iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d'Ad_Salices
Batalla d'Ad Salices - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Batalla d'Ad Salices

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Ad Salices
Guerra gòtica (376-382)
Guerres gòtiques
Batalla d'Ad Salices (Orient Pròxim)
Batalla d'Ad Salices
Batalla d'Ad Salices
Batalla d'Ad Salices
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Datasetembre del 377
Coordenades43° 12′ N, 27° 36′ E / 43.2°N,27.6°E / 43.2; 27.6
Llocestació d'Ad Salices, propera a la desembocadura del Danubi
Resultatvictòria visigoda
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Imperi Romà d'Orient
Imperi Romà d'Occident Imperi Romà d'Occident
Visigots.
Comandants
Imperi Romà d'Orient Trajà
Imperi Romà d'Orient Profuturus
Imperi Romà d'Occident Flavi Ricomer
Fritigern

La batalla de Ad Salices va ser una batalla lliurada el setembre de l'any 377 en el context de la guerra gòtica, probablement a uns 15 km de Marcianòpolis, a l'estació d'Ad Salices, propera a la desembocadura del Danubi.

Sense tropes, que s'havien perdut a la batalla de Marcianòpolis, per fer front a la revolta, Valent va cridar les seves tropes d'Armènia, comandades pels generals Trajà, que conduïa la infanteria i Profuturus, que conduïa la cavalleria, i va demanar suport a Flavi Gracià, emperador de l'Imperi Romà d'Occident, que va enviar Frigeridus, governador de Pannònia amb les seves tropes i reforços francs de Flavi Ricomer.[1]

Les tropes van avançar cap al nord on es van reunir per l'enfrontament amb els gots rebels que dirigia Fritigern i estaven saquejant la regió, des del seu campament fortificat. La batalla va durar tot el dia; l'ala esquerra romana es va haver de retirar, però van arribar reforços a aquest costat i van aconseguir mantenir-se. No en va resultar un guanyador clar, però les pèrdues romanes van ser tan grans que van deixar el camí obert als gots, que pel seu costat també van tenir moltes baixes.

Frigeridus, que va ser nomenat mestre dels soldats de l'exèrcit romà a Il·líria, era una amenaça per als gals i van atacar el grup de greutungs i taifals que dirigia Farnobius, que va morir a principis de l'hivern de 377. La guerra va continuar i el 9 d'agost de l'any 378, Fritigern va prendre venjança a la batalla d'Adrianòpolis en la qual Valent va morir[2] aquella derrota dels seus parents a la batalla de Naïssus que havia tingut lloc 109 anys abans.

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Herwig Wolfram. History of the Goths. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988 Flavi Gracià
  2. Gregori de Tours, The History of the Franks Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine. (anglès)