iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aromer
Aromer - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Aromer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAromer
Vachellia farnesiana Modifica el valor a Wikidata

Hàbit
Il·lustració botànica
Estat de conservació
Segur (TNC)
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuAcacieae
GènereVachellia
EspècieVachellia farnesiana Modifica el valor a Wikidata
(L.) Willd.
Nomenclatura
BasiònimMimosa farnesiana Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Acacia farnesiana (L.) Willd.
  • Acacia acicularis Willd.
  • Acacia farnesiana (L.) Willd. var. lenticellata (F.Muell.)Bailey
  • Acacia indica (Poir.) Desv.
  • Acacia lenticellata F. Muell.
  • Acacia minuta (M.E. Jones) R.M. Beauch.
  • Acacia minuta (M.E. Jones) R.M. Beauch. subsp. minuta (M.E.Jones)R.M.Beauch.
  • Farnesia odora Gasp.
  • Farnesiana odora Gasp.
  • Mimosa acicularis Poir.
  • Mimosa farnesiana L.
  • Mimosa indica Poir.
  • Mimosa suaveolens Salisb.
  • Pithecellobium acuminatum M.E. Jones
  • Pithecellobium minutum M.E. Jones
  • Popanax farnesiana (L.) Raf.
  • Poponax farnesiana (L.) Raf.

L'aromer (Vachellia farnesiana i, anteriorment, acacia farnesiana, mimosa farnesiana) és una espècie de planta arbustiva que pertany a la família Mimosaceae segons la classificació antiga, o a la família Fabaceae, en la subfamília Mimosoideae, segons la classificació filogenètica. És una acàcia amb inflorescències globuloses i molt perfumada que es troba en les regions tropicals i com a subespontània al País Valencià (especialment a la part del sud). Ha estat inclosa al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.[1]

Morfologia

[modifica]
Fulles, flors i fruits de l'aromer
Fruits madurs
Llavors

És un arbust caducifoli (en una part de la seva zona de distribució,[2] però perennifoli en la majoria dels llocs)[3] que fa de 8 a 10 m d'alt. Les branques tenen nombroses llargues espines estipulars blanques, d'1,5 a 5 cm.

Les fulles són compostes i bipinnades, amb 10-25 parells de folíols, els quals poden fer de 5 a 7 x 1,5 mm. El pecíol fa de 4 a 10 cm i duu un petit gland.

Els seus glomèruls fan 12 mm de diàmetre amb les flors grogues i molt perfumades, per això ja en llatí originà el mot aroma. Floreix de febrer a març. Els fruits, dits aromes, són llegums cilíndrics de prop de 7 cm de llargada. Les llavors són brunes, de vora 7 mm de llarg.[4]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Es creu que és originària de l'Amèrica tropical i ha estat estesa per l'ésser humà[5] en altres zones càlides com les d'Àfrica i Austràlia.

A les Illes Fiji i part d'Austràlia, es considera una espècie invasora. Prospera en sòls salins o sòls sòdics.[6]

Etimologia i ús

[modifica]

El nom d'aquest tàxon "farnesiana" prové del botànic Odoardo Farnese (1573–1626), el qual, sota el patronatge d'Alessandro Farnese, mantingué un jardí botànic privat a Roma (els Jardins Farnese) i va importar l'aromer a Itàlia.[7][8][9] L'anàlisi de les essències florals d'aquesta espècie, molt usada en perfumeria, dona lloc al sesquiterpè biosintetitzat farnesol, que es troba com un precursor de l'esterol en les plantes i el precursor del colesterol en animals.[8]

Es cultiva per fer tanques [10] i a l'edat mitjana era un arbre ornamental per als jardins domèstics.[11]

L'escorça se'n fa servir pel seu contingut en taní. Les fulles es fan servir com un saboritzant de tamarinde en els chutneys i els llegums torrats en plats dolços i agres.[12]

Les flors es destil·len per tal de produir el perfum anomenat Cassie.

De les fulles, també se'n fa un farratge amb un contingut de proteïna del voltant del 18%.[cal citació]

Notes

[modifica]
  1. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
  2. Ursula K. Schuch and Margaret Norem, Growth of Legume Tree Species Growing in the Southwestern United States, University of Arizona.
  3. «Discover Life - Fabaceae: Acacia farnesiana (L.) Willd. - Cassie Flower, Vachellia farnesiana, Poponax farnesiana, Mimosa farnesiana, Ellington Curse, Klu, Sweet Acacia, Mimosa Bush, Huisache». Pick5.pick.uga.edu. Arxivat de l'original el 2012-02-24. [Consulta: 19 abril 2012].
  4. Juan-Alberto Rodriguez Pérez Flore exotique dans les îles Canaries Editorial Everest 1990 isbn 84-241-4668-9
  5. Clarke, H.D., Seigler, D.S., Ebinger, J.E. 1989; 'Acacia farnesiana (Fabaceae: Mimosoideae) and Related Species from Mexico, the Southwestern U.S., and the Caribbean' Systematic Botany 14 549-564
  6. «Mimosa bush - briar bush». www.northwestweeds.nsw.gov.au. Arxivat de l'original el 2008-01-28. [Consulta: 9 abril 2008].
  7. «Etymology of farnesol». Dictionary.reference.com. [Consulta: 19 abril 2012].
  8. 8,0 8,1 TRIMBLE AND F. D. MACFARLAND.,, HENRY. «AMERICAN JOURNAL OF PHARMACY, Volume 57, #3, March, 1885» (PDF). [Consulta: 19 abril 2012].
  9. «Location of the Farnese family gardens, now known only as a remnant». Gardenvisit.com. [Consulta: 19 abril 2012].
  10. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
  11. Abad Zardoya, Carmen «RATAS, CENIZAS Y PERLAS. EL VOCABULARIO DEL COLOR EN LOS INTERIORES DEL SIGLO XVIII». Res Mobilis. Oviedo University Press, Vol. 5, 5, 2016, pàg. 29.
  12. «www.one-garden.org» (PDF). [Consulta: 19 abril 2012].

Enllaços externs

[modifica]