Enoanda
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Províncies | Província de Muğla  | |||
Enoanda va ser una ciutat lícia, a la vall alta del riu Xantos. És coneguda per la inscripció filosòfica del filòsof epicuri Diògenes d'Enoanda. Les ruïnes de la ciutat es troben en un lloc elevat aïllat a l'oest del poble d'İncealiler, al districte de Fethiye de la província de Muğla, a l'actual Turquia.[1] El topònim fa pensar que l'indret era conegut per la viticultura.[2]
Història
[modifica]
La història primerenca de l'assentament és obscura, malgrat una recerca realitzada, amb permís de les autoritats turques, per l'Institut Britànic d'Ankara (BIAA) el 1974-76.[3] La ciutat era coneguda com Wiyanawanda pels hitites,[4] i significa «ric en vinyes/vi» o semànticament «terra del vi».[5] Durant l'edat del bronze va formar part de les terres de Lukka que corresponen a Lícia des de l'antiguitat clàssica.
Sembla que Enoanda esdevingué una colònia de Termessos cap al 200-190 aC que s'anomenava Termessos Minor.[6] Enoanda era la tetràpolis més meridional de Kibyran, formada al segle II. aC (període hel·lenístic), amb Bubon, Balbura i Kibyra, que va ser dissolta per Luci Licini Murena l'any 84 aC, després d'això Enoanda va passar a formar part de la Lliga Lícia.
Diògenes, un ciutadà ric i influent d'Enoanda, va fer tallar un resum de la filosofia d'Epicur en una paret del pòrtic de l'estoa que mostrava als habitants el camí cap a la felicitat. La inscripció és una de les fonts més importants de l'escola filosòfica epicúria i exposa els seus ensenyaments sobre física, epistemologia i ètica. Originàriament tenia unes 25.000 paraules i 80 m de llargada i omplia 260 m2 de paret. La inscripció s'ha assignat per motius epigràfics al període adriànic, 117–138.[7] L'estoa va ser desmuntada a la segona meitat del segle iii per ampliar la muralla defensiva.[8]
Va ser ocupada durant el període romà d'Orient quan s'hi van construir una fortalesa i esglésies. Enoanda és una diòcesi titular de l'Església Catòlica Romana.[9]
Descripció
[modifica]
El lloc va ser observat per primera vegada per Richard Hoskyn i Edward Forbes, el 1841.[10] Les extenses inscripcions filosòfiques de Diògenes d'Enoanda van ser identificades posteriorment a partir de fragments dispersos.[11]
Les muralles de la ciutat estan ben conservades, tenen més de 65 metres de llarg i és un magnífic exemple de maçoneria poligonal amb petites pedres a les cares interiors, mentre que els grans carreus es van utilitzar per a les imponents cares exteriors.[12]
Els vestigis d'un antic pont romà van aparèixer a la dècada de 1990.[13] Les excavacions oficials al l'indret van començar l'any 1997.[14] El 2009 es va iniciar un nou treball arqueològic per part de l'Institut Arqueològic Alemany.[12] L'any 2012 s'havien identificat més de 300 fragments de l'estoa de Diògenes amb passatges de diverses frases que cobreixen més d'un bloc.[2] També es van descobrir restes d'una premsa de vi de cargol en una casa que podria demostrar que l'activitat suggerida en el topònim es va continuar practicant fins a la història tardana de la ciutat.
Referències
[modifica]- ↑ «Oenoanda - Livius». [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 "The Oinoanda campaign of 2012 Arxivat 2013-07-01 a Wayback Machine.", German Archaeological Institute (DAI) website (accessed 27 June 2014)
- ↑ Alan Hall, "The Oenoanda Survey: 1974-76", Anatolian Studies 26 (1976:191-197).
- ↑ (Tesi) (en turkish), p. 13.
- ↑ Gander, Max Klio, 96, 2, 2014, pàg. 378. DOI: 10.1515/klio-2014-0039.
- ↑ Rousset D., De Lycie en Cabalide, fouilles de Xanthos X, Droz, Genève 2010
- ↑ Smith, Martin Ferguson (1996), The philosophical inscription of Diogenes of Oinoanda, Österreichische Akademie der Wissenschaften, pàg. 43–8, ISBN 3-7001-2596-8
- ↑ Hall 1976:196.
- ↑ «Oenoanda (Titular See) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Hoskyn, Rd. Journal of the Royal Geographical Society of London, 12, 1842, pàg. 143–161. DOI: 10.2307/1797993. ISSN: 0266-6235. JSTOR: 1797993.
- ↑ C.W. Chilton, Diogenes of Oenoanda: The Fragments (1971); Hall 1976:196 note 23.
- ↑ 12,0 12,1 «Oinoanda». Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 29 juny 2009].
- ↑ N. P. Milner: "A Roman Bridge at Oinoanda", Anatolian Studies, 48 (1998), pp.117–123
- ↑ Excavations at Oinoanda 1997: The New Epicurean Texts, Martin Ferguson Smith, Anatolian Studies, Vol. 48 (1998), pp. 125-170, British Institute at Ankara, Cambridge University Press