Hermann Hesse

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

Hermann Hesse
Biografia
Naixement	(de) Hermann Karl Hesse ; 2 juliol 1877 ; Calw (Alemanya)
Mort	9 agost 1962 (85 anys); Montagnola (Suïssa)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Cementiri Gentilino de Montagnola 45° 59′ 22″ N, 8° 55′ 38″ E / 45.989438°N,8.927287°E
Residència	Alemanya
Formació	Johannes-Kepler-Gymnasium (en) ; Evangelical Seminaries of Maulbronn and Blaubeuren (en)
Activitat
Camp de treball	Prosa
Lloc de treball	Berna ; Montagnola
Ocupació	novel·lista, escriptor, il·lustrador, guanyador del Premi Nobel, llibreter, pacifista, militant de la resistència, pintor, filòsof, poeta, literat, llibretista
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Arts (1926–1930)
Moviment	Existencialisme
Influències	Pietisme, budisme com a religió i psicoanàlisi
Nom de ploma	Emil Sinclair
Company professional	Gertrud Zwingli-Häusermann (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1903) Peter Camenzind; (1919) Demian; (dècada del 1920) El llop estepari; (1922) Siddhartha; (1930) Narziss i Goldmund; (1931) El joc de les granisses ;
Localització dels arxius	Arxius Literaris Suïssos [ CH-000015-0: SLA-Hesse]; Biblioteca Nacional d'Àustria ÖLA 105/98: H. Hesse / Sammlung Eleonore Vondenhoff; Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hesse A (Hs)]; Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hesse B (Hs)]; Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hesse Ms (Hs)] ;
Família
Cònjuge	Ninon Hesse (1931–1962); Ruth Wenger (1924–1927); Mia Hesse-Bernoulli
Fills	Bruno Hesse; () ; Heiner Hesse; () ; Martin Hesse; ()
Pares	Johannes Hesse i Marie Hesse
Germans	Marulla Hesse
Premis
	(9 octubre 1955) Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany; (1950) premi Wilhelm Raabe; (1946) Premi Nobel de Literatura; (1946) Premi Goethe; (1936) Premi Gottfried-Keller; (1905) premi Bauernfeld; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències; Pour le Mérite ;
	Signatura

Hermann Hesse [ˌhɛʁman ˈɦɛsə]^[1] (Calw, Alemanya, 2 de juliol de 1877 - Montagnola, Suïssa, 9 d'agost de 1962) ^[2] fou un escriptor, filòsof, poeta, novel·lista i pintor alemany, nacionalitzat suís el 1924.

Entre les seves obres més conegudes s’inclouen Demian, El llop estepari, Siddhartha i El joc de les granisses, cadascun de les quals explora la cerca d’autenticitat, autoconeixement i espiritualitat de l'individu. D’un pessimisme turmentat, plantà cara amb l’ajut del misticisme oriental a les contradiccions de la vida burgesa.^[2]

De la seva obra de quaranta volums —entre novel·les, relats, poemaris i meditacions— se n'han venut més de 30 milions d'exemplars, dels quals només una cinquena part correspon a edicions en alemany. A més, va publicar títols d'autors, antics i moderns, així com monografies, antologies i diverses revistes. Va editar també gairebé 3.000 recensions. A aquesta obra hi podem sumar una copiosa correspondència: almenys 35.000 respostes a cartes de lectors, i la seva activitat pictòrica: centenars d'aquarel·les de biaix expressionista i intens cromatisme. Segons el biògraf Volker Michels «ens enfrontem amb una obra que, per la seva copiositat, la seva personalitat i la seva vasta influència, no té paral·lel en la història de la cultura del segle XX».^[3]

Fins al centenari del seu naixement, s'havien escrit més de 200 tesis doctorals, uns 5.000 articles i 50 llibres sobre la seva vida. Al voltant d'aquesta data, era també l'europeu més llegit als Estats Units i el Japó, i els seus llibres havien estat traduïts a més de 40 idiomes, sense comptar dialectes hindús.^[4]

Va rebre el Premi Nobel de Literatura] el 1946, com a reconeixement a la seva trajectòria literària.^[2]

Biografia

Va néixer a la ciutat de Calw, població situada a l'actual estat alemany de Baden-Württemberg. De jove va fer grans viatges per Itàlia i també per l'Índia, on vivien el pare i l'avi com a missioners. Va educar-se entre Alemanya i Suïssa, on va estudiar en un col·legi d'humanitats, que abandonà al cap de dos anys, i en un seminari. L'any 1892 va intentar suïcidar-se, raó per la qual va quedar sota la tutela d'un teòleg i, posteriorment, va passar per una institució de salut mental i una altra «per a joves problemàtics». El 1893 finalitzà la seva educació bàsica; més endavant esdevindria llibreter, mecànic rellotger i, finalment, altre cop, llibreter.

L'any 1912 es va establir amb la família a Berna, des d'on adoptà una posició crítica envers la Primera Guerra Mundial. Fou atacat per la premsa del seu país d'origen i abandonat pels seus amics després de la publicació d'un assaig en el qual demanava a l'imperi Alemany que no caigués en el nacionalisme. Arran d'aquest conflicte polític, juntament amb el seu fracàs matrimonial i la mort del pare, va acabar per demanar la nacionalitat suïssa, que li fou concedida el 1921.

Igual que molts dels seus personatges, Hesse va tenir al llarg de la seva vida problemes amb les dones. El seu primer matrimoni amb Maria Bernoulli el 1904, amb qui va tenir tres fills, va acabar tràgicament pels problemes mentals de la seva dona. El segon matrimoni, el 1924, aparentment no va passar de ser una breu aventura amb Ruth Wenger, que es va acabar al cap de pocs mesos. Finalment es va casar amb Ninon Dolbin l'any 1931, amb qui va compartir la vida fins a la fi dels seus dies.

Va morir d'una hemorràgia cerebral mentre dormia, a l'edat de 85 anys, a la seva residència de Montagnola, població situada al cantó de Ticino.

Obra literària

Hesse va construir la seva pròpia filosofia a partir de la seva revolta personal (Peter Camenzind, 1904)^[2] i de la seva interpretació dels corrents filosòfics d'Orient (Siddhartha, 1922),^[2] i en especial a Der Steppenwolf (El llop estepari, 1927),^[2] que esdevé una crítica al militarisme i als desigs de revenja vigents a la seva pàtria natal després de la Primera Guerra Mundial. Aquesta postura valenta el va fer força popular a l'Alemanya de la postguerra.

Va escriure també, entre d'altres, Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses), novel·la ucrònica de caràcter al·legòric (1943);^[2] Unterm Rad (Sota la roda, 1906)^[2] i Demian (1919),^[2] escrita originalment sota el pseudònim d'Emil Sinclair. L'any 1952 va publicar l'edició completa de les seves obres (Gesammelte Werke).

El 1946 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per la seva inspirada obra que exemplifica els ideals humanitaris clàssics i l'alta qualitat de l'estil».

Obra selecta

(entre parèntesis, les diverses edicions catalanes existents)

1899 - Romantische Lieder
1899 - Eine Stunde hinter Mitternacht
1901 - Hermann Lauscher
1904 - Peter Camenzind
1906 - Unterm Rad (Sota la roda, Lumen, 1981; Empúries, 2001)
1910 - Gertrud
1914 - Roßhalde
1915 - Knulp
1919 - Demian (Demian, Set i Mig, 1981; Edhasa, 1985; Proa, 1995)
1919 - Klein und Wagner
1919 - Märchen
1920 - Klingsors letzter Sommer, tres contes (L'últim estiu de Klingsor, Edicions 62, 2005)
1922 - Siddharta (Siddharta, Set i Mig, 1981; Edhasa, 1986; Proa, 1986)
1927 - Die Nürnberger Reise
1927 - Der Steppenwolf (El llop estepari, Set i Mig, 1981; Edhasa, 1987; Proa, 1995)
1928 - Krisis: Ein Stück Tagebuch, poesia
1929 - Eine Bibliothek der Weltliteratur
1930 - Narziß und Goldmund (Narziss i Goldmund, La Llar del Llibre, 1985; Empúries, 2000)
1932 - Die Morgenlandfahrt
1937 - Gedenkblätter, assaig
1942 - Die Gedichte, poesia
1943 - Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses, Edicions 62, 1987)
1946 - Krieg und Frieden, assaig

Traduccions al català

Contes d'amor. Trad. Lourdes Bigorra. Barcelona: La Magrana, 2000
Sota la roda (en alemany, Unterm Rad), trad. Ricard Torrents (amb il·lustracions de Wenceslao Masip). Barcelona: Lumen, 1981 (ISBN 8426422071). I trad. Montserrat Ollé. Barcelona: Empúries, 2003 (ISBN 8475969771).
Demian. Trad. Feliu Formosa. Barcelona: Proa, 2000
El caminant. Trad. Carles Andreu. Barcelona: Integral, 2000
El joc de les granisses. Trad. Núria Roig. Barcelona: Edicions 62, 2002
Elogi de la vellesa. Trad. Montserrat Ollé. Barcelona: Empúries, 2001
Els contes més bells. Trad. Pilar Estelrich. Barcelona: La Magrana, 2003
La infantesa del bruixot. Trad. Joan Ferrarons. Barcelona: Angle, 2017
Lectures per a minuts. Trad. Natza Farré. Barcelona: Angle, 2007
Maca és la joventut. Trad. Josep Murgades. Barcelona: Empúries, 1986
Nous contes d'amor. Trad. Carles Andreu i Màrius Gomis. Barcelona: La Magrana, 2001

Reconeixements

En honor seu s'anomenà l'asteroide (9762) Hermannhesse, descobert el 13 de desembre de 1991 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel. Va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.

Referències

↑ En pronunciació aïllada del cognom: [ˈhɛsə].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 ^2,8 «Hermann Hesse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ p. 228, "Hermann Hesse, vida y obra en imágenes", Insel Verlag Fráncfort del Meno, 1977, impresión Nomos Verlagsgesellschaft, Baden-Baden.
↑ p. 228, "Hermann Hesse, vida y obra en imágenes", Insel Verlag Fráncfort del Meno, 1977, impresión Nomos Verlagsgesellschaft, Baden-Baden

Enllaços externs

Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1946 (anglès)
Hermann Hesse al Projecte Gutenberg (anglès)

[1] En pronunciació aïllada del cognom: [ˈhɛsə].

[GEC-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 ^2,8 «Hermann Hesse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] . 228, "Hermann Hesse, vida y obra en imágenes", Insel Verlag Fráncfort del Meno, 1977, impresión Nomos Verlagsgesellschaft, Baden-Baden.

[4] . 228, "Hermann Hesse, vida y obra en imágenes", Insel Verlag Fráncfort del Meno, 1977, impresión Nomos Verlagsgesellschaft, Baden-Baden

[1]

[2]

[3]

[4]

Guardonats amb el Premi Nobel de Literatura
1901–1925	1901 Sully Prudhomme 1902 Theodor Mommsen 1903 Bjørnstjerne Bjørnson 1904 Frederic Mistral / José Echegaray 1905 Henryk Sienkiewicz 1906 Giosuè Carducci 1907 Rudyard Kipling 1908 Rudolf Eucken 1909 Selma Lagerlöf 1910 Paul Heyse 1911 Maurice Maeterlinck 1912 Gerhart Hauptmann 1913 Rabindranath Tagore 1914 1915 Romain Rolland 1916 Verner von Heidenstam 1917 Karl Gjellerup / Henrik Pontoppidan 1918 1919 Carl Spitteler 1920 Knut Hamsun 1921 Anatole France 1922 Jacinto Benavente 1923 W. B. Yeats 1924 Władysław Reymont 1925 George Bernard Shaw
1926–1950	1926 Grazia Deledda 1927 Henri Bergson 1928 Sigrid Undset 1929 Thomas Mann 1930 Sinclair Lewis 1931 Erik Axel Karlfeldt 1932 John Galsworthy 1933 Ivan Bunin 1934 Luigi Pirandello 1935 1936 Eugene O'Neill 1937 Roger Martin du Gard 1938 Pearl S. Buck 1939 Frans Eemil Sillanpää 1940 1941 1942 1943 1944 Johannes V. Jensen 1945 Gabriela Mistral 1946 Hermann Hesse 1947 André Gide 1948 T. S. Eliot 1949 William Faulkner 1950 Bertrand Russell
1951–1975	1951 Pär Lagerkvist 1952 François Mauriac 1953 Winston Churchill 1954 Ernest Hemingway 1955 Halldór Laxness 1956 Juan Ramón Jiménez 1957 Albert Camus 1958 Borís Pasternak 1959 Salvatore Quasimodo 1960 Saint-John Perse 1961 Ivo Andrić 1962 John Steinbeck 1963 Giorgos Seferis 1964 Jean-Paul Sartre (premi no acceptat) 1965 Mikhaïl Xólokhov 1966 Xemuel Yossef Agnon / Nelly Sachs 1967 Miguel Ángel Asturias 1968 Yasunari Kawabata 1969 Samuel Beckett 1970 Aleksandr Soljenitsin 1971 Pablo Neruda 1972 Heinrich Böll 1973 Patrick White 1974 Eyvind Johnson / Harry Martinson 1975 Eugenio Montale
1976–2000	1976 Saul Bellow 1977 Vicente Aleixandre 1978 Isaac Bashevis Singer 1979 Odisseus Elitis 1980 Czesław Miłosz 1981 Elias Canetti 1982 Gabriel García Márquez 1983 William Golding 1984 Jaroslav Seifert 1985 Claude Simon 1986 Wole Soyinka 1987 Joseph Brodsky 1988 Naguib Mahfuz 1989 Camilo José Cela 1990 Octavio Paz 1991 Nadine Gordimer 1992 Derek Walcott 1993 Toni Morrison 1994 Kenzaburō Ōe 1995 Seamus Heaney 1996 Wisława Szymborska 1997 Dario Fo 1998 José Saramago 1999 Günter Grass 2000 Gao Xingjian
2001–present	2001 V. S. Naipaul 2002 Imre Kertész 2003 John Maxwell Coetzee 2004 Elfriede Jelinek 2005 Harold Pinter 2006 Orhan Pamuk 2007 Doris Lessing 2008 J. M. G. Le Clézio 2009 Herta Müller 2010 Mario Vargas Llosa 2011 Tomas Tranströmer 2012 Mo Yan 2013 Alice Munro 2014 Patrick Modiano 2015 Svetlana Aleksiévitx 2016 Bob Dylan 2017 Kazuo Ishiguro 2018 Olga Tokarczuk 2019 Peter Handke 2020 Louise Glück 2021 Abdulrazak Gurnah 2022 Annie Ernaux 2023 Jon Fosse 2024 Han Kang‎

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) RLS (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1) Europeana (1) HDS (1)