iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aga_Buriàtia
Aga Buriàtia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Aga Buriàtia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'antic districte autònom. Vegeu-ne altres significats a «Buriats de l'Aguin».
Plantilla:Infotaula geografia políticaAga Buriàtia
Агын Буряадай автономито тойрог (bxr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusentitat territorial administrativa desapareguda Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 00′ N, 114° 30′ E / 51°N,114.5°E / 51; 114.5
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
CapitalAguínskoie Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població77.167 Modifica el valor a Wikidata (3,94 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície19.600 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació26 setembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució29 febrer 2008 Modifica el valor a Wikidata
Següentkrai de Zabaikàlie Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governBair Zjamsujev Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webaginskoe.ru Modifica el valor a Wikidata
Mapa d'Aga Buriàtia fins a 2008

Aga Buriàtia (buriat: Агын Буряадай автономито тойрог, Aguin Buriaadai avtonomito toirog; rus: Аги́нский-Буря́тский автоно́мный о́круг, Aguinski-Buriatski avtonomni ókrug) fou un districte autònom (subjecte federal) de la Federació Russa pertanyent a la província de Txità,[1] Aquest territori es va crear per primera vegada en la seva forma moderna el 26 de setembre de 1937 com a okrug.[2] Després del canvi de l'etnònim "Buryat-Mongol" a "Buryat" el 16 de setembre de 1958, la regió va passar a anomenar-se Agin-Buryat National Okrug i es va convertir en l'Agin-Buryat Autònoma Okrug el 7 d'octubre de 1977.[3]

L'1 de març del 2008 per donar lloc al nou krai de Zabaikàlie, on ara és un simple districte administratiu més. Tenia una extensió de 19.312 km² i una població de 72.773 habitants segons el cens rus del 2002.[4]

Aquest territori es va crear per primera vegada en la seva forma moderna el 26 de setembre de 1937 com a Okrug Nacional d'Agin Buryat-Mongol dins de l'Oblast de Chita. Després del canvi de l'etnònim "Buryat-Mongol" a "Buryat" el 16 de setembre de 1958, la regió va passar a anomenar-se Agin-Buryat National Okrug i es va convertir en l'Agin-Buryat Autònoma Okrug el 7 d'octubre de 1977.

Població

[modifica]

Pel que fa a l'origen ètnic dels habitants de l'antic districte (segons el cens rus del 2002), n'hi havia de 54 procedències diferents, de les que les principals grups són els buriats (62,5%) o russos (35,1%), els tàtars uns 390 (0,5%) i altres grups encara més petits. Abans de l'annexió al Transbaikal, hi havia hagut algunes peticions d'integrar el districte dins la república de Buriàtia. El buriat i el rus n'eren els idiomes oficials.

cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Buriats 23.374 (47,6%) 33.117 (50,4%) 35.868 (52,0%) 42.362 (54,9%) 45.149 (62,5%)
Russos 23.857 (48,6%) 28.966 (44,0%) 29.098 (42,1%) 31.473 (40,8%) 25.366 (35,1%)
Altres 1.878 (3,8%) 3.685 (5,6%) 4.069 (5,9%) 3.353 (4,3%) 1.698 (2,4%)

Referències

[modifica]
  1. Goode, J. Paul. The Decline of Regionalism in Putin's Russia: Boundary Issues (en anglès). Routledge, 2011-05-11, p. 47. ISBN 978-1-136-72073-4. 
  2. Szmyt, Zbigniew. «VI. Ethnic Framing on the Sino-Russian Frontier». A: Ivan Peshkov (ed). The Hulunbuir and Transbaikalia Playground. Microphysics of Power on the Sino-Russian Border, p. 101-146.  Arxivat 2024-03-10 a Wayback Machine.
  3. Dondukova, Galina; Bato, Dondukov; Dorzhigushaeva, Oyuna «Invented Traditions” of Ethnic and Religious Identity in Post-Soviet Buryatia». MODERN JOURNAL OF LANGUAGE TEACHING METHODS, 2018, pàg. 461-474.
  4. Okunev, Igor Yu; Oskolkov, Petr V.; Tislenko, Maria I. «Transforming the matryoshka: Merger of Russian regions» (en anglès). Regions and Cohesion, 9, 3, 01-12-2019, pàg. 29–57. DOI: 10.3167/reco.2019.090303. ISSN: 2152-9078.