iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Malvàcies
Malvàcies - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Malvàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMalvàcies
Malvaceae Modifica el valor a Wikidata

Malva de camp (Malva sylvestris)
Planta
Tipus de fruitcàpsula i baia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaMalvaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicMalva Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Les malvàcies (Malvaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les malvals.[1] Són més de 4.000 espècies de plantes de distribució sobretot tropical, però també són presents en algunes zones temperades, que, al sistema APG IV vigent, es troben agrupades en més de 240 gèneres.[2]

Descripció

[modifica]

Entre les malvàcies trobem arbres, arbusts i herbes. Les fulles acostumen a ser enteres o dentades. El fruit és sovint una càpsula, però també es presenten altres formes com la baia o l'esquizocarp.[2]

Usos

[modifica]

Aquesta família conté espècies de gran importància econòmica que són molt conreades per a diversos aprofitaments que van des de l'alimentació fins als ornamentals passant per usos industrials. Com a productores de fibres tèxtils es poden citar les espècies de cotoner (Gossypium) o les del gènere Bombax, entre les usades en l'alimentació es troben, el cacau (Theobroma cacao), l'ocra (Abelmoschus esculentus), el dúrio (Durio zibethinus), espècies del gènere Cola o del baobab (Adansonia), entre les valorades per les seves propietats ornamentals es pot citar els gèneres Hibiscus, Alcea i els til·lers (Tilia), que, a més, són apreciats per al seva fusta i per les seves propietats medicinals.[3][4]

Taxonomia

[modifica]

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu.[5][6]

Com d'altres famílies, les malvàcies han patit grans canvis a la seva classificació taxonòmica amb l'avenç de la filogènia molecular. Les antigues famílies Bombacaceae, Sterculiaceae i Tiliaceae van ser incloses dins les malvàcies l'any 2009 amb la publicació de la tercera versió del sistema APG.[3]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms són sinònims de Malvaceae:[5]

  • Bombacaceae Kunth
  • Byttneriaceae
  • Sterculiaceae Vent.
  • Tiliaceae Juss.

Subfamílies

[modifica]

Dins les malvàcies es reconeixen les 9 subfamílies següents:[2]

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen 244 gèneres:[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Byng et al., 2016, p. 18.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «MALVALES Berchtold & J. Presl» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 4 desembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Malvaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 4 desembre 2022].
  4. ↑ Cvetković, Tijana; Areces-Berazain, Fabiola; Hinsinger, Damien D.; Thomas, Daniel C.; Wieringa, Jan J.; Ganesan, Santhana K.; Strijk, Joeri S. «Phylogenomics resolves deep subfamilial relationships in Malvaceae». G3: Genes, Genomes, Genetics, vol. 11, n. 7, 7-2021, pàg. 1. DOI: 10.1093/g3journal/jkab136.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Malvaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 14 octubre 2022].
  6. ↑ Jussieu, 1789, p. 271.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
  • Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789. 
  • Baum, D. A., W. S. Alverson i R. Nyffeler: «A durian by any other name: taxonomy and nomenclature of the core Malvales». Harvard Papers in Botany, 3, pàg. 315–330 (1988).
  • Baum, D. A., S. D. Smith, A. Yen, W. S. Alverson, R. Nyffeler, B. A. Whitlock i R. L. Oldham: «Phylogenetic relationships of Malvatheca (Bombacoideae and Malvoideae; Malvaceae sensu lato) as inferred from plastid DNA sequences». American Journal of Botany, 91, pàg. 1863-1871 (2004) (resum online Arxivat 2010-06-21 a Wayback Machine.).
  • Bayer, C., J. R. Hoppe, K. Kubitzki, M. F. Fay, A. Y. De Bruijn, V. Savolainen, C. M. Morton, K. Kubitzki, W. S. Alverson i M. W. Chase: «Support for an expanded family concept of Malvaceae within a recircumscribed order Malvales: a combined analysis of plastid atpB and rbcL DNA sequences». Botanical Journal of the Linnean Society, 129, pàg. 267–303 (1999).
  • Bayer, C. and K. Kubitzki 2003: «Malvaceae», pàg. 225-311. A K. Kubitzki (ed.), The Families and Genera of Vascular Plants, vol. 5: Malvales, Capparales and non-betalain Caryophyllales.
  • Judd, W. S., C. S. Campbell, E. A. Kellogg i P. F. Stevens. Plant Systematics: A Phylogenetic Approach.
  • Maas, P. J. M. i L. Y. Th. Westra. 2005. Neotropical Plant Families (3a edició).
  • Perveen, A., E. Grafström i G. El-Ghazaly: «World Pollen and Spore Flora 23. Malvaceae Adams. P.p. Subfamilies: Grewioideae, Tilioideae, Brownlowioideae». Grana, 43, pàg. 129-155 (2004) (resum online).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malvàcies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malvàcies&oldid=32628078»