iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Claude_Vivier
Claude Vivier - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Claude Vivier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClaude Vivier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 1948 Modifica el valor a Wikidata
Montreal (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1983 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de musique du Québec à Montréal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCompositor Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webclaudevivier.com Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 4e79fb9a-486e-4b9b-9299-8358aad47839 Discogs: 510516 Allmusic: mn0001776772 Modifica el valor a Wikidata

Claude Vivier (Montreal, 14 d'abril de 1948 - 11è districte de París, 7 de març de 1983) fou un compositor canadenc.

Biografia

[modifica]

Vivier va néixer de pares desconeguts a Mont-real. Va ser adoptat en l'edat de tres anys[1] per una família franco-canadenc humil. Des dels 13 anys, va assistir a internats dirigits pels germans Maristes, una ordre religiosa que preparava els nois per a una vocació en el sacerdoci. El 1966, als 18 anys, es va demanar a Vivier que deixés el noviciat per "falta de maduresa".[2] Les seves primeres obres daten d'aquest període. Sempre va ser obertament gai.

El 1971, després d'estudiar amb Gilles Tremblay, va estudiar durant tres anys a Europa, primer amb Gottfried Michael Koenig a l'Institut de Sonologia d'Utrecht i després a Colònia amb Karlheinz Stockhausen.[3]

Carrera

[modifica]

Vivier va aprendre molt de Stockhausen, i les seves primeres obres tenen aspectes derivats del seu professor, tot i que les seves obres posteriors tenen poca semblança.[4] El 1974, va tornar a Mont-real i va començar a establir la seva reputació. Va passar alguns anys viatjant al Japó, Bali i l'Iran.[5]

L'òpera Kopernikus de Vivier, amb el seu propi llibret, es va estrenar el 8 de maig de 1980 al Monument-National de Montreal.

El 1982, Vivier es va traslladar a París. Va ser assassinat allà el 7 de març de 1983 per Pascal Dolzan, un truqueur de 19 anys sense llar (un enganyós que pretén acceptar avenços sexuals per guanyar l'oportunitat de robar o fer mal a la víctima) que havia conegut aquella nit en un bar. El seu cos va ser descobert a casa seva molt més tard el 12 de març.[6]

Biografia

[modifica]
  • Gilmore, Bob. Claude Vivier. La vida d'un compositor. Universitat de Rochester Press, Rochester, 2014.

Fonts

[modifica]
  • Gilmore, Bob. 2007. "Sobre el nen solitari de Claude Vivier". Tempo, nova sèrie 61, núm. 239: 2-17.
  • Gilmore, Bob. 2009. "Claude Vivier i Karlheinz Stockhausen: moments a partir d'un doble retrat". Circuit: musiques contemporaines 19, núm. 2: 35–49.
  • Gilmore, Bob. 2014. Claude Vivier: la vida d'un compositor. Universitat de Rochester Press.
  • Lesage, Jean. 2008. "Claude Vivier, Siddhartha, Karlheinz Stockhausen: La nouvelle simplicité et le râga". Circuit: musiques contemporaines 18, núm. 3: 107-20.
  • Mijnheer, Jaco. 2001. "Vivier, Claude". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editat per Stanley Sadie i John Tyrrell. Londres: Macmillan Publishers.
  • Tannenbaum, Pere. 1991. "Claude Vivier Revisited". Sound Notes SN 1: 12-27.

Referències

[modifica]
  1. Biografia de Claude Vivier". Boosey & Hawkes, Inc. Consultat el 15 d'agost de 2008.
  2. Gilmore 2009, 18.
  3. Per què el compositor del Quebec, Claude Vivier, va avançar-se al seu temps". The Globe and Mail]. 13 d'abril de 2018, de Catherine Kustanczy
  4. Gilmore 2009, 36-37
  5. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  6. Gilmore 2014, 223-26.