Brasil als Jocs Olímpics
.jpg)
.jpg)
- Adhemar Ferreira da Silva, el primer bicampió (triple salt, 1952 i 56).[1]
- Vanderlei de Lima, medalla Pierre de Coubertin (2004).[2]
- La gimnasta Rebeca Andrade és l'esportista amb més medalles olímpiques de la història (6).[3]
- Sandra Pires, de vòlei platja, va ser la primera dona banderera (Sidney 2000).[4]
- El regatista Torben Grael va ser el primer esportista en arribar a les 5 medalles.[5]
- Bernardo de Rezende té 1 medalla com a jugador i 6 d'entrenador de voleibol.[6]
- Isaquias Queiroz va ser el primer en aconseguir 3 medalles en una mateixa edició (rem a Rio 2016).[7]
- Rayssa Leal va ser la medallista més jove, amb 13 anys (skate, Tòquio 2020).[8]
- Thiago Braz va ser el darrer brasiler en establir un rècord olímpic, en salt de perxa (de 2016 a 2024).[9]
La primera participació del Brasil als Jocs Olímpics va tenir lloc a Anvers 1920, a Bèlgica.[10] Des de llavors, només ha faltat a la cita olímpica en els Jocs de 1928 a Amsterdam, Països Baixos. La crisi econòmica que travessava el país va impedir que hi hagués prou recursos per enviar-hi una delegació.[11] Als Jocs d'Hivern, no va debutar fins al 1992, a Albertville, França.
A Tòquio 2020 va arribar a la xifra de 150 medalles olímpiques, en un total de 18 esports diferents, liderant el rànquing entre els països sud-americans. La seva millor actuació havia estat com a país amfitrió a Rio de Janeiro 2016 (19 medalles, 7 d'or), superada en aquella edició celebrada l'any 2021 (21 medalles, 7 d'or).
Voleibol, vòlei platja i judo són els esports que més medalles han rendit per al Brasil, 24 en total. Al menys un judoka brasiler ha pujat al podi en totes les edicions des de Los Angeles 1984; mentre que el voleibol i la vela són els esports on han guanyat més ors olímpics, amb 8. En voleibol, la selecció brasilera de voleibol ha sigut la primera en guanyar l'or en les quatre modalitats (pista masculina el 1992, platja femenina el 1996, platja masculina el 2004 i pista femenina el 2008),[12] només igualats pels Estats Units el 2020. El país també és el màxim medallista en els torneigs de futbol amb 9: 7 medalles en categoria masculina (inclosos els ors de 2016 i 2020), més 2 plates en la femenina.[13]
A més, un atleta brasiler va guanyar la Medalla Pierre de Coubertin: Vanderlei Cordeiro de Lima. El maratonià va ser agredit per un espectador durant la prova del 2004 a Atenes, Grècia, quan liderava la cursa. Malgrat l'incident, va poder acabar enduent-se la medalla de bronze i demostrant la seva esportivitat durant el darrer tram, dintre de l'estadi Panathinaikó.[14]
Història als Jocs Olímpics d'estiu
[modifica]
El primer brasiler en disputar els Jocs Olímpics va ser Adolphe Christiano Klingelhoeffer, ciutadà brasiler amb pare francès i mare brasilera. Va participar en les proves d'atletisme dels Jocs de París 1900, en les curses de 60 m llisos, 200 m llisos i 110 m tanques, sense superar la primera ronda en cap d'elles. Com el Brasil encara no s'havia adscrit al moviment olímpic, va optar per competir sota bandera francesa.[15]
Oficialment, la primera participació brasilera als Jocs Olímpics va ser la d'Anvers 1920. La delegació va estar formada per 22 esportistes, tots homes, que van aconseguir 3 medalles, totes en tir: una d'or, una de plata i una de bronze.[10] El 1924, a causa de la manca de fons de la Unió, el Brasil va quedar gairebé fora dels Jocs Olímpics de París. Una situació que es va superar gràcies a la iniciativa dels esportistes de São Paulo, liderats pel periodista Américo Neto, del diari O Estado de S. Paulo, amb el suport de la federació paulista d'atletisme. Amb una delegació reduïda de només 11 homes, Brasil va participar en proves de tir, atletisme i rem.[16]
L'any 1932, als Jocs Olímpics de Los Angeles, Brasil va enviar una representació de 82 esportistes per via marítima. Un cop al port, havien de pagar una taxa d'un dòlar per persona per poder desembarcar, causant que la participació caigués fins als 59 esportistes. Només aquells amb més possibilitats d'èxit van poder competir, inclosa la primera olímpica brasilera, la nedadora Maria Lenk. En aquests Jocs, Brasil va participar en waterpolo, natació, tir, rem i atletisme.[16] El 1935, el Comitè Olímpic del Brasil va iniciar la seva activitat, encara que s'havia fundat formalment el 1914. Fins aleshores, el responsable de la selecció d'esportistes havia estat la Confederació Brasilera d'Esports (CBD, per les sigles en portuguès).[17]
Després de 1920, el Brasil no va tornar a guanyar cap més medalla fins als Jocs de Londres 1948, amb un bronze en bàsquet masculí.[18] En la següent edició, Hèlsinki 1952, va guanyar un nou or amb Adhemar Ferreira da Silva en la prova de triple salt d'atletisme. Des de llavors, el país ha guanyat medalles en totes les edicions. Precisament, Adhemar da Silva va ser el primer bicampió olímpic brasiler, ja que quatre anys després va revalidar l'or en els Jocs de Melbourne.[1]
Rio de Janeiro va acollir els Jocs Olímpics d'estiu de 2016, sent la primera ciutat d'Amèrica del Sud a acollir l'esdeveniment més important de l'esport mundial.[19] La delegació brasilera més gran de la història va comptar amb 465 atletes en 28 esports. El país va tenir la seva millor participació, amb 19 medalles en total, 7 d'elles d'or.[20]
Als Jocs de Tòquio de 2020, el país va superar els registres de obtinguts a Rio, amb 21 medalles en total i igualant els 7 ors.[21] El país també va assolir la seva major varietat d'esports al podi, amb 13, entre els quals hi havia dos debutants (surf i monopatí), a més de la primera medalla al tennis.[22] Tres anys després, als Jocs de París 2024, la xifra de medalles es va mantenir, amb una vintena. La delegació va arribar a la paritat de gènere i, a més, les 3 medalles d'or obtingudes pels brasilers van arribar d'esportistes femenines (la gimnasta Rebeca Andrade, la judoka Beatriz Souza i la parella de vòlei platja Duda i Ana Patrícia).[23]
Història als Jocs Olímpics d'hivern
[modifica]En la seva primera participació, a Albertville 1992, el país va portar 6 homes i 1 dona, tots competint en esquí alpí.[24] Catorze anys més tard, a Torí 2006, Isabel Clark, una surfista de neu, va aconseguir el millor resultat de la participació brasilera (així com llatinoamericana) als Jocs d'Hivern, situant-se en la novena posició en surf de neu a Torí 2006.[25] Cal destacar també la carrera olímpica de Jaqueline Mourão, qui ha participat en 7 edicions i 3 modalitats, tant d'hivern (biatló i esquí de fons) com d'estiu (ciclisme de muntanya).[26]
Palmarés
[modifica]*Actualitzat el 12/08/2024
Participants i medaller per edició
[modifica]Jocs Olímpics d'Estiu
[modifica]
| Edició | Esportistes | 
|
|
|
Total | Pos. |
|---|---|---|---|---|---|---|
 1920 Anvers |
21 | 1 | 1 | 1 | 3 | 15 |
 1924 París |
12 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
 1928 Amsterdam |
No va participar | — | ||||
 1932 Los Angeles |
59 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
.svg){kind=small} 1936 Berlín |
94 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
.svg){kind=small} 1948 Londres |
77 | 0 | 0 | 1 | 1 | 34 |
 1952 Hèlsinki |
108 | 1 | 0 | 2 | 3 | 25 |
 1956 Melbourne |
48 | 1 | 0 | 0 | 1 | 25 |
 1960 Roma |
81 | 0 | 0 | 2 | 2 | 39 |
 1964 Tòquio |
68 | 0 | 0 | 1 | 1 | 35 |
 1968 Ciutat de Mèxic |
84 | 0 | 1 | 2 | 3 | 35 |
 1972 Múnic |
89 | 0 | 0 | 2 | 2 | 41 |
 1976 Montreal |
93 | 0 | 0 | 2 | 2 | 36 |
 1980 Moscou |
109 | 2 | 0 | 2 | 4 | 17 |
| 1984 Los Angeles |
151 | 1 | 5 | 2 | 8 | 19 |
 1988 Seül |
171 | 1 | 2 | 3 | 6 | 24 |
 1992 Barcelona |
197 | 2 | 1 | 0 | 3 | 25 |
| 1996 Atlanta |
225 | 3 | 3 | 9 | 15 | 25 |
| 2000 Sydney |
205 | 0 | 6 | 6 | 12 | 53 |
 2004 Atenas |
247 | 5 | 2 | 3 | 10 | 16 |
 2008 Pequín |
277 | 3 | 4 | 10 | 17 | 23 |
| 2012 Londres |
259 | 3 | 5 | 9 | 17 | 22 |
 2016 Rio de Janeiro |
465 | 7 | 6 | 6 | 19 | 13 |
| 2020 Tòquio |
304 | 7 | 6 | 8 | 21 | 12 |
| 2024 París |
277[27] | 3 | 7 | 10 | 20 | 20[28] |
| 2028 Los Angeles |
— | |||||
| 2032 Brisbane |
— | |||||
| Total | 2.960 | 40 | 49 | 81 | 170 | 32 |
Jocs Olímpics d'Hivern
[modifica]| Edició | Esportistes |
|
|
|
Total | Pos. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1992 Albertville |
7 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
 1994 Lillehammer |
1 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
| 1998 Nagano |
1 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
| 2002 Salt Lake City |
10 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
| 2006 Torí |
10 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
| 2010 Vancouver |
5 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
 2014 Sotxi |
13 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
| 2018 Pyeongchang |
9 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
| 2022 Pequín |
10 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
| 2026 Milà - Cortina d'Ampezzo |
— | |||||
| Total | 56 | 0 | 0 | 0 | 0 | — |
Medaller per esport i gènere
[modifica]| Esport | Homes | Dones | Mixt | Suma | Clas. Gral. | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
Total |
|
|
|
Total |
|
|
|
Total | |||
 Vela |
6 | 3 | 7 | 16 | 2 | 0 | 1 | 3 | — | 19 | 11 | |||
_pictogram.svg){kind=small} Voleibol |
3 | 3 | 0 | 6 | 2 | 1 | 3 | 6 | — | 13 | 
| |||
 Atletisme |
4 | 4 | 11 | 19 | 1 | 0 | 1 | 2 | — | 21 | 34 | |||
 Judo |
2 | 4 | 13 | 19 | 3 | 0 | 5 | 8 | 0 | 0 | 1 | 1 | 28 | 8 |
_pictogram.svg){kind=small} Voleibol platja |
2 | 3 | 1 | 6 | 2 | 4 | 2 | 7 | — | 14 |
| |||
 Futbol |
2 | 3 | 2 | 7 | 0 | 3 | 0 | 3 | — | 11 | 4 | |||
_pictogram.svg){kind=small} Gimnàstica artística |
1 | 2 | 1 | 4 | 2 | 3 | 1 | 6 | — | 10 | 28 | |||
 Boxa |
2 | 1 | 3 | 6 | 0 | 1 | 2 | 3 | — | 9 | 28 | |||
 Natació |
1 | 4 | 10 | 15 | — | — | 15 | 31 | ||||||
 Tir |
1 | 2 | 1 | 4 | — | — | 4 | 38 | ||||||
_pictogram.svg){kind=small} Rem |
1 | 3 | 1 | 5 | — | — | 5 | 31 | ||||||
 Hípica |
1 | 0 | 0 | 1 | — | 0 | 0 | 2 | 2 | 3 | 20 | |||
 Marató aquàtica |
— | 1 | 0 | 1 | 2 | — | 2 | 4 | ||||||
 Surf |
1 | 0 | 1 | 2 | 0 | 1 | 0 | 1 | — | 3 |
| |||
 Monopatí de carrer |
0 | 2 | 1 | 3 | 0 | 1 | 1 | 2 | — | 5 | 
| |||
 Bàsquet |
0 | 0 | 3 | 3 | 0 | 1 | 1 | 2 | — | 5 | 10 | |||
 Taekwondo |
0 | 0 | 2 | 2 | 0 | 0 | 1 | 1 | — | 3 | 35 | |||
.svg){kind=small} Pentatló modern |
— | 0 | 0 | 1 | 1 | — | 1 | 23 | ||||||
 Tennis |
— | 0 | 0 | 1 | 1 | — | 1 | 31 | ||||||
| Total | 27 | 34 | 57 | 117 | 13 | 15 | 21 | 49 | 0 | 0 | 3 | 3 | 170 | 32 |
Brasilers bicampions olímpics
[modifica]16 esportistes brasilers han guanyat dues medalles olímpiques d'or. Sense reconeixement oficial, el tècnic de voleibol José Roberto Guimarães va entrenar 3 equips campions olímpics: el masculí de Barcelona 1992 i els femenins de Pequín 2008 i Londres 2012.[29]
| Nom | Esport | Anys | Cat. |
|---|---|---|---|
| Adhemar Ferreira da Silva | Atletisme |
1952 i 1956 | M |
| Fabiana Alvim | Voleibol |
2008 i 2012 | F |
| Fabiana Claudino | Voleibol |
2008 i 2012 | F |
| Giovane Gávio | Voleibol |
1992 i 2004 | M |
| Jaqueline Carvalho | Voleibol |
2008 i 2012 | F |
| Kahena Kunze | Vela |
2016 i 2020 | M |
| Marcelo Ferreira | Vela |
1996 i 2004 | M |
| Martine Grael | Vela |
2016 i 2020 | M |
| Maurício Lima | Voleibol |
1992 i 2004 | M |
| Paula Pequeno | Voleibol |
2008 i 2012 | F |
| Robert Scheidt | Vela |
1996 i 2004 | M |
| Sérgio Dutra Santos | Voleibol |
2004 i 2016 | M |
| Sheilla Castro | Voleibol |
2008 i 2012 | F |
| Thaísa Daher de Menezes | Voleibol |
2008 i 2012 | F |
| Torben Grael | Vela |
1996 i 2004 | M |
| Rebeca Andrade | Gimnàstica artística
|
2020 i 2024 | F |
Brasilers multimedallistes
[modifica]20 esportistes brasilers han obtingut 3 o més medalles. També al voleibol, Bernardo de Rezende ha participat en la consecució de 7 medalles: 1 com a jugador (plata a Los Angeles 1984), 2 com a seleccionador femení (Atlanta 1996 i Sydney 2000) i 4 més amb la selecció masculina (Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016).[6]
| Pos. | Nom | Esport | Anys | Edicions | Cat. |
|
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Rebeca Andrade | Gimnàstica artística
|
2016–2024 | 3 | F | 2 | 3 | 1 | 6 |
| 2 | Robert Scheidt | Vela |
1996–2020 | 7 | M | 2 | 2 | 1 | 5 |
| 3 | Torben Grael | Vela |
1984–2004 | 6 | M | 2 | 1 | 2 | 5 |
| 4 | Isaquias Queiroz | Rem |
2016-2024 | 3 | M | 1 | 3 | 1 | 5 |
| 5 | Sérgio Dutra Santos | Voleibol |
2004–2016 | 4 | M | 2 | 2 | 0 | 4 |
| 6 | Gustavo Borges | Natació |
1992–2004 | 4 | M | 0 | 2 | 2 | 4 |
| 7 | Marcelo Ferreira | Vela |
1992–2004 | 4 | M | 2 | 0 | 1 | 3 |
| Thaísa Daher de Menezes | Voleibol
|
2008–2024 | 4 | F | 2 | 0 | 1 | 3 | |
| 9 | Bruno Rezende | Voleibol |
2008–2024 | 4 | M | 1 | 2 | 0 | 3 |
| Dante Amaral | Voleibol |
2000–2012 | 4 | M | 1 | 2 | 0 | 3 | |
| Gilberto Godoy Filho | Voleibol |
2000–2012 | 4 | M | 1 | 2 | 0 | 3 | |
| Rodrigo Santana | Voleibol |
2004–2012 | 3 | M | 1 | 2 | 0 | 3 | |
| 13 | Emanuel Rego | Voleibol platja |
1996–2012 | 5 | M | 1 | 1 | 1 | 3 |
| Ricardo Santos | Voleibol platja |
2000–2012 | 4 | M | 1 | 1 | 1 | 3 | |
| 15 | César Cielo Filho | Natació |
2008–2012 | 2 | M | 1 | 0 | 2 | 3 |
| Hélia de Souza | Voleibol |
1992–2008 | 5 | F | 1 | 0 | 2 | 3 | |
| Rodrigo Pessoa | Hípica |
1992–2012 | 6 | M | 1 | 0 | 2 | 3 | |
| 18 | Marta Vieira | Futbol
|
2004–2024 | 6 | F | 0 | 3 | 0 | 3 |
| 19 | Mayra Aguiar | Judo |
2012–2024 | 4 | F | 0 | 0 | 3 | 3 |
| Rafael Silva | Judo
|
2012–2024 | 4 | M | 0 | 0 | 3 | 3 |
Multimedallistes en una sola edició
[modifica]Tan sols 9 esportistes brasilers han aconseguit més d'una medalla en una mateixa edició:
| Pos. | Nom | Esport | Cat. | Any |
|
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Guilherme Paraense | Tir |
M | 1920 | 1 | 0 | 1 | 2 |
| 2 | Afrânio da Costa | Tir |
M | 0 | 1 | 1 | 2 | |
| 3 | Gustavo Borges | Natació |
M | 1996 | 0 | 1 | 1 | 2 |
| 4 | César Cielo | Natació |
M | 2008 | 1 | 0 | 1 | 2 |
| 5 | Isaquias Queiroz | Rem |
M | 2016 | 0 | 2 | 1 | 3 |
| 6 | Rebeca Andrade | Gimnàstica artística |
F | 2020 | 1 | 1 | 0 | 2 |
| 2024 | 1 | 2 | 1 | 4 | ||||
| 7 | Beatriz Souza | Judo
|
F | 1 | 0 | 1 | 2 | |
| 8 | Willian Lima | Judo
|
M | 0 | 1 | 1 | 2 | |
| 9 | Larissa Pimenta | Judo
|
F | 0 | 0 | 2 | 2 |
Banderers
[modifica]Jocs Olímpics d'Estiu
[modifica]
Jocs Olímpics d'Hivern
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Bicampeão olímpico e pastor são incluídos no livro de heróis da pátria» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 11-05-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ Arribas, Carlos «La llama de la envidia también brilla en Río» (en castellà). El País [Madrid], 07-08-2016. Arxivat de l'original el 2024-03-24. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Rebeca Andrade en las Olimpiadas: La extraordinaria historia de la gimnasta que venció a Simone Biles y se convirtió en la mejor atleta olímpica de Brasil» (en castellà). BBC, 02-08-2024. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ «Sandra Pires: única brasileira porta-bandeira na cerimônia de abertura» (en portuguès brasiler). Sportv. Grupo Globo, 09-12-2015. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Maiorais: Recordista de medalhas em Olimpíadas, Torben e Scheidt concorrem a maior atleta do país» (en portuguès brasiler). ge. Grupo Globo, 26-03-2020. Arxivat de l'original el 2023-12-02. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Bernardinho chega a sétima "medalha" e realiza feito raro até entre atletas» (en portuguès brasiler). UOL, 20-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-04. [Consulta: 30 agost 2016].
- ↑ «Isaquias Queiroz» (en portuguès brasiler). COB. Arxivat de l'original el 2024-02-21. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Biles, LeBron, Medina e mais: conheça as grandes estrelas das Olimpíadas de Paris» (en portuguès brasiler). ge. Grupo Globo, 19-07-2024. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «El brasileño Braz felicita a Duplantis por superar el récord que le pertenecía desde 2016» (en espanyol europeu). Infobae, 05-08-2024. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ 10,0 10,1 «Olimpíadas de Antuérpia, 1920» (en portuguès brasiler). UOL, 2008. Arxivat de l'original el 2017-08-03. [Consulta: 4 juliol 2016].
- ↑ «Brasil fica de fora dos Jogos de Amsterdã, em 1928» (en portuguès brasiler). Caras, 20-03-2012. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ Freitas, Rafael. «Dia do Vôlei: relembre conquistas e conheça curiosidades» (en portuguès brasiler). Olimpiada todo dia, 27-06-2020. Arxivat de l'original el 2023-11-17. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Brasil se torna o país com mais medalhas no futebol em Olimpíadas» (en portuguès brasiler). UOL, 17-08-2016. Arxivat de l'original el 2023-10-03. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Will anyone at the Rio Olympics claim the fourth type of medal?» (en anglès). Off The Ball. Arxivat de l'original el 2019-04-15. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Enciclopédia mapeia 1.797 atletas brasileiros que foram a Olimpíadas» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 22-02-2015. Arxivat de l'original el 2015-02-22. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ 16,0 16,1 Almeida., Rocha, Aristides. Olimpismo no Brasil : medalhas e classificações. São Paulo: Phorte, 2008. ISBN 9788576550587. OCLC 319225305.
- ↑ Gavini, Fernando. «COB nasceu em 1914, mas só se organizou mesmo 21 anos depois» (en portuguès brasiler). Olimpiada Todo Dia, 08-06-2020. Arxivat de l'original el 2021-08-06. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ Gismondi, Lydia. «Na Londres do pós-Guerra em 1948, bronze heroico do basquete brasileiro» (en portuguès brasiler). Grupo Globo, 17-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-19. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «La derrota de Chicago, el primer fracaso de Obama». RTVE, 02-10-2009. Arxivat de l'original el 2009-10-06. [Consulta: 2 octubre 2009].
- ↑ «Com 19 medalhas, Brasil tem melhor desempenho da história» (en portuguès brasiler). Terra, 21-08-2016. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ Magri, Diogo; Novaes, Marina. «Os medalhistas do Brasil na Olimpíada de Tóquio 2020» (en portuguès brasiler). El País Brasil, 27-07-2021. Arxivat de l'original el 2023-10-03. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ Gavini, Fernando. «Em 12.º, Brasil faz em Tóquio a melhor participação olímpica da história» (en portuguès brasiler). Olimpiada todo dia, 08-08-2021. Arxivat de l'original el 2023-10-03. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Brasil terminará as Olimpíadas de Paris com ouros só de mulheres pela primeira vez na história» (en portuguès brasiler). globoesporte. Grupo Globo, 09-08-2024. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ «Brazil at the 1992 Albertville Winter Games» (en anglès). Sports-Reference.com, 24-12-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-24. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Isabel Clark, mejor latinoamericana en historia de Juegos de Invierno, en su retirada olímpica» (en castellà). France24, 11-02-2018. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Jaqueline MOURAO» (en anglès). COI. Arxivat de l'original el 2021-08-29. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Brasil fecha delegação para Paris 2024 com inédita maioria de mulheres» (en portuguès brasiler). EBC, 11-07-2024. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ «Conteo de Medallas» (en castellà). París 2024 - COI, 11-08-2024. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ «Vôlei feminino do Brasil é bicampeão olímpico com virada sobre os EUA» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 11-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-08-12. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Porta-Bandeiras» (en portuguès brasiler). COB, 01-07-2021. Arxivat de l'original el 2023-04-25. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Yane, Torben e João do Pulo: quem foi porta-bandeira do Brasil em Olimpíada» (en portuguès brasiler). UOL, 17-07-2021. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Da luta à honra: Raquel Kochhann supera câncer e se torna porta-bandeira do Brasil em Paris 2024» (en portuguès brasiler). COB, 23-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ «Porta-bandeiras do Brasil desfilam na Cerimônia de Abertura dos Jogos Olímpicos de Inverno Beijing 2022» (en portuguès brasiler). COI, 04-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-05. [Consulta: 19 juliol 2024].
Bibliografia complementària
[modifica]- DaCosta, L.P.; Miragaya, A.. Santos-Dumont, Aviador Esportista: O Primeiro Herói Olímpico do Brasil. Rio de Janeiro: Engenho Arte e Cultura, 2016, p. 108. ISBN 978-85-69153-00-9. IA