: The Rise and Fall of the Imperial Japanese Army (en anglès), p. 163. ISBN 0-394-56935-0.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]