iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Boca
Boca - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Boca

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaBoca
Tall sagital de la boca
Boca humana
Detalls
Llatícavitas oris
Part decap Modifica el valor a Wikidata
SistemaDigestiu
Identificadors
MeSH[1]
TAA05.1.00.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 49184 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/mouth-anatomy Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment. Generalment està ubicada al cap i constitueix la primera part del sistema digestiu i del tub digestiu dels organismes pluricel·lulars.[1] La boca s'obre a un espai previ a la faringe anomenat cavitat oral o cavitat bucal.[2]

Descripció

[modifica]

La boca humana està coberta per un llavi superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com el llenguatge i les expressions facials, com el somriure.[3] L'obertura bucal màxima varia en funció del gènere, l'edat, l'alçada de la persona, el pes, l'índex de massa corporal i l'existència de trastorns de l'articulació temporomandibular (ATM) o no. S'ha calculat que en els adults sans es correspon, aproximadament, amb el gruix de tres dits de la seva mà.[4] Les anomalies de l'ATM provoquen amb freqüència dolor i alteracions de la funcionalitat bucal.[5]

La boca és un gran indicador de la salut de l'individu. La mucosa, per exemple, es pot veure més clara, groga,[6] pàl·lida o amb taques blanques, les quals sovint estan relacionades amb proliferacions epitelials premalignes.[7] Ocasionalment, la causa d'aquestes taques és una estomatitis aftosa,[8] una candidosi oral hiperplàstica crònica[9] o la presència de grans de Fordyce.[10] La microbiota bucal és dinàmica, té abundants bacteris anaeròbics i el seu desequilibri està implicat en la patogènesi de diverses malalties locals i sistèmiques.[11]

L'actinomicosi oral és una entitat infecciosa peculiar d'etiologia bacteriana i que pot originar abscessos, masses invasives de teixit tou, lesions ulcerades i fístules a l'interior de la boca.[12]

Boca oberta.

Un dels defectes més prevalents de l'embriogènesi orofacial és el llavi leporí, amb fenedura palatina o sense.[13] La macrostomia bilateral aïllada congènita és una malformació molt inusual pertanyent al grup de les neurocristopaties[14] i que pot aparèixer de manera aïllada o formant part d'una síndrome específica.[15] La fusió maxil·lomandibular és una rara anomalía òssia i/o, eventualment, el resultat d'adherències fibroses de la mucosa oral que no permet l'obertura de la boca.[16] Els hemangiomes bucals poder ser congènits o d'inici infantil i molts d'ells involucionen per si sols amb el temps.[17] Les malformacions arteriovenoses en aquesta zona anatòmica no són gaire corrents. Algunes despareixen per trombosi espontània del component venós[18] i altres es tracten amb embolització quirúrgica.[19] El lipoma oral, tant del teixit tou com l'intraossi, és una tumoració no invasiva poc comuna d'origen mesenquimàtic que s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.[20] Rares vegades, una epúlide congenita (tumor hiperplàstic benigne de la mucosa gingival) provoca l'obstrucció de la boca del nounat.[21] El melanoma de la cavitat oral és una neoplàsia maligna infreqüent i de mal pronòstic.[22] Els limfomes que sorgeixen a la boca poden ser de Hodgkin,[23] no hodgkinians,[24] de Burkitt,[25] o del teixit limfoide associat a les mucoses.[26]

Existeixen tres tipus de mucosa oral:[27]

  • Simple de revestiment: Formada per epiteli de tipus no queratinitzat, amb una làmina pròpia poc densa i una submucosa de teixit conjuntiu lax ben definida.
  • Masticatòria: Amb probable absència de submucosa, queratinitzada o paraqueratinitzada i en contacte directe amb el teixit ossi.
  • Especialitzada: Es presenta en certes regions de la llengua. Es refereix a la mucosa relacionada amb els receptors del gust.[28]

Funcions de la boca

[modifica]
  • Mastegar: Amb els moviments de la mandíbula i la pressió de les dents es produeix un tractament mecànic que trenca el menjar en trossos petits fàcilment digeribles.[29] Això no seria possible sense la intensa dinàmica bucal[30] generada per la complexa activitat neuromuscular del sistema estomatognàtic.[31]
  • Salivar: Gràcies a la desembocadura dels conductes de les glàndules salivals,[32] es produeix el primer suc digestiu (saliva),[33] que realitza una degradació química dels aliments.[34] En el cas dels carbohidrats ho fa a través de l'amilasa salival, que s'encarrega de destruir els enllaços alfa-1,4 que estan presents en polisacàrids com el midó,[35] i després segueixen degradant-se a nivell intestinal.[36] La producció insuficient de saliva és una de les causes de xerostomia.[37]
  • Sentit del gust: A la boca trobem els receptors sensorials del gust, sobretot a les papil·les gustatives de la llengua.[38] El nucli gustatiu del còrtex cerebral rep la informació recollida per aquestes papil·les i reconeix les sabors.[39]
  • Parla: A la boca trobem gran part de les estructures que modifiquen el so laríngic i produeixen la veu articulada gràcies a les seves cavitats especials.[40] Una de les causes de problemes logopèdics és l'anquiloglòssia (tel de la llengua curt),[41] si els nens amb aquest trastorn congènit oral no reben el tractament adequat.[42]
  • Deglució: Es divideix en dues parts:[43]
    • Fase voluntària: La llengua s'eleva fins al sostre de la cavitat bucal, impulsant el bol alimentari perquè entri a la faringe i baixi fins a l'estómac. En la fase oral voluntària de la deglució la informació es transmet al còrtex a través de les vies aferents dels nervis trigemin, facial i glossofaringi; permetent així al cervell activar la part motora d'aquests nervis, els quals actuen juntament amb l'hipoglòs.[44]
    • Fase involuntària: L'epiglotis va cap enrere i tanca l'orifici superior de la laringe. Com a causa d'aquest reflex, la faringe queda convertida només en una via digestiva transitòria, impedint així l'ingrés de trossos d'aliment a la via aèria (tràquea).[45]

Parts de la cavitat oral

[modifica]

La boca es pot considerar una cambra amb sis parets:[46]

  • Paret anterior: Està formada pels llavis. La seva inflamació rep el nom de quilitis i té diverses causes.[47] Les més comunes són les infeccions,[48] particularment les herpètiques.[49]
  • Parets laterals: Estan formades per les galtes.[50] El seu enfonsament és una de les característiques del síndrome d'anorèxia-caquèxia.[51] El nevus esponjós blanc o de Cannon és una leucoqueratosi congènita autosòmica dominant,[52] que apareix amb freqüència a la mucosa de l'interior de la galta.[53]
  • Paret inferior: Formada en gran manera per la llengua i per sota d'aquesta una regió anomenada sòl de la boca,[54] en la qual inusualment es veuen neoplàsies com el schwannoma,[55] el tumor glòmic[56] o el sarcoma sinovial.[57] L'absència congènita de la llengua reb el nom d'aglòssia.[58] Pot ser una condició aïllada o anar acompanyada d'altres defectes de naixement.[59]
  • Paret superior: Formada pel paladar, que separa la cavitat oral de la cavitat nasal.[60] Els defectes palatins són freqüents en la síndrome de Simpson-Golabi-Behmel tipus 1 i 2.[61] S'ha descrit algun cas excepcional de síndrome de Nager[62] amb agènesi del paladar tou.[63] Els osteolipomes,[64] els fibrolipomes,[65] els adenomes pleomòrfics[66] i els neurofibromes solitaris[67] són tumors benignes que poques vegades es troben en el paladar dur.
  • Paret posterior: És l'istme de la gola, un orifici irregular que comunica la boca amb la faringe.[68]

Els annexos de la boca són les dents, les genives i les amígdales. L'amelogènesi imperfecta és una condició patològica singular que afecta l'estructura i l'aparença de l'esmalt dental, alterant la normal oclusió anterior de la boca.[69]

La boca a la cultura

[modifica]

La boca s'usa com a sinècdoque o símbol de la parla, de la llengua. Per aquest motiu hi ha diverses boques que són oracles, com la Boca de la Veritat a Roma,[70] per exemple. En el Timeu de Plató la boca és un lloc de trobada creat teleològicament per la provisió divina al servei del necessari, l'aliment, i el millor, el discurs.[71] Una boca ratllada és un dibuix per significar la censura.

La part que s'intenta realçar per transmetre una imatge de bona salut i bellesa són els llavis,[72] que per aquest motiu es pinten amb major o menor freqüència[73] i s'adornen amb joies,[74] especialment les dones.[75] La pràctica de queiloplàsties (intervencions de cirurgia estètica labial) ha augmentat molt al llarg dels darrers anys i no sempre estan indicades o aconsegueixen bons resultats.[76] Els llavis vermells deixen petons als còmics i dibuixos animats. Com que és un petó d'amor, algunes prostitutes no l'ofereixen entre els seus serveis.

La deessa romana Fama tenia centenars d'ulls per veure què feia la gent i centenars de boques per escampar-ho, usant els poetes com a mitjancers.[77] La boca amb la llengua fora és també un logotip dels Rolling Stones.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Chen, J; Jacox, LA; Saldanha, F; Sive, H «Mouth development» (en anglès). Wiley Interdiscip Rev Dev Biol, 2017 Set; 6 (5), pp: e275. DOI: 10.1002/wdev.275. PMC: 5574021. PMID: 28514120 [Consulta: 26 novembre 2022].
  2. ↑ Yousem, DM; Chalian, AA «Oral cavity and pharynx» (en anglès). Radiol Clin North Am, 1998 Set 1; 36 (5), pp: 967-981. DOI: 10.1016/s0033-8389(05)70071-3. ISSN: 1557-8275. PMID: 9747196 [Consulta: 27 gener 2023].
  3. ↑ Sriphadungporn, C; Chamnannidiadha, N «Perception of smile esthetics by laypeople of different ages» (en anglès). Prog Orthod, 2017 Des; 18 (1), pp: 8. DOI: 10.1186/s40510-017-0162-4. PMC: 5357618. PMID: 28317085 [Consulta: 27 gener 2023].
  4. ↑ Zawawi, KH; Al-Badawi, EA; Lobo Lobo, S; Melis, M; Mehta, NR «An index for the measurement of normal maximum mouth opening» (en anglès). J Can Dent Assoc, 2003 Des; 69 (11), pp: 737-741. ISSN: 1488-2159. PMID: 14653940 [Consulta: 4 gener 2023].
  5. ↑ Murphy, MK; MacBarb, RF; Wong, ME; Athanasiou, KA «Temporomandibular disorders: a review of etiology, clinical management, and tissue engineering strategies» (en anglès). Int J Oral Maxillofac Implants, 2013 Nov-Des; 28 (6), pp: e393-e414. DOI: 10.11607/jomi.te20. PMC: 4349514. PMID: 24278954 [Consulta: 13 gener 2023].
  6. ↑ Schafer, DR; Glass, SH «A Guide to Yellow Oral Mucosal Entities: Etiology and Pathology» (en anglès). Head Neck Pathol, 2019 Mar; 13 (1), pp: 33-46. DOI: 10.1007/s12105-018-0977-4. PMC: 6405798. PMID: 30693453 [Consulta: 7 desembre 2022].
  7. ↑ Palmerín-Donoso, A; Cantero-Macedo, AM; Tejero-Mas, M «Leucoplasia oral» (en castellà). Aten Primaria, 2020 Gen; 52 (1), pp: 59-60. DOI: 10.1016/j.aprim.2019.02.008. PMC: 6938989. PMID: 31029457 [Consulta: 25 novembre 2022].
  8. ↑ Aksu Arica, D; Ferhatosmanoglu, A «Approach to the aphthous lesions of the oral mucosa» (en anglès). Mucosa, 2021 Mar 31; 4 (1), pp: 1-9. DOI: 10.33204/mucosa.889503. ISSN: 2651-2750 [Consulta: 1r desembre 2022].
  9. ↑ Lorenzo-Pouso, AI; Pérez-Jardón, A; Caponio, VCA; Spirito, F; Chamorro-Petronacci, CM; Álvarez Calderón-Iglesias, Ó; et al «Oral Chronic Hyperplastic Candidiasis and Its Potential Risk of Malignant Transformation: A Systematic Review and Prevalence Meta-Analysis» (en anglès). J Fungi (Basel), 2022 Oct 17; 8 (10), pp: 1093. DOI: 10.3390/jof8101093. PMC: 9604758. PMID: 36294658 [Consulta: 26 novembre 2022].
  10. ↑ Ohta, K; Yoshimura, H «Asymptomatic granules on the buccal mucosa» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2022 Des 1; 89 (12), pp: 676-677. DOI: 10.3949/ccjm.89a.22025. ISSN: 1939-2869. PMID: 36455973 [Consulta: 3 febrer 2023].
  11. ↑ Giordano-Kelhoffer, B; Lorca, C; March Llanes, J; Rábano, A; Del Ser, T; et al «Oral Microbiota, Its Equilibrium and Implications in the Pathophysiology of Human Diseases: A Systematic Review» (en anglès). Biomedicines, 2022 Jul 27; 10 (8), pp: 1803. DOI: 10.3390/biomedicines10081803. PMC: 9405223. PMID: 36009350 [Consulta: 21 gener 2023].
  12. ↑ Davood Yadegarynia, D; Merza, MA; Sali, S; Firuzkuhi, AG «A rare case presentation of oral actinomycosis» (en anglès). Int J Mycobacteriol, 2013 Set; 2 (3), pp: 187–189. DOI: 10.1016/j.ijmyco.2013.06.002. ISSN: 2212-5531. PMID: 24124047 [Consulta: 8 febrer 2022].
  13. ↑ Leslie, EJ; Marazita, ML «Genetics of cleft lip and cleft palate» (en anglès). Am J Med Genet C Semin Med Genet, 2013 Nov; 163C (4), pp: 246-258. DOI: 10.1002/ajmg.c.31381. PMC: 3925974. PMID: 24124047 [Consulta: 18 desembre 2022].
  14. ↑ Lasa, O; Navajas, B; Acebo, E; Gardeazabal, J; Díaz-Pérez, JL «Neurocristopatía» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2004 Des; 95 (10), pp: 635-637. ISSN: 1578-2190 [Consulta: 18 desembre 2022].
  15. ↑ Caballero, MA; Díaz, J; Castejón, E; Ymbert, L; et al «Macrostomia bilateral aïllada congènita». Pediatr Catalana, 2010 Mar-Abr; 70 (2), pp: 75-77. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 18 desembre 2022].
  16. ↑ Kumar, V; Rattan, V; Rai, S «Congenital Maxillomandibular Syngnathia: Review of Literature and Proposed New Classification System» (en anglès). J Maxillofac Oral Surg, 2021 Mar; 20 (1), pp: 19-36. DOI: 10.1007/s12663-019-01308-8. PMC: 7855147. PMID: 33584038 [Consulta: 23 desembre 2022].
  17. ↑ Lissy, LA; Puckett, Y «Oral Hemangiomas» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 8; NBK560768 (rev), pàgs: 16. PMID: 32809603 [Consulta: 1r febrer 2023].
  18. ↑ Gavín, MA; Mur, A; Simón, MV; Jariod, UM; Saura, E «Malformación arteriovenosa en cavidad oral: A propósito de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). Rev Otorrinolaringol Cir Cabeza Cuello, 2017 Mar; 77 (1), pp: 69-72. DOI: 10.4067/S0718-48162017000100010. ISSN: 0716-4084 [Consulta: 4 febrer 2023].
  19. ↑ Hendriks,T; Pollaers, K; Phillips, T; Kuthubutheen, J «Tongue arteriovenous malformation with oral haemorrhage treated by embolisation» (en anglès). BMJ Case Rep, 2020 Jun 16; 13 (6), pp: e235366. DOI: 10.1136/bcr-2020-235366. PMC: 7299050. PMID: 32546556 [Consulta: 4 febrer 2023].
  20. ↑ Dehghani, N; Razmara, F; Padeganeh, T; Mahmoudi, X «Oral lipoma: Case report and review of literature» (en anglès). Clin Case Rep, 2019 Mar 14; 7 (4), pp: 809-815. DOI: 10.1002/ccr3.2099. PMC: 6452461. PMID: 30997091 [Consulta: 31 desembre 2022].
  21. ↑ Gnassingbe, K; Mihluedo-Agbolan, KA; Bissa, H; Amegbor, K; et al «Congenital giant epulis obstructing oral cavity: newborn emergency» (en anglès). Pan Afr Med J, 2014 Mar 13; 17, pp: 195. DOI: 10.11604/pamj.2014.17.195.3023. PMC: 4229004. PMID: 25396021 [Consulta: 9 desembre 2022].
  22. ↑ Aloua, R; Kaouani, A; Kerdoud, Q; Salissou, I; Slimani, F «Melanoma of the oral cavity: A silent killer» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2021 Gen 18; 62, pp: 182-185. DOI: 10.1016/j.amsu.2021.01.026. PMC: 7829076. PMID: 33532067 [Consulta: 7 desembre 2022].
  23. ↑ Darling, MR; Cuddy, KK; Rizkalla, K «Hodgkin lymphoma of the oral mucosa» (en anglès). Head Neck Pathol, 2012 Des; 6 (4), pp: 507-510. DOI: 10.1007/s12105-012-0380-5. PMC: 3500903. PMID: 22736151 [Consulta: 3 febrer 2023].
  24. ↑ Barone, S; Buffone, C; Ferrillo, M; Pasqua, F; Parrotta, S; et al «Oral Malignant Non-Hodgkin Lymphoma: A Retrospective Single-Center Study» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2022 Feb 24; 19 (5), pp: 2605. DOI: 10.3390/ijerph19052605. PMC: 8909803. PMID: 35270301 [Consulta: 3 febrer 2023].
  25. ↑ Kulczyk, T;Daktera-Micker, A; Biedziak, B; Wziątek, A; Bednarek-Rajewska, K «The Primary Outbreaks of Burkitt Lymphoma in the Oral Cavity. A Report of Two Cases, Review of the Literature and Dental Implications» (en anglès). Diagnostics (Basel), 2021 Des 14; 11 (12), pp: 2358. DOI: 10.3390/diagnostics11122358. PMC: 8700466. PMID: 34943595 [Consulta: 3 febrer 2023].
  26. ↑ Hafian, H; Schvartz, H; Patey, M; Quinquenel, A «Primary oral mucosa-associated lymphoid tissue (MALT) lymphoma in patient with monoclonale gammopathy: a rare case report» (en anglès). BMC Oral Health, 2021 Nov 23; 21 (1), pp: 597. DOI: 10.1186/s12903-021-01960-y. PMC: 8609828. PMID: 34814897 [Consulta: 3 febrer 2023].
  27. ↑ Brizuela, M; Winters, R «Histology, Oral Mucosa» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Maig 15; NBK572115 (rev), pàgs: 20. PMID: 34283481 [Consulta: 26 novembre 2022].
  28. ↑ Fowler, BE; Ye, J; Humayun, S; Lee, H; Macpherson, LJ «Regional specialization of the tongue revealed by gustatory ganglion imaging» (en anglès). iScience, 2022 Des 1; 25 (12), pp: 105700. DOI: 10.1016/j.isci.2022.105700. PMC: 9792408 [Consulta: 19 febrer 2023].
  29. ↑ Slavicek, G «Human mastication» (en anglès). J Stomat Occ Med, 2010; 3 (1), pp: 29-41. DOI: 10.1007/s12548-010-0044-6. ISSN: 1867-2221 [Consulta: 1r desembre 2022].
  30. ↑ Koolstra, JH «Dynamics of the human masticatory system» (en anglès). Crit Rev Oral Biol Med, 2002; 13 (4), pp: 366-376. DOI: 10.1177/154411130201300406. ISSN: 1045-4411. PMID: 12191962 [Consulta: 13 gener 2022].
  31. ↑ Kaidonis, JA; Ranjitkar, S; Townsend, GC; Koh, KSB; et al «The mature stomatognathic system is a complex adaptive system» (en anglès). Int J of Design & Nature and Ecodynamics, 2016 Oct; 14 (4), pp: 670-675. DOI: 10.2495/DNE-V11-N4-670-675. ISSN: 1755-7445 [Consulta: 13 gener 2022].
  32. ↑ Holmberg, KV; Hoffman, MP «Anatomy, biogenesis and regeneration of salivary glands» (en anglès). Monogr Oral Sci, 2014 Maig 23; 24, pp: 1-13. DOI: 10.1159/000358776. PMC: 4048853. PMID: 24862590 [Consulta: 27 gener 2022].
  33. ↑ Alhajj, M; Babos, M «Physiology, Salivation» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Jul 25; NBK542251 (rev), pàgs: 6. PMID: 31194408 [Consulta: 23 maig 2023].
  34. ↑ Zhang, D; Wang, X; Chen, J «Saliva: Properties and Functions in Food Oral Processing» (en anglès). A: Oral Processing and Consumer Perception: Biophysics, Food Microstructures and Health, Chap. 1 (Books, The Royal Society of Chemistry's; Ed.), 2022, pp: 1-24. ISBN 978-1-83916-062-2. DOI: 10.1039/9781839160622-00001 [Consulta: 1r desembre 2019].
  35. ↑ Janiak, MC «Of starch and spit» (en anglès). eLife, 2019 Maig 14; 8, pp: e47523. DOI: 10.7554/eLife.47523. PMC: 6516821. PMID: 31084712 [Consulta: 23 maig 2023].
  36. ↑ Peyrot des Gachons, C Breslin, PAS «Salivary Amylase: Digestion and Metabolic Syndrome» (en anglès). Curr Diab Rep, 2016 Oct; 16 (10), pp: 102. DOI: 10.1007/s11892-016-0794-7. PMC: 6825871. PMID: 27640169 [Consulta: 26 novembre 2022].
  37. ↑ Kim, YJ «Xerostomia and Its Cellular Targets» (en anglès). Int J Mol Sci, 2023 Mar 10; 24 (6), pp: 5358. DOI: 10.3390/ijms24065358. PMC: 10049126. PMID: 36982432 [Consulta: 1r abril 2023].
  38. ↑ Roper, SD; Chaudhari, N «Taste buds: cells, signals and synapses» (en anglès). Nat Rev Neurosci, 2017 Ag; 18 (8), pp: 485-497. DOI: 10.1038/nrn.2017.68. PMC: 5958546. PMID: 28655883 [Consulta: 26 novembre 2022].
  39. ↑ Obiefuna, S; Donohoe, C «Neuroanatomy, Nucleus Gustatory» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Gen 23; NBK554522 (rev), pàgs: 5. PMID: 32119409 [Consulta: 1r abril 2023].
  40. ↑ Siddarth, C; Udupa, S; Ghosh, PK «Watch Me Speak: 2D Visualization of Human Mouth during Speech» (en anglès). A: 23rd Annual Conference of the International Speech Communication Association (Interspeech), 2022; Set 18-22, pp: 3667-3668 [Consulta: 19 febrer 2023].
  41. ↑ Mills, N; Keough, N; Geddes, DT; Pransky, SM; Ali Mirjalili, S «Defining the anatomy of the neonatal lingual frenulum» (en anglès). Clin Anat, 2019 Set; 32 (6), pp: 824-835. DOI: 10.1002/ca.23410. ISSN: 1098-2353. PMID: 31116462 [Consulta: 1r febrer 2023].
  42. ↑ Kupietzky, A; Botzer, E «Ankyloglossia in the infant and young child: clinical suggestions for diagnosis and management» (en anglès). Pediatr Dent, 2005 Gen-Feb; 27 (1), pp: 40-46. ISSN: 1942-5473. PMID: 15839394 [Consulta: 3 desembre 2022].
  43. ↑ Aguiar Cassiani, R; Manfredi Santos, C; Casari Parreira, L; Oliveira Dantas, R «The relationship between the oral and pharyngeal phases of swallowing» (en anglès). Clinics (Sao Paulo), 2011; 66 (8), pp: 1385-1388. DOI: 10.1590/s1807-59322011000800013. PMC: 3161216. PMID: 21915488 [Consulta: 25 novembre 2022].
  44. ↑ Barbosa Costa, MM «Neural control of swallowing» (en anglès). Arq Gastroenterol, 2018 Nov; 55 (Supl 1), pp: 61-75. DOI: 10.1590/S0004-2803.201800000-45. ISSN: 1678-4219. PMID: 30156597 [Consulta: 5 març 2023].
  45. ↑ Nishino, T «The swallowing reflex and its significance as an airway defensive reflex» (en anglès). Front Physiol, 2013 Gen 7; 3, pp: 489. DOI: 10.3389/fphys.2012.00489. PMC: 3539657. PMID: 23316169 [Consulta: 26 novembre 2022].
  46. ↑ Kamrani, P; Sadiq, NM «Anatomy, Head and Neck, Oral Cavity (Mouth)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 8; NBK545271 (rev), pàgs: 10. PMID: 31424855 [Consulta: 25 novembre 2022].
  47. ↑ Lugović-Mihić, L; Pilipović, K; Crnarić, I; Šitum, M; Duvančić, T «Differential Diagnosis of Cheilitis - How to Classify Cheilitis?» (en anglès). Acta Clin Croat, 2018 Jun; 57 (2), pp: 342-351. DOI: 10.20471/acc.2018.57.02.16. PMC: 6531998. PMID: 30431729 [Consulta: 25 març 2023].
  48. ↑ Valdeolivas-Casillas, N; Piteiro-Bermejo, AB; Trasobares-Marugán, L «Lip swelling in an immunocompetent man» (en anglès). Actas Dermosifiliogr, 2015 Jun; 106 (5), pp: 430. DOI: 10.1016/j.ad.2015.02.001. ISSN: 1578-2190. PMID: 25796271 [Consulta: 25 març 2023].
  49. ↑ Worrall, G «Herpes labialis» (en anglès). BMJ Clin Evid, 2009 Set 23; 2009, pp: 1704. ISSN: 1752-8526. PMC: 2907798. PMID: 21726482 [Consulta: 15 abril 2023].
  50. ↑ Nguyen, JD; Duong, H «Anatomy, Head and Neck, Cheeks» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 8; NBK546659 (rev), pàgs: 5. PMID: 31536265 [Consulta: 11 març 2023].
  51. ↑ López Aguilar, C; Rivera Herrero, F; López, A; Vega, ME; et al «El síndrome anorexia-caquexia» (en castellà). Psicooncología, 2004; 1 (2-3), pp: 101-106. ISSN: 1696-7240 [Consulta: 11 març 2023].
  52. ↑ Mezquida-Fernández, C; García-De Marcos, JA; Arroyo-Rodríguez, S; Poblet, E «Nevus esponjoso blanco» (en castellà). Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac, 2014 Jul-Set; 36 (3), pp: 141-143. DOI: 10.1016/j.maxilo.2013.01.007. ISSN: 2173-9161 [Consulta: 15 maig 2023].
  53. ↑ Arredondo Montero, J; Bronte Anaut, M; Antona, G; Peñafiel-Freire, DM; et al «A Bilateral Whitish Lesion on the Mucosa of the Cheek» (en anglès). J Pediat, 2022 Nov; 250, pp: 105-106. DOI: 10.1016/j.jpeds.2022.08.003. ISSN: 1097-6833. PMID: 35948189 [Consulta: 15 maig 2023].
  54. ↑ La'porte, SJ; Juttla, JK; Lingam, RK «Imaging the floor of the mouth and the sublingual space» (en anglès). Radiographics, 2011 Set-Oct; 31 (5), pp: 1215-1230. DOI: 10.1148/rg.315105062. ISSN: 0271-5333. PMID: 21918039 [Consulta: 25 novembre 2022].
  55. ↑ Charles, NSC; Ramesh, V; Balamurali, PD; Singh, S «Schwannoma of floor of the mouth» (en anglès). J Nat Sci Biol Med, 2013 Jul; 4 (2), pp: 487-489. DOI: 10.4103/0976-9668.116993. PMC: 3783809. PMID: 24082761 [Consulta: 9 abril 2023].
  56. ↑ Zou, H; Song, L; Jia, M; Wang, L; Sun, Y «Glomus tumor in the floor of the mouth: a case report and review of the literature» (en anglès). World J Surg Oncol, 2018 Oct 10; 16 (1), pp: 201. DOI: 10.1186/s12957-018-1503-6. PMC: 6180582. PMID: 30305096 [Consulta: 9 abril 2023].
  57. ↑ Wang, Y; Zhu, F; Wang, K «Synovial sarcoma of the floor of the mouth: a rare case report» (en anglès). BMC Oral Health, 2020 Gen 6; 20 (1), pp: 5. DOI: 10.1186/s12903-019-0961-8. PMC: 6945757. PMID: 31906928 [Consulta: 9 abril 2023].
  58. ↑ Bommarito, S; Escanoela Zanato, L; Manno Vieira, M; Angelieri, F «Aglossia: Case Report» (en anglès). Int Arch Otorhinolaryngol, 2016 Gen; 20 (1), pp: 87-92. DOI: 10.1055/s-0034-1544116. PMC: 4687990. PMID: 26722352 [Consulta: 23 juny 2023].
  59. ↑ Kalaskar, RR; Godhane, A; Kalaskar, A; Demble, S «A Rare Clinical Variant of Oromandibular Limb Hypogenesis Syndrome Type I B» (en anglès). Int J Clin Pediatr Dent, 2016 Gen-Mar; 9 (1), pp: 78-81. DOI: 10.5005/jp-journals-10005-1338. PMC: 4890068. PMID: 27274161 [Consulta: 23 juny 2023].
  60. ↑ Helwany, M; Rathee, M «Anatomy, Head and Neck, Palate» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Jun 11; NBK557817 (rev), pàgs: 8. PMID: 32491749 [Consulta: 18 març 2023].
  61. ↑ Tenorio, J; Arias, P; Martínez-Glez, V; Santos, F; et al «Simpson-Golabi-Behmel syndrome types I and II» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2014 Set 20; 9, pp: 138. DOI: 10.1186/s13023-014-0138-0. PMC: 4254265. PMID: 25238977 [Consulta: 18 març 2023].
  62. ↑ Paladini, D; Tartaglione, A; Lamberti, A; Lapadula, C; Martinelli, P «Prenatal ultrasound diagnosis of Nager syndrome» (en anglès). Ultrasound Obstet Gynecol, 2003 Feb; 21 (2), pp: 195-197. DOI: 10.1002/uog.52. ISSN: 1469-0705. PMID: 12601847 [Consulta: 26 febrer 2023].
  63. ↑ Arosarena, OA; Hemme, T «Management of soft palate agenesis in Nager syndrome with an elongated, superiorly based pharyngeal flap» (en anglès). Ear Nose Throat J, 2014 Oct-Nov; 93 (10-11), pp: E1-E5. ISSN: 0145-5613. PMID: 25397380 [Consulta: 26 febrer 2023].
  64. ↑ Sharma, S; Dhillon, V «Osteolipoma: An Extremely Rare Hard Palate Tumor» (en anglès). Cureus, 2020 Maig 15; 12 (5), pp: e8146. DOI: 10.7759/cureus.8146. PMC: 7294868. PMID: 32550065 [Consulta: 25 abril 2023].
  65. ↑ Hayashi, K; Yamada, S; Onda, T; Shibahara, T «A Case of Fibrolipoma of the Hard Palate» (en anglès). Bull Tokyo Dent Coll, 2020 Mar 12; 61 (1), pp: 53-60. DOI: 10.2209/tdcpublication.2019-0010. ISSN: 0040-8891. PMID: 32074588 [Consulta: 25 abril 2023].
  66. ↑ Yousra, Z; Saliha, C «Pleomorphic adenoma of hard palate: a case report» (en anglès). Pan Afr Med J, 2021 Feb 9; 38, pp: 146. DOI: 10.11604/pamj.2021.38.146.26508. PMC: 8052618. PMID: 33912316 [Consulta: 25 abril 2023].
  67. ↑ Taketomi, T; Nakamura, K; Teratani, Y; Matsuo, K; Kusukawa, J «Solitary Neurofibroma of the Hard Palate: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Am J Case Rep, 2021 Feb 22; 22, pp: e929674. DOI: 10.12659/AJCR.929674. PMC: 7912926. PMID: 33617517 [Consulta: 25 abril 2023].
  68. ↑ Tjoa, T «Throat Anatomy» (en anglès). Medscape Reference. WebMD LLC, 2011; Jun 29 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 15 abril 2023].
  69. ↑ Alachioti, XS; Dimopoulou, E; Vlasakidou, A; Athanasiou, AE «Amelogenesis imperfecta and anterior open bite: Etiological, classification, clinical and management interrelationships» (en anglès). J Orthod Sci, 2014 Gen; 3 (1), pp: 1-6. DOI: 10.4103/2278-0203.127547. PMC: 4072389. PMID: 24987656 [Consulta: 6 gener 2023].
  70. ↑ Barry, F «The ‘Mouth of Truth’ and the Forum Boarium: Oceanus, Hercules, and Hadrian» (en anglès). Art Bulletin, 2011 Mar; 93 (1), pp: 7-37. ISSN 0004-3079. DOI: 10.1080/00043079.2011.10785994 [Consulta: 26 novembre 2022].
  71. ↑ Lanza González, H «La boca, metonimia del cosmos: inteligencia y necesidad en el Timeo de Platón. Los intermediarios en la filosofía platónica» (en castellà). Rev Diálogos, 2022 Mar; 53 (110), pp: 53-76. ISSN 2236-1499 [Consulta: 5 maig 2023].
  72. ↑ Stephen, ID; McKeegan, AM «Lip color affects perceived sex typicality and attractiveness» (en anglès). Perception, 2010; 39 (8), pp: 1104-1110. ISSN 1468-4233. DOI: 10.1068/p6730. PMID: 20942361 [Consulta: 3 juny 2023].
  73. ↑ Mir, TH; Nisar, M «Lipstick obsession and red urine» (en anglès). Kidney Int, 2018 Jul; 94 (1), pp: 223. ISSN 1523-1755. DOI: 10.1016/j.kint.2017.11.030. PMID: 29933852 [Consulta: 12 juny 2023].
  74. ↑ Peticolas, T; Tilliss, TS; Cross-Poline, GN «Oral and perioral piercing: a unique form of self-expression» (en anglès). J Contemp Dent Pract, 2000 Ag 15; 1 (3), pp: 30-46. ISSN 1526-3711. PMID: 12167881 [Consulta: 12 juny 2023].
  75. ↑ Heidekrueger, PI; Szpalski, C; Weichman, K; Juran, S; Ng, R; Claussen, C; et al «Lip Attractiveness: A Cross-Cultural Analysis» (en anglès). Aesthet Surg J, 2017 Jul 1; 37 (7), pp: 828-836. ISSN 1527-330X. DOI: 10.1093/asj/sjw168. PMID: 27677824 [Consulta: 12 març 2023].
  76. ↑ Kar, M; Muluk, NB; Bafaqeeh, SA; Cingi, C «Is it possible to define the ideal lips?» (en anglès). Acta Otorhinolaryngol Ital, 2018 Feb; 38 (1), pp: 67-72. PMID: 29756617. DOI: 10.14639/0392-100X-1511. PMC: 5952987 [Consulta: 3 juny 2023].
  77. ↑ Syson, A «Fama's tongues» (en anglès). A: Fama and Fiction in Vergil's Aeneid. The Ohio State University Press, Columbus, 2013; Chapter 2.1, pp: 46-53. ISBN 978-0-8142-1234-9 [Consulta: 12 març 2023].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boca
  • «Salut bucodental». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
  • Tumores Benignos de Cavidad Bucal Patologia y Diagnóstico I, Cátedra de Anatomía Patológica FOUNNE. 2020 Oct (castellà)
  • Oral cavity anatomy Webster, S. 2022 Gen (anglès)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Boca&oldid=33996083»