iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_dels_rius_més_llargs
Llista dels rius més llargs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Llista dels rius més llargs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de les conques hidrogràfiques corresponents a cada oceà, i de les conques endorreiques.

Aquesta és la llista dels rius més llargs de la Terra, per sobre de 1.000 kilòmetres de longitud.

En alguns casos, el curs fluvial que s'ha considerat no és exactament el del riu principal, sinó el del seu tributari més llarg sumat al tram final del riu principal propi. No s'han inclòs a la llista de rius més llargs els que són tributaris d'un altre riu. Quan hi ha dades que provenen d'una font alternativa, aquestes s'expressen a la taula entre parèntesis.

Discussions sobre la llargada d'alguns rius

[modifica]
Vista del riu Nil, entre Luxor i Assuan, a Egipte.

En molts casos, hi ha diversos criteris per mesurar la longitud d'un riu o d'un sistema fluvial, cosa que ha provocat algunes discussions.

El Nil sòl ser considerat el riu més llarg del món, amb una longitud aproximada de 6.650 km,[1] i l'Amazones el segon més llarg, amb almenys 6.400 km.[2] A les darreres dècades s'ha intensificat el debat sobre el veritable naixement i, per tant, sobre la llargada efectiva de l'Amazones.[3][4] Estudis fets el 2007 al Brasil i el 2008 al Perú afegeixen al curs total el canal fluvial que va des de la boca sud de l'Amazones a través dels canals mareals i de l'estuari del Pará i del Tocantins, i conclouen que l'Amazones té una llargada de 6.992 km i que és més llarg que el Nil, amb una longitud calculada en 6.853 km.[5] Però això deixaria el riu Tocantins com a tributari de l'Amazones, i caldria treure'l de la llista següent. El cert és que el 2010 la llargada de tots dos rius segueix estant oberta a interpretació i debat continuat.[2]

La llista

[modifica]
Continents per color
Àfrica Àsia Austràlia Europa Nord-amèrica Sud-amèrica
Riu o sistema fluvial Llargada (km) Conca (km²) Cabal mitjà (m³/s) Cos d'aigua on desguassa Països de la conca
1. NilKagera 6.650
(6.853)
3.254.555 2.830 Mar Mediterrània Etiopia, Eritrea, Sudan, Uganda, Tanzània, Kenya, Ruanda, Burundi, Egipte, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud
2. AmazonesUcayaliApurímac 6.400
(6.992)
7.050.000 209.000 Oceà Atlàntic Brasil, Perú, Bolívia, Colòmbia, Equador, Veneçuela, Guyana
3. Iang-Tsé
(Chang Jiang)
6.300
(6.418)
1.800.000 31.900 Mar de la Xina Oriental Xina
4. Mississipi-Missouri-Jefferson 6.275
2.980.000 16.200 Golf de Mèxic Estats Units (98,5%), Canadà (1,5%)
5. Ienissei-Angarà-Selengà 5.539
2.580.000 19.600 Mar de Kara Rússia (97%), Mongòlia (2,9%)
6. Riu Groc
(Huang He)
5.464
745.000 2.110 Bo Hai Xina
7. Obi-Irtix 5.410 2.990.000 12.800 Golf de l'Obi Rússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia
8. ParanàRiu de la Plata

[6]

4.880
2.582.672 18.000 Riu de la Plata Brasil (46,7%), Argentina (27,7%), Paraguai (13,5%), Bolívia (8,3%), Uruguai (3,8%)
9. Congo-Chambeshi
(Zaire)
4.700
3.680.000 41.800 Oceà Atlàntic República Democràtica del Congo, República Centre-africana, Angola, República del Congo, Tanzània, Camerun, Zàmbia, Burundi, Ruanda
10. Amur-Argun
(Heilong Jiang)
4.444 1.855.000 11.400 Mar d'Okhotsk Rússia, Xina, Mongòlia
11. Lena 4.400
2.490.000 17.100 Mar de Làptev Rússia
12. Mekong
(Lancang Jiang)
4.350 810.000 16.000 Mar de la Xina Meridional Xina, Myanmar, Laos, Tailàndia, Cambodja, Vietnam
13. Mackenzie-Slave-Peace-Finlay 4.241
1.790.000 10.300 Mar de Beaufort Canadà
14. Níger 4.200
2.090.000 9.570 Golf de Guinea Nigèria (26,6%), Mali (25,6%), Níger (23,6%), Algèria (7,6%), Guinea (4,5%), Camerun (4,2%), Burkina Faso (3,9%), Costa d'Ivori, Benin, Txad
15. Murray-Darling 3.672[7]
1.061.000 767 Oceà Índic Austràlia
16. Tocantins-Araguaia 3.650 950.000 13.598 Badia de Marajó, Oceà Atlàntic Brasil
17. Volga 3.645 1.380.000 8.080 Mar Càspia Rússia
18. Xatt al-ArabEufrates 3.596
884.000 856 Golf Pèrsic Iraq (60,5%), Turquia (24,8%), Síria (14,7%)
19. Yukon 3.185 850.000 6.210 Mar de Bering Estats Units (59,8%), Canadà (40,2%)
20. Indus 3.180 960.000 7.160 Mar d'Aràbia Pakistan (93%), Índia, Xina
20. São Francisco 3.180*
(2.900)
610.000 3.300 Oceà Atlàntic Brasil
22. SirdariàNaryn 3.078 219.000 703 Mar d'Aral Kazakhstan, Kirguizstan, Uzbekistan, Tadjikistan
23. Salween
(Nu Jiang)
3.060 324.000 3.153[8] Mar d'Andaman Xina (52,4%), Myanmar (43,9%), Tailàndia (3,7%)
24. Sant LlorençNiàgaraDetroitSaint ClairSaint MarysSaint Louis 3.058 1.030.000 10.100 Golf de Sant Llorenç Canadà (52,1%), Estats Units (47,9%)
25. Río Grande 3.057
(2.896)
570.000 82 Golf de Mèxic Estats Units (52,1%), Mèxic (47,9%)
26. DanubiBreg


(Donau, Duna)

2.888* 817.000 7.130 Mar Negre Romania (28,9%), Hongria (11,7%), Àustria (10,3%), Sèrbia (10,3%), Alemanya (7,5%), Eslovàquia (5,8%), Bulgària (5,2%), Croàcia (4,5%)
27. Zambezi
(Zambesi)
2.693* 1.330.000 4.880 Canal de Moçambic Zàmbia (41,6%), Angola (18,4%), Zimbàbue (15,6%), Moçambic (11,8%), Malawi (8,0%), Tanzània (2,0%), Namíbia, Botswana
28. Ganges-Hugli-Padma


(Ganga)

2.620[9] 907.000 12.037[10] Golf de Bengala Índia, Bangladesh, Nepal, Xina
28. Amudarià -- Panj 2.620 534.739 1.400 Mar d'Aral Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjikistan, Afganistan
30. Nelson-Saskatchewan 2.570 1.093.000 2.575 Badia de Hudson Canadà, Estats Units
31. Kolimà 2.513 644.000 3.800 Mar de la Sibèria Oriental Rússia
32. Ural 2.428 237.000 475 Mar Càspia Rússia, Kazakhstan
33. Colorado 2.333 390.000 1.200 Golf de Califòrnia Estats Units, Mèxic
34. Oleniok 2.292 219.000 1.210 Mar de Laptev Rússia
35. Dnièper 2.287 516.300 1.670 Mar Negre Rússia, Belarús, Ucraïna
36. Columbia 2.250 (1.953) 415.211 7.500 Oceà Pacífic Estats Units, Canadà
37. Perla
(Zhu Jiang)
2.200 437.000 13.600 Mar de la Xina Meridional Xina (98,5%), Vietnam (1,5%)
38. Irauadi
(Irrawaddy)
2.170 411.000 13.000 Mar d'Andaman Myanmar
39. Orinoco 2.101 1.380.000 33.000 Oceà Atlàntic Veneçuela, Colòmbia, Guiana
40. Tarim 2.100 557.000 Lop Nur Xina
41. Orange 2.092 Oceà Atlàntic Sud-àfrica, Namíbia, Botswana, Lesotho
42. Don 1.870 425.600 935 Mar d'Azov Rússia, Ucraïna
43. Pechora 1.809 322.000 Mar de Barents Rússia
44. Limpopo 1.800 413.000 Oceà Índic Moçambic, Zimbàbue, Sud-àfrica, Botswana
45. Indigirka 1.726 360.400 1.810 Mar de la Sibèria Oriental Rússia
46. Senegal 1.641 419.659 Oceà Atlàntic Guinea, Senegal, Mali, Mauritània
47. Uruguai 1.610 370.000 Oceà Atlàntic Uruguai, Argentina, Brasil
48. Churchill 1.600 Badia de Hudson Canadà
48. Khatanga 1.600 Mar de Laptev Rússia
48. Okavango 1.600 Delta de l'Okavango Namíbia, Angola, Botswana
48. Volta 1.600 Golf de Guinea Ghana, Burkina Faso, Togo, Costa d'Ivori, Benín
52. Juba-Shabele 1.580* Oceà Índic Etiòpia, Somàlia
53. Magdalena 1.550 263.858 9.000 Mar Carib Colòmbia
54. Godavari 1.465 312.812 3.061 Golf de Bengala Índia
55. Colorado 1.438 Golf de Mèxic Estats Units
56. Cooper-Barcoo 1.420 Llac Eyre Austràlia
57. Dnièster 1.411 (1.352) Mar Negre Ucraïna, Moldàvia
58. Ili
(Yili)
1.400 Llac Balkhash Xina, Kazakhstan
58. Warburton-Georgina 1.400 Llac Eyre Austràlia
60. Fraser 1.368 220.000 3.475 Oceà Pacífic Canadà
61. Kura
(Mtkvari)
1.364 Mar Càspia Azerbaidjan, Geòrgia, Armènia, Turquia, Iran
62. Brazos 1.352 Golf de Mèxic Estats Units
63. Liao 1.345 Bo Hai Xina
64. Dvinà SeptentrionalSukhona 1.302 357.052 3.332 Mar Blanc Rússia
65. Krishna 1.300 Golf de Bengala Índia
66. Narmada 1.289 Mar d'Aràbia Índia
67. Lerma - Grande de Santiago 1.270 119.543 Oceà Pacífic Mèxic
68. Elba-Vltava 1.252 148.268 711 Mar del Nord Alemanya, Txèquia
69. Rin 1.233 198.735 2.330 Mar del Nord Alemanya, França, Suïssa, Països Baixos, Àustria, Liechtenstein, Itàlia (participació mínima), Bèlgica, Luxemburg
70. Kızılırmak 1.182 115.000 400 Mar Negre Turquia
71. Riu Roig 1.149 143.700 2.640 Golf de Tonkin Xina, Vietnam
72. Kapuas 1.143 Mar de la Xina Meridional Indonèsia
73. Helmand 1.130 Llac Helmand Afganistan, Iran
74. Sepik 1.126 77.700 Oceà Pacífic Papua Nova Guinea, Indonèsia
75. Anadir 1.120 Mar de Bering Rússia
75. Paraíba do Sul 1.120 Oceà Atlàntic Brasil
77. Draa 1.100 Oceà Atlàntic Marroc
78. Gàmbia 1.094 Oceà Atlàntic Gàmbia, Senegal, Guinea
79. Fly 1.050 Mar del Corall Papua Nova Guinea, Indonèsia
79. Kuskokwim 1.050 Mar de Bering Estats Units
81. Vístula 1.047 194.424 1.080 Mar Bàltic Polònia
82. Daugava 1.020 87.900 678 Golf de Riga Letònia, Belarús, Rússia
83. Loira 1.012 115.271 840 Oceà Atlàntic França
84. Essequibo 1.010 155.000 2.104 Oceà Atlàntic Guyana
85. Tajo
(Tejo) (portuguès)
1.006 80.100 500 Oceà Atlàntic Espanya, Portugal

Notes

[modifica]
  • Quan la longitud d'un riu s'assenyala amb un asterisc, vol dir que s'ha obtingut fent la mitjana de diverses fonts d'informació, sempre que les dades proporcionades s'assemblessin. En canvi, quan dues fonts proporcionen dades massa diferents, es fan constar totes dues xifres.
  • La comunitat científica manté un debat sobre quin riu és el més llarg del món, si l'Amazones o bé el Nil. Tradicionalment, s'ha considerat que el Nil és el més llarg, però estudis recents suggereixen la possibilitat que ho sigui l'Amazones. Bàsicament, es tracta de determinar si es pot considerar o no que el canal que discorre al sud de l'illa de Marajó, a les boques del riu Amazones, formi part del curs baix del riu. D'altra banda, una informació publicada el 16 de juny del 2007[11] sobre una expedició científica a la serralada dels Andes, proclama que "l'Amazones és 100 km més llarg que el Nil, ja que la seva surgència més allunyada seria el torrent Carhuasanta, que es forma al sud del Perú, al vessant nord del Nevado Mismi, i desaigua al riu Apurímac".[12] Ara bé, l'origen del riu al Nevado Mismi ja era conegut des d'una dècada abans (vegeu Jacek Palkiewicz), i el mesurament per satèl·lit des d'aquesta font fins a les boques de l'Amazones dona menys de 6.400 km.
  • Pel que fa als noms dels rius, generalment s'ha preferit la forma catalanitzada, si existeix, o bé la més usual, per exemple en anglès. Alternativament, en alguns casos, s'ha anotat també el nom en la llengua local.
  • El percentatge de participació de cada país en la longitud total d'alguns rius pot estar en discussió, en part per les disputes territorials que es troben obertes. També pot ser que aquesta dada no sigui coneguda.

Referències

[modifica]
  1. «Nile River». Encyclopædia Britannica, 2010. [Consulta: 3 agost 2010].(anglès)
  2. 2,0 2,1 «Amazon River». Encyclopædia Britannica, 2010. [Consulta: 3 agost 2010].(anglès)
  3. «Amazon river 'longer than Nile'». BBC News, 16-06-2007 [Consulta: 3 agost 2010].(anglès)
  4. «Amazon Longer Than Nile River, Scientists Say» (en anglès). National Geographic, 18-06-2007. [Consulta: 29 octubre 2021].
  5. «Studies from INPE indicate that the Amazon River is 140 km longer than the Nile». Brazilian National Institute for Space Research. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2011. [Consulta: 3 agost 2010].(anglès)
  6. «Río de la Plata». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 11 agost 2010].(anglès)
  7. «Longest Rivers» (en anglès), 15-05-2014. [Consulta: 29 octubre 2021].
  8. Syvitski, James P. M., Vörösmarty, Charles J., Kettner, Albert J., Green, Pamela. «Impact of Humans on the Flux of Terrestrial Sediment to the Global Coastal Ocean». Arxivat de l'original el 2006-09-19. [Consulta: 27 febrer 2006].(anglès)
  9. Parua, Pranab Kumar. The Ganga: water use in the Indian subcontinent. Springer, 3 gener 2010, p. 272. ISBN 978-90-481-3102-0 [Consulta: 17 maig 2011]. (anglès)
  10. Ganges–Farakka(anglès)
  11. Nova evidència (anglès)
  12. Daily Telegraph, dilluns 18 de juny del 2007, pàgina 18 (anglès)