Birmà
 (Birmà parlat) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 42 milions |
| Parlants nadius | 32.900.000 (2019 ) |
| Rànquing | 29è |
| Oficial a | Myanmar |
| Autòcton de | Myanmar |
| Estat | Myanmar, Tailàndia, Bangladesh, Malàisia, Laos i a altres comunitats d'arreu del món |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet birmà i Mon–Burmese script (en)  |
| Institució de normalització | Myanmar Language Commission |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Codis | |
| ISO 639-1 | my |
| ISO 639-2 | bur / mya |
| ISO 639-3 | mya |
| SIL | BMS |
| Glottolog | nucl1310 |
| Linguasphere | 77-AAA-a |
| Ethnologue | mya |
| ASCL | 6101 |
| IETF | my |
El birmà és una llengua sinotibetana parlada principalment a Birmània, on és llengua oficial,[1] lingua franca i llengua nativa dels bamars, l'ètnia majoritària del país. També és una llengua parlada per tribus indígenes a Bangladeix i a l'estat indi de Tripura.[2]
És la llengua més parlada de Birmània, on actua de lingua franca, amb prop de 33 milions de parlants natius i uns altres 10 milions que el tenen com a L2.[3]
El birmà és una llengua tonal, en la qual la majoria de morfemes són monosíl·làbics i poden ser aglutinats. L'ordre sintàctic és SOV (Subjecte-Objecte(s)-Verb). Forma part de la branca lolobirmana de la família de les llengües sinotibetanes. Fa servir un sistema d'escriptura derivat de l'escriptura brahmi.
Classificació lingüística
[modifica]El birmà pertany a la branca de les llengües birmàniques meridionals de la família de les llengües sinotibetanes. És la llengua no sinítica més parlada de totes i va ser la cinquena de desenvolupar un sistema d'escriptura, després del xinès clàssic, el pyu, el tibetà antic i el tangut.[4]
Dialectes
[modifica]La majoria de parlants, que viuen al llarg de la vall del riu Irrawaddy, parlen un conjunt de dialectes força semblants, mentre que la minoria que viu en zones més aïllades parlen dialectes més diferenciats. Els dialectes del birmà, ordenats per les regions en les quals són parlats, són els següents:
- Regió de Tanintharyi: Mergüès (Myeik, Beik), Tavoià (Dawei) i Palaw.
- Regió de Magway: Yaw.
- Estat de Shan: Intha, Taungyo i Danu.
L'arakanès (Rakhine) parlat a l'estat de Rakhine i el marma de Bangladeix són a vegades considerats llengües diferents.
Tot i les diferències lèxiques i fonètiques, els diversos dialectes del birmà tenen un alt grau d'intel·ligibilitat mútua. Comparteixen el mateix set de tons, grups consonàntics i escriptura. Tot i això, molts dels dialectes varien força respecte el birmà estàndard.
Vall del riu Irrawaddy
[modifica]Els dialectes parlats en aquesta vall, que agrupa gran part de la població del país, són molt semblants entre si i són barrejats en major o menor mesura amb la llengua estàndard, que es basa en la varietat de Yangon.[5] Degut a la comunicació fluvial i a un procés d'anivellament dialectal, les diferències entre aquests dialectes són poques i es limiten majoritàriament en la tria de lèxic i en la pronunciació d'alguns fonemes. Per exemple, la paraula ဆွမ်း ("ofrena de menjar [a un monjo]") es pronuncia [sʰʊ́ɰ̃] a la part baixa del riu, mentre que a la part alta es pronuncia [sʰwáɰ̃]. Una altra distinció entre els dialectes de la part alta del riu i els de la part baixa és que els primers fan servir lexemes distintius per a diferenciar la part paterna de la família de la materna.
La llengua mon ha servit també d'influència en algunes construccions gramaticals dels dialectes de la part alta, però que sovint són considerades col·loquials i coexisteixen amb les construccions comunes amb els dialectes de la part baixa, com ara l'ús del verb ပေး ('donar') com a marcador causatiu permissiu, que és una construcció gramàtical comuna en moltes llengües sudasiàtiques, però no tibetoburmeses.[6]
Més enllà de la conca de l'Irrawaddy
[modifica]Les varietats més aïllades, aquelles que són parlades fora del continu de la vall de l'Irrawaddy, presenten característiques que les distancien dels dialectes de la vall i, per tant, també de la llengua estàndard. Aquestes varietats inclouen el Yaw, el Palaw, el Myeik (Mergüès), el Tavoià i els dialectes Intha. Tot i les variacions lèxiques i fonològiques, la majoria de dialectes mantenen una interintel·ligibilitat alta. Tot seguit es mostra una taula amb els percentatges de similitud lèxica de diverses varietats birmanes:[7]
| Birmà estàndard | Danu | Intha | Rakhine | Taungyo | |
|---|---|---|---|---|---|
| Birmà estàndard | 100% | 93% | 95% | 91% | 89% |
| Danu | 93% | 100% | 93% | 85-94% | 91% |
| Intha | 95% | 93% | 100% | 90% | 89% |
| Rakhine | 91% | 85-94% | 90% | 100% | 84-92% |
| Taungyo | 89% | N/A | 89% | 84-92% | 100% |
| Marma | N/A | N/A | N/A | 85% | N/A |
Els dialectes intha i el tavoià han conservat la /l/ medial del birmà antic. El beik té prop de 250.000 parlants i el tavoià en té prop de 400.000.[8] El tret més distintiu de l'arakanès és la retenció del fon [ɹ], que correspon a [j] en birmà estàndard. A més, l'arakanès presenta tot un seguit de diferències vocàliques, com ara la neutralització de [e] i [i] en [i], de manera que သွေး "sang" es pronuncia [θwí] i no pas [θwé] com en birmà estàndard.
Història
[modifica]
Les etapes històriques del birmà es divideixen en birmà antic (del segle XI al segle XVI), birmà mitjà (del XVI al XVIII) i birmà modern (de mitjan segle XVIII al present).[9][10]
Birmà antic
[modifica]Els textos més antics en birmà són les inscripcions en pedra de Pagan, que daten dels segles XI i XII. En aquesta etapa, el birmà antic va manllevar indirectament força lèxic d'altres llengües, com ara del pali, a través del pyu. Aquests manlleus indirectes es poden demostrar per idiosincràcies ortogràfiques, com ara en el verb "venerar", que en birmà s'escriu ပူဇော် (pūjo) en comptes de l'esperat ပူဇာ (pūjā) del mot pali original.[6][11]
Birmà mitjà
[modifica]La transició del birmà antic al birmà mitjà es va consolidar cap al segle XVI i va implicar en gran part canvis fonològics que van ser acompanyats per reformes ortogràfiques.[9]
A partir també del segle XVI, va incrementar l'alfabetització de la població dels regnes birmans, en part a causa de la composició de textos legals i històrics que abans havien estat redactats per monjos. Això va permetre que la literatura birmana florís i es desenvolupessin nous estils literaris. A causa del boom literari i de la necessitat de passar a escriure en materials més flexibles, es van desenvolupar les grafies circulars cursives que avui en dia es continuen fent servir. També les convencions ortogràfiques actuals varen ser establertes durant aquest període.[12]
Birmà modern
[modifica]El període del brimà modern va començar mitjan segle XVIII, quan després del període mitjà l'alfabetització de la població assolís el 50% en la població masculina, tot acompanyant una continuada producció i proliferació de textos legals, reials i religiosos.[12] Un dels motius per la uniformitat del birmà va ser la omnipresència de temples budhistes virtualment a cada poble. Aquests temples, anomenats kyaung, van servir de fundació d'una mena de sistema educatiu monàstic precolonial que va permetre una certa estandardització i uniformitat de la llengua, almenys a la part alta de la vall de l'Irrawaddy. Al cens de l'Índia de 1891, cinc anys després de l'annexió del regne de Konbaung, apareix un percentatge del 62,5% d'alfabetització de la població masculina adulta més gran de vint-i-cinc anys. Durant l'era colonial britànica, l'alfabetització va romandre al voltant del 49% per als homes i del 5,5% per a les dones (en comparació, l'alfabetització de la població adulta masculina a l'Índia britànica era del 8%).[13]
Característiques
[modifica]És una llengua analítica i tonal de la qual es troben documents escrits des del segle IX en un alfabet propi, originat en l'escriptura brahmi que va influenciar gairebé tots els sistemes d'escriptura hindús.
El birmà va evolucionar a partir d'un substrat de l'idioma mon. Hi ha una forta diglòssia entre la varietat escrita, estàndard nacional, i els diferents dialectes parlats, que es van adaptant progressivament a la norma oficial. El fet que el país hagi estat annexionat a altres pobles durant segles ha influït sens dubte en la separació entre dialectes.
No té gènere gramatical. Predominen els monosíl·labs. El plural es forma afegint el sufix dei o mya. El vocabulari és majoritàriament propi, amb manlleus del pali, de l'hindi i actualment de l'anglès.
Escriptura
[modifica]L'idioma birmà s'escriu amb l'alfabet birmà, que també s'utilitza per escriure els idiomes mon i shan.
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]Els fonemes consonàntics del birmà són els següents:
| Bilabial | Dental | Alveolar | Postalveolar/Palatal | Velar | Laringal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | sonora | m | n | ɲ | ŋ | ||
| sorda | m̥ | n̥ | ɲ̊ | ŋ̊ | |||
| Plosiva | sonora | b | d | dʒ | ɡ | ||
| sorda | p | t | tʃ | k | ʔ | ||
| aspirada | pʰ | tʰ | tʃʰ | kʰ | |||
| Fricativa | sonora | ð | z | ||||
| sorda | θ | s | ʃ | ||||
| aspirada | h | ||||||
| Aproximant | sonora | l | j | w | |||
| sorda | l̥ | ʍ | |||||
Vocals
[modifica]El birmà distingeix fonèmicament vuit monoftongs i quatre diftongs:
| Monoftongs | Diftongs | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Anterior | Central | Posterior | Anterior | Posterior | |
| Tancat | i | u | |||
| Tancat-Medial | e | ə | o | ei | ou |
| Obert-Medial | ɛ | ɔ | |||
| Obert | a | ai | au | ||
Referències
[modifica]- ↑ Constitution of the Republic of the Union of Myanmar (2008), Chapter XV, Provision 450
- ↑ Plantilla:E25
- ↑ Mikael Parkvall, "Världens 100 största språk 2007" (The World's 100 Largest Languages in 2007), in Nationalencyklopedin
- ↑ Bradley, David. The Characteristics of the Burmic Family of Tibeto-Burman (en anglès). Language and Linguistics, 2012.
- ↑ Barron et al.. Refugees from Burma: Their Backgrounds and Refugee Experiences (en anglès), 2007, p. 16-17.
- ↑ 6,0 6,1 Jenny, Mathias «The Mon language: Recipient and donor between Burmese and Thai». Journal of Language and Culture 31 (2), 2013, pàg. 5–33.
- ↑ «Myanmar - Languages | Ethnologue», 10-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-10. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ Bradley, D «East and Southeast Asia». Encyclopedia of the world's endangered languages, 2007a, pàg. 349–424.
- ↑ 9,0 9,1 Herbert, Patricia M; Milner, Anthony Crothers. South-East Asia Languages and Literatures: A Select Guide (en anglès). University of Hawaii Press, 1989. ISBN 978-0-8248-1267-6.
- ↑ Wheatley, Julian «12. Burmese». Sino-Tibetan Languages, 2013.
- ↑ Aung-Thwin, Michael. The Mists of Rāmañña: The Legend that was Lower Burma (en anglès). Honolulu: University of Hawai'i Press, 2005. ISBN 978-0-8248-2886-8.
- ↑ 12,0 12,1 Lieberman, Victor «Was the Seventeenth Century a Watershed in Burmese History?». Southeast Asia in the Early Modern Era: Trade, Power, and Belief, 2018.
- ↑ Lieberman, Victor B. Strange Parallels: Southeast Asia in Global Context (en anglès), 2003. ISBN 978-0-521-80496-7.
- ↑ Chang, 2003, p. 63.
- ↑ Watkins, 2001.
Bibliografia
[modifica]- Adas, Michael. The Burma Delta: Economic Development and Social Change on an Asian Rice Frontier, 1852–1941. Univ of Wisconsin Press, 2011-04-20. ISBN 9780299283537.
- Allott, Anna J. «Language policy and language planning in Burma». Pacific Linguistics. Series A. Occasional Papers, 67, 1983, pàg. 131–154.
- Aung-Thwin, Michael. The Mists of Rāmañña: The Legend that was Lower Burma. illustrated. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2005. ISBN 978-0-8248-2886-8.
- Aung Bala «Contemporary Burmese literature». Contributions to Asian Studies, 16, 1981.
- Aung Zaw «Tell the World the Truth». The Irrawaddy, 18, 9, 9-2010. Arxivat de l'original el 2010-09-18.
- Barron, Sandy; Okell, John; Yin, Saw Myat; VanBik, Kenneth; Swain, Arthur; Larkin, Emma; Allott, Anna J.; Ewers, Kirsten (2007). Refugees from Burma: Their Backgrounds and Refugee Experiences. Center for Applied Linguistics. Arxivat de l'original el 2011-04-27.
- Benedict, Paul K. «Tonal Systems in Southeast Asia». Journal of the American Oriental Society, 68, 4, 10-1948, pàg. 184–191. DOI: 10.2307/595942. JSTOR: 595942.
- Bradley, David «Pronouns in Burmese–Lolo». Linguistics of the Tibeto-Burman Area, 16, 1, Spring 1993.
- Bradley, David. Ulrich Ammon. Sociolinguistics / Soziolinguistik. 3. Walter de Gruyter, 2006. ISBN 978-3-11-018418-1.
- Bradley, David. «Burmese as a lingua franca». A: Atlas of Languages of Intercultural Communication in the Pacific, Asia, and the Americas. De Gruyter Mouton, 1996-12-31, p. 745–748. DOI 10.1515/9783110819724.2.745. ISBN 978-3-11-013417-9 [Consulta: 22 agost 2022].
- Bradley, David «Uncles and Aunts: Burmese Kinship and Gender». South-east Asian Linguisitics: Essays in Honour of Eugénie J.A. Henderson, 1989, pàg. 147–162. Arxivat de l'original el 2017-10-11 [Consulta: 20 octubre 2013].
- Bradley, David. «9. Burma, Thailand, Cambodia, Laos and Vietnam». A: Martin J. Ball. The Routledge Handbook of Sociolinguistics Around the World. Routledge, 2010, p. 98–99. ISBN 978-0-415-42278-9.
- Bradley, David «Reflexives in Burmese». Papers in Southeast Asian Linguistics No. 13: Studies in Burmese Languages, A-83, 1995, pàg. 139–172.
- Bradley, David «Changes in Burmese Phonology and Orthography». SEALS Conference. Kasetsart University, 5-2011 [Consulta: 19 octubre 2013].
- Bradley, David «The Characteristics of the Burmic Family of Tibeto-Burman». Language and Linguistics, 13, 1, 2012, pàg. 171–192.
- Bradley, David «Language policy and language planning in mainland Southeast Asia: Myanmar and Lisu». Linguistics Vanguard, 5, 1, 02-10-2019. DOI: 10.1515/lingvan-2018-0071.
- (tesi).
- Chang, Charles B. «English loanword adaptation in Burmese». Journal of the Southeast Asian Linguistics Society, 1, 2009, pàg. 77–94.
- Harvey, G. E.. History of Burma: From the Earliest Times to 10 March 1824. Londres: Frank Cass & Co. Ltd, 1925.
- South-East Asia Languages and Literatures: A Select Guide. University of Hawaii Press, 1989. ISBN 978-0-8248-1267-6.
- Hill, Nathan W. «Evolution of the Burmese Vowel System». Transactions of the Philological Society, 110, 1, 2012, pàg. 64–79. DOI: 10.1111/j.1467-968x.2011.01282.x.
- Houtman, Gustaaf. Traditions of Buddhist Practice in Burma. Research Institute for Languages and Cultures of Asia and Africa, 1990.
- Jenny, Mathias «The Mon language: Recipient and donor between Burmese and Thai». Journal of Language and Culture, 31, 2, 2013, pàg. 5–33. DOI: 10.5167/uzh-81044. ISSN: 0125-6424.
- Jenny, Mathias; San San Hnin Tun. Burmese: A Comprehensive Grammar. London and New York: Routledge, 2016. ISBN 9781317309314.
- Jones, Robert B. «Pitch register languages». A: Contributions to Sino-Tibetan Studies. E. J. Brill, 1986, p. 135–143. DOI 10.1163/9789004655409_006. ISBN 9789004655409.
- Khin Min, Maung. «Old Usage Styles of Myanmar Script». Myanmar Unicode & NLP Research Center, 1987. Arxivat de l'original el 2006-09-23. [Consulta: 29 juliol 2008].
- Lieberman, Victor B. Strange Parallels: Southeast Asia in Global Context, c. 800–1830, volume 1, Integration on the Mainland. Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-80496-7.
- Lieberman, Victor. «Was the Seventeenth Century a Watershed in Burmese History?». A: Southeast Asia in the Early Modern Era: Trade, Power, and Belief. Cornell University Press, 2018. ISBN 978-1-5017-3217-1.
- «Myanmar–English Dictionary». A: . Myanmar Language Commission, 1993. ISBN 978-1-881265-47-4.
- Nishi, Yoshio «The Development of Voicing Rules in Standard Burmese» (PDF). Bulletin of the National Museum of Ethnology, 23, 1, 30-10-1998, pàg. 253–260.
- Nishi, Yoshio «The Orthographic Standardization of Burmese: Linguistic and Sociolinguistic Speculations». Bulletin of the National Museum of Ethnology, 22, 31-03-1998, pàg. 975–999. Arxivat de l'original el 22 octubre 2013.
- Okell, John. Burmese By Ear or Essential Myanmar. Londres: The School of Oriental and African Studies, University of London, 2002. ISBN 978-1-86013-758-7 [Consulta: 20 octubre 2013]. Arxivat 2021-04-20 a Wayback Machine.
- «Dated language phylogenies shed light on the history of Sino-Tibetan». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 116, 21, 2019, pàg. 10317–10322. DOI: 10.1073/pnas.1817972116. PMC: 6534992. PMID: 31061123.
- (May 6, 2019). "Origin of Sino-Tibetan language family revealed by new research". Nota de premsa.
- Saini, Jatinderkumar R. «First Classified Annotated Bibliography of NLP Tasks in the Burmese Language of Myanmar». Revista InforComp (INFOCOMP Journal of Computer Science), 15, 1, 30-06-2016, pàg. 1–11.
- San San Hnin Tun Burmese Phrasebook. Lonely Planet, 2001. ISBN 978-1-74059-048-8.
- (tesi). Arxivat 2013-10-21 a Wayback Machine.
- Taw Sein Ko. Elementary Handbook of the Burmese Language. Rangoon: American Baptist Mission Press, 1924.
- Taylor, L. F. «On the tones of certain languages of Burma». Bulletin of the School of Oriental Studies, 1, 4, 1920, pàg. 91–106. DOI: 10.1017/S0041977X00101685. JSTOR: 607065.
- Unicode Consortium. «11. Southeast Asian Scripts». A: Julie D. Allen. The Unicode Standard Version 6.1 – Core Specification. Mountain View, CA: The Unicode Consortium, abril 2012, p. 368–373. ISBN 978-1-936213-02-3.
- Watkins, Justin W. «Illustrations of the IPA: Burmese». Journal of the International Phonetic Association, 31, 2, 2001, pàg. 291–295. DOI: 10.1017/S0025100301002122.
- Wheatley, Julian; Tun, San San Hnin «Languages in contact: The case of English and Burmese». The Journal of Burma Studies, 4, 1999.
- Wheatley, Julian. «12. Burmese». A: Randy J. LaPolla. Sino-Tibetan Languages. Routledge, 2013. ISBN 978-1-135-79717-1.
- Wheatley, Julian K. «Burmese». A: B. Comrie. Handbook of the world's major languages. Oxford: Oxford University Press, 1987, p. 834–54. ISBN 978-0-19-520521-3.
- Yanson, Rudolf A. Nathan Hill. Aspiration in the Burmese Phonological System: A Diachronic Account. BRILL, 2012, p. 17–29. ISBN 978-90-04-23202-0.
- Yanson, Rudolf. «Chapter 3. Language». A: Uta Gärtner. Tradition and Modernity in Myanmar. LIT Verlag Münster, 1994, p. 366–426. ISBN 978-3-8258-2186-9.
Enllaços externs
[modifica]
