iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Associació_Europea_de_Lliure_Comerç
Associació Europea de Lliure Comerç - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Associació Europea de Lliure Comerç

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAssociació Europea de Lliure Comerç
Dades
Nom curtEFTA Modifica el valor a Wikidata
TipusOrganisme internacional
Forma jurídicaInternationale Organisation (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació4 gener 1960, Estocolm Modifica el valor a Wikidata
3 de maig del 1960 Firmada
4 de gener del 1960 Convenció de la AELC
Governança corporativa
Seu
Secretari GeneralKristinn F. Árnason
Membre President del ConsellIslàndiaIslàndia
Treballadors90 (2021) Modifica el valor a Wikidata
MembresSuïssa, Noruega, Islàndia, Liechtenstein
Format per
Islàndia (1960–)
Àustria (1960–1995)
Dinamarca (1960–1973)
Finlàndia (1960–1995)
Portugal (1960–1986)
Suècia (1960–1995)
Regne Unit (1960–1973)
Noruega (1960–)
Suïssa (1960–)
Liechtenstein (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost21.869.000 Fr (2017) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Superfície529.600 km²
Lloc webefta.int
Facebook: eftasecretariat X: EFTAsecretariat LinkedIn: efta Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se al mercat comú de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea).[1] La Convenció de l'AELC se signà el 4 de gener de 1960 a Estocolm per set estats. En l'actualitat, només Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein en són membres (dels quals, només Noruega i Suïssa són membres fundadors).

La Convenció d'Estocolm fou reemplaçada per la Convenció de Vaduz. Aquesta convenció estableix la liberalització del comerç entre els estats membres. Tres dels quatre estats de l'AELC són part del mercat intern de la Unió Europea mitjançant un acord que ha creat l'Espai Econòmic Europeu (EEE), que entrà en vigor el 1994; el quart Estat, Suïssa, optà per establir acords bilaterals per separat amb la Unió Europea. A més a més, els estats de l'AELC han negociat, de manera conjunta, tractats de lliure comerç amb altres estats.[2]

El 1999, Suïssa conclogué les negociacions d'un conjunt d'acords bilaterals amb la Unió Europea en diversos temes, incloent-hi el moviment de persones, transportació i les barreres tècniques al comerç. Aquest desenvolupament motivà els estats de l'AELC a modernitzar llur Convenció per assegurar que pogués continuar proveint una estructura eficient per a l'expansió i liberalització del comerç entre ells i la resta del món.

Història

[modifica]

La reacció Britànica a la creació de la CEE (EEC en angles) va ser variada i complexa. El Regne Unit estava al mateix temps ocupat amb la Commonwealth, que quan es va crear l'AELC (EFTA en angles) estava en plena transició. Per aquesta raó el Regne Unit va reunir-se amb diversos països, alguns fronterers amb la CEE, per crear l'Associació Europea de Lliure Comerç poc després de la constitució de la CEE que a la vegada era formada per 6 països: França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos.

El 12 de gener del 1960, el tractat sobre l'Associació Europea de Lliure Comerç fou creat al Saló Daurat del Palau del Príncep a Estocolm. Aquest tractat establia la progressiva eliminació dels aranzels i imposts fronterers sobre els productes industrials però no afectava als productes agrícoles i de comerç marítim.

La principal diferència entre l'AELC i la CEE era l'absència d'una tarifa d'imposts fronterers comuna, i per això cada membre de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) era lliure per establir taxes fronteres individuals amb els països no membres de l'AELC.

A pesar de la modesta iniciativa els resultats econòmics van ser excel·lents en estimular un increment del volum de comerç foraster dels seus membres des de 3.5 trilions el 1959 fins als 8.2 trilions de dòlars americans el 1967.

Els membres que formen l'AELC són Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea fa que aquest país sigui un dels màxims candidats a ser-ne nou membre.

Membres

[modifica]

Història

[modifica]
  Membres de la AELC.
  Antics membres.

Els membres fundadors de l'AELC van ser Àustria, Dinamarca, Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. Durant els 60 aquests països tenien el mot de "els 7 de fora" mentre que els de la CEE se'ls hi deia "els 6 de dins".

Finlàndia va convertir-se en membre associat el 1961 (convertint-se en membre complet el 1986) i Islàndia el 1970. El Regne Unit i Dinamarca van passar-se a la CEE el 1973 i per tant deixaren de ser membres de l'AELC. Portugal també va deixar l'AELC per la CEE el 1986. Liechtenstein es va unir el 1991 (prèviament els seus interessos dins de l'AELC estaven defensats per Suïssa). Suècia i Finlàndia van unir-se a la UE el 1995 i per tant van deixar de ser-ne membres.

Membres actuals

[modifica]
Bandera País Nom oficial Data firma Població Area (km²) Capital PIB en milions (PPP)[3] PIB per capita (PPP)[3]
Islàndia Islàndia República d'Islàndia 1 de gener de 1970 320 000 103 000 Reykjavík 12 831$[4] 39 223$[4]
Liechtenstein Liechtenstein Principat de Liechtenstein 1 de gener de 1991 34 247 160 Vaduz 3 545$[5] 98 432$[5]
Noruega Noruega Regne de Noruega 3 de maig de 1960 5 038 137 385 155 Oslo 265 911$[6] 53 470$[6]
Suïssa Suïssa Confederació Helvètica 3 de maig de 1960 8 000 000 41 285 Berna 363 421$[7] 45 417$[7]

Historial de membres

[modifica]
Bandera País Data firma Data sortida Notes
Àustria Àustria 1960 1995
Dinamarca Dinamarca 1960 1973
Finlàndia Finlàndia 1986 1995
Islàndia Islàndia 1970 Negociant la presentació de la candidatura a la UE des del 2010. Les converses sobre l'accés estan parades des de 2013 pendents de fer un referèndum.[8]
Liechtenstein Liechtenstein 1991
Noruega Noruega 1960 La pertinença a la UE va ser rebutjada en referèndum el 1972 i el 1994.
Portugal Portugal 1960 1986
Suècia Suècia 1960 1995
Suïssa Suïssa 1960 La candidatura per l'adhesió a la UE fou cancel·lada després que els votants suïssos rebutjaren l'acord amb l'Espai Econòmic Europeu.
Regne Unit Regne Unit 1960 1973 En consideració el redefinir la seva relació amb la UE, cosa que podria resultar en la reentrada a l'AELC.[9]

Futur

[modifica]
Membres de la Unió Europea (blau) i de l'AELC (verd).

Els votants noruecs han desestimat convertir-se en membres de la UE en dos referèndums. A Suïssa d'ençà que es van negar a unir-se a l'Espai Econòmic Europeu el 1992, s'han dut a terme referèndums sobre l'adhesió a la UE, el darrer cop el 2001, però tots han estat perduts per àmplies majories.

Entre el 1994 i el 2011 els membres de l'AELC han estat debatent sobre l'adhesió d'Andorra, San Marino, Mònaco, Illa de Man, Marroc, Turquia, Israel i altres països fronterers amb el continent europeu.[10]

A mitjans del 2005, representants de les Illes Faroe van plantejar la possibilitat d'unir-se a l'AELC.[11] Les possibilitats que les illes en formin part són incertes, ja que l'article 56 de la convenció de l'AELC diu que només els estats es poden convertir en membres[12] Les Faroe ja tenen un acord bilateral de lliure comerç amb Islàndia, conegut com a Acord Hoyvík.

Al novembre de 2012, després que el consell de la UE avalués la seva relació amb els microestats europeus sobirans d'Andorra, Mònaco i San Marino, que descrivien com "fragmentats",[13] la Comissió Europea va publicar un estudi sobre les opcions d'una integració a la UE.[14] A diferència de Liechtenstein, que és membre de l'Espai Econòmic Europeu via l'AELC i el Tractat de Schengen, la relació amb aquests 3 estats està basada en una col·lecció d'acords sobre temes específics. L'acord estudiava 4 alternatives a la situació actual: 1) un enfocament sectorial amb acords individuals amb cada estat sobre temes específics, 2) un acord global multi-lateral d'associació (FAA) dels tres estats, 3) fer-los membres de l'Espai Econòmic Europeu, i 4) adhesió a la UE. La Comissió va al·legar que l'enfocament sectorial no tractava els principals problemes i era innecessàriament complicat, mentre que a l'adhesió a la UE va ser rebutjada al·legant que "les institucions de la UE no estan adaptades en l'actualitat per l'adhesió d'aquests països de petita dimensió." Les opcions restants, membre de l'Espai Econòmic Europeu i una associació multi-lateral amb els estats, es van trobar viables i van ser recomanades per la Comissió. En resposta, el Consell va demanar que les negociacions amb els tres micro-estats sobre una major integració continuïn, i que un informe sigui preparat per finals de 2013 que detalli les implicacions de les dues alternatives viables i recomanacions sobre com procedir.[15]

Secretaris generals

[modifica]
Estat Nom Període
Regne Unit Regne Unit Frank Figgures 1960–1965
Regne Unit Regne Unit John Coulson 1965–1972
Suècia Suècia Bengt Rabaeus 1972–1975
 Suïssa Charles Müller 1976–1981
Noruega Noruega Per Kleppe 1981–1988
Àustria Àustria Georg Reisch 1988–1994
Islàndia Islàndia Kjartan Jóhannsson 1994–2000
 Suïssa William Rossier 2000–2006
Noruega Noruega Kåre Bryn 2006-2012
Islàndia Islàndia Kristinn F. Árnason 2012–present

Institucions

[modifica]

L'Associació Europea de Lliure Comerç és governada pel Consell i rep els serveis del Secretariat. A més, seguint les línies de l'acord amb l'Espai Econòmic Europeu de 1992, dos òrgans més van ser creats; l'Autoritat de Vigilància de l'AELC i el Jurat de l'AELC.

Institucions relacionades amb l'Espai Econòmic Europeu

[modifica]

L'Autoritat de Vigilància de l'AELC i el Jurat de l'AELC regulen les activitats dels membre de l'associació en allò relatiu a les seves obligacions a el EEE. Com que Suïssa no és membre de la EEE no participa en aquestes institucions.

L'Autoritat de Vigilància de l'AELC ocupa el rol de la Comissió Europea com a "guardià dels tractats" pels membres de l'AELC, mentre que el Jurat de l'AELC ocupa el rol de la Cort de Justícia Europea per aquests països.

Al pla original de l'associació, aquesta no preveia la creació de l'Autoritat de Vigilància ni del Jurat, ja que en principi la Cort de Justícia Europea i la Comissió Europea s'haurien d'haver encarregat de les seves funcions. No es va fer així perquè durant les negociacions amb el EEE la Cort de Justícia Europea va considerar que donar instruccions des d'institucions de la UE a països no membres d'aquesta unió constituiria una violació dels tractats.

Les contribucions dels membres, exceptuant Suïssa, a l'àrea de la EEE per reduir les disparitats econòmiques són administrades per l'Oficina de Mecanismes Financers que està afiliada al Secretariat de l'AELC a Brussel·les.

Localització

[modifica]

El Secretariat de l'AELC és a Ginebra, Suïssa, però té delegacions a Brussel·les, Bèlgica i Luxemburg. L'Autoritat de Vigilància de l'AELC és a Brussel·les, Bèlgica, la mateixa situació que la Comissió Europea, mentre que el Jurat de l'AELC és a Luxemburg, la mateixa situació que la Cort de Justícia Europea.

Fons portuguès

[modifica]

El fons portuguès fou creat el 1975 quan Portugal era membre de l'Associació Europea de Lliure Comerç, per a proveir fons per desenvolupament i reconstrucció de Portugal després de la Revolució dels Clavells. Quan Portugal va deixar l'AELC el 1985 per unir-se a la Comunitat Econòmica Europea, els membres restants van decidir continuar igualment amb el fons portuguès perquè el país es continués beneficiant d'aquest.

Al començament els fons es va crear amb la forma d'un préstec a un nivell d'interès baix dels membres de l'AELC a Portugal per valor de 100 milions de dòlars americans. Els diners s'haurien de tornar a partir del 1988 però llavor l'AELC va decidir que Portugal pogués retardar el començament dels pagaments 10 anys, fins al 1998. El fons portuguès ja no existeix en l'actualitat.

Convencions Internacionals

[modifica]

L'Associació Europea de Lliure Comerç també va fer la Convenció de Hallmarking i la Convenció d'Inspecció Farmacèutica, ambdues obertes a membres de fora de l'associació.

Relació amb l'Àrea Econòmica Europea

[modifica]
Consell d'EuropaEspai SchengenAssociació Europea de Lliure ComerçEspai Econòmic EuropeuZona euroUnió EuropeaUnió Duanera de la Unió EuropeaAgreement with EU to mint eurosGUAMCEFTAConsell NòrdicAssemblea BàlticaBeneluxGrup de VisegrádCommon Travel AreaCooperació Econòmica del Mar NegreUnion StateSuïssaIslàndiaNoruegaLiechtensteinSuèciaDinamarcaFinlàndiaPolòniaRepública TxecaHongriaEslovàquiaGrèciaEstòniaLetòniaLituàniaBèlgicaPaïsos BaixosLuxemburgItàliaFrançaEspanyaÀustriaAlemanyaPortugalEslovèniaMaltaXipreIrlandaRegne UnitCroàciaRomaniaBulgàriaTurquiaMònacoAndorraSan MarinoCiutat del VaticàGeòrgiaUcraïnaAzerbaidjanMoldàviaArmèniaRússiaBelarúsSèrbiaAlbàniaMacedònia del NordBòsnia i HercegovinaMontenegroKosovo (MINUK)
Un diagrama d'Euler clicable que mostra les relacions entre diverses organitzacions i acords europeus multinacionals.
  • Vegeu aquesta plantilla
Vegeu també: Espai Econòmic Europeu

Amb l'excepció de Suïssa, els membres de l'AELC son membre també de l'Espai Econòmic Europeu.

Relacions internacionals

[modifica]

Diversos acords de comerç existeixen amb membres de fora de la UE, així com declaracions de cooperació i grups de treball conjunts per millorar el comerç. Actualment, els membres de l'AELC han establert relacions de comerç preferencials amb 24 països, a més dels 28 membres de la UE.[16]

Acords de lliure comerç

[modifica]

Acords en negociació

[modifica]

Declaracions i diàleg sobre acords de comerç preferencial

[modifica]

L'AELC i la Unió Europea

[modifica]
Article principal: Espai Econòmic Europeu

La següent taula resumeix els diversos components de les lleis de la UE aplicats als països membres de l'AELC. Alguns territoris de països membres de la UE tenen un estatus especial en allò relatiu a les lleis, com succeeix amb diversos micro-estats europeus.

Membres de l'AELC
i territoris sobirans 		Applicació de les lleis de la UE Aplicables als jurats locals EURATOM Membre de la UE Àrea Schengen Impost sobre el valor afegit europeu Unió duanera europea Mercat únic europeu Eurozona?
Islàndia Islàndia Parcialment Pendent No No Si No No Si[24] No, ISK
Liechtenstein Liechtenstein Parcialment Pendent No No Si No No Si No, CHF
Noruega Noruega, excepte: Parcialment Pendent No No Si No No Si No, NOK
Noruega Svalbard Parcialment Pendent No No No[25] No[26] No No[24][27] No, NOK
Noruega Illa de Bouvet Parcialment Pendent No No Si[28] No No Si No, NOK
Noruega Illa Pere I Parcialment Pendent No No Si[28] No No Si[24][29] No, NOK
Noruega Terra de la Reina Maud Parcialment Pendent No No Si[28] No No Si[24][29] No, NOK
 Suïssa Parcialment Pendent No No Si No No Si[30] No, CHF

Referències

[modifica]
  1. ↑ Le Roy, Pierre. La Politique Agricole Commune. París: Economica, 1994, p. 10. ISBN 2-7178-2599-1. 
  2. ↑ «Associació Europea de Lliure Comerç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 in international dollars (rounded)
  4. ↑ 4,0 4,1 «Iceland». International Monetary Fund. [Consulta: 17 abril 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 Liechtenstein, Infobox
  6. ↑ 6,0 6,1 «Norway». International Monetary Fund. [Consulta: 20 abril 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Switzerland». International Monetary Fund. [Consulta: 17 abril 2013].
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.icelandreview.com/icelandreview/daily_news/Eighty_Percent_of_Icelanders_Want_EU_Referendum_0_404351.news.aspx Arxivat 2013-12-04 a Wayback Machine.
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.publicserviceeurope.com/article/2978/cameron-speech-may-have-disastrous-outcome-for-uk Arxivat 2013-04-13 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Official Norwegian Reports NOU 2012: 2, Outside and Inside, Norway’s agreements with the European Union». Arxivat de l'original el 2020-09-22. [Consulta: 24 febrer 2014].
  11. ↑ Spongenberg, Helena «Faroe Islands seek closer EU relations». EUobserver, 08-10-2007 [Consulta: 18 juliol 2009].
  12. ↑ «Convention Establishing the European Free Trade Association» (PDF), 21-06-2001. Arxivat de l'original el 21 d'octubre 2009. [Consulta: 18 juliol 2009].
  13. ↑ «Council conclusions on EU relations with EFTA countries». Council of the European Union, 14-12-2012. [Consulta: 1r abril 2013].
  14. ↑ «Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee of the Regions - EU Relations with the Principality of Andorra, the Principality of Monaco and the Republic of San Marino - Options for Closer Integration with the EU», 2012.
  15. ↑ «Council conclusions on EU relations with the Principality of Andorra, the Republic of San Marino and the Principality of Monaco». Council of the European Union, 20-12-2012. Arxivat de l'original el 2013-05-17. [Consulta: 1r abril 2013].
  16. ↑ Official EFTA site
  17. ↑ 17,0 17,1 [enllaç sense format] http://www.efta.int/free-trade/free-trade-agreements
  18. ↑ Pending notifications by Iceland and Norway
  19. ↑ Notification pending
  20. ↑ «Western Sahara excluded from EFTA-Morocco free trade agreement». SPS, 12-05-2010 [Consulta: 13 maig 2010]. Arxivat 16 de maig 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-16. [Consulta: 25 febrer 2014].
  21. ↑ Parliament ratifies agreement on free trade between Ukraine, European Free Trade Association, Kyiv Post (7 December 2011)
  22. ↑ 22,0 22,1 [enllaç sense format] http://www.efta.int/free-trade/joint-declarations-on-co-operation
  23. ↑ «President Aquino and Swiss President Widmer-Schlumpf agree to expand economic relations at ASEM9». Philippine Information Agency, 06-11-2012 [Consulta: 25 març 2013].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 European Economic Area
  25. ↑ Norway and Iceland Schengen association agreement Article 14
  26. ↑ Because of the Svalbard treaty it is even outside of the Norway taxation area.
  27. ↑ Agreement on the European Economic Area - Protocol 40 on Svalbard and Declaration for activation of Protocol40 exclusion Arxivat 2015-11-17 a Wayback Machine..
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Not explicitly mentioned in the treaty as excluded, thus considering it included.
  29. ↑ 29,0 29,1 Agreement on the European Economic Area, Article 126 Not explicitly mentioned in the treaty as excluded, thus considering it included.
  30. ↑ Through multiple sectoral agreements

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Associació Europea de Lliure Comerç
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Associació_Europea_de_Lliure_Comerç&oldid=32752474»