De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Substància química tipus d'entitat química Massa molecular 267,097 Da Trobat en el tàxon
ésser humà ,
Cynomorium songaricum ,
Acanthus ebracteatus ,
Acanthus ilicifolius ,
Adiantum lunulatum ,
cibulet de la Xina ,
Atractylodes lancea ,
Capparis flavicans ,
Cassytha filiformis ,
Codonopsis pilosula ,
Safranera ,
Cucumis sativus ,
Dioscorea oppositifolia ,
Gastrodia elata ,
Junceella juncea ,
Oxytropis myriophylla ,
Strychnos lucida ,
Subergorgia suberosa ,
dacsa ,
Nigrospora sphaerica ,
Oligomeris linifolia ,
Eleutherococcus giraldii ,
Alangium platanifolium ,
Allium chinense ,
cebera ,
all ,
Angelica acutiloba ,
herba de l’Esperit Sant ,
Angelica dahurica ,
Ashitaba ,
Argemone mexicana ,
Asterias forbesi ,
Carthamus tinctorius ,
Senna tora ,
Cliona celata ,
llàgrimes de Job ,
Ophiocordyceps sinensis ,
coriandre ,
melonera ,
Melicope semecarpifolia ,
fonoll ,
Fritillaria yuminensis ,
Ganoderma japonicum ,
pipa ,
Glehnia littoralis ,
Helichrysum arenarium ,
Hemerocallis fulva ,
Ilex cornuta ,
herba del pastell ,
noguer comú ,
Lactarius subplinthogalus ,
Conioselinum anthriscoides ,
Ligusticum chuanxiong ,
Lilium mackliniae ,
Lilium tenuifolium ,
herba freixurera ,
alfals ,
Neptunea antiqua ,
Paeonia obovata ,
Panax ,
Phaseolus vulgaris ,
Phoebe formosana ,
Polygonatum sibiricum ,
Phlebodium decumanum ,
Verdolaga ,
Pseudomyrmex triplarinus ,
Chinese parsnip ,
Smilax bracteata ,
Solanum incanum ,
Scaphium affine ,
Tethya aurantia ,
Tethya aurantium ,
Tetradium glabrifolium ,
Torilis japonica ,
Daphnia magna ,
escheríchia coli ,
Streptomyces piomogenus ,
Albugo candida ,
Alternaria alternata ,
Aplysia kurodai ,
nim ,
Brachystemma calycinum ,
Brassica rapa ,
Morera de paper ,
Clitoria ternatea ,
Eurycoma longifolia ,
Glinus oppositifolius ,
Gnaphalium polycaulon ,
Hortènsia de fulla gran ,
Kaempferia parviflora ,
Gymnosporia oxyphylla ,
Mikania laevigata ,
Arbre de l'oli de ben ,
morera blanca ,
Morus alba var. multicaulis ,
Serp tigre ,
Oryza aristata ,
Oxytropis racemosa ,
Pachliopta aristolochiae ,
Panax japonicus ,
àlber ,
ametller ,
Prunus dulcis ,
Breynia androgyna ,
Sauropus androgynus ,
Tuber indicum ,
Ulva pertusa ,
Paralepista flaccida ,
Ginseng americà ,
Ulva australis ,
Gymnosporia acuminata ,
Bryobium erioides ,
Adiantum philippense ,
Ligusticum striatum ,
Euphoria longana ,
Trachyspermum ammi ,
Oryza sativa ,
Cordyceps ,
Bryobium eriaeoides ,
Caenorhabditis elegans ,
Streptomyces mutabilis ,
Nigrospora oryzae ,
Lilium pumilum ,
cirerer ,
Apiaceae ,
Arabidopsis thaliana ,
Chlamydomonas reinhardtii ,
api bord i
Ligusticum officinale Rol antiarrítmic , vasodilatador , analgèsic , purinergic P1 receptor agonist (en) metabòlit primari Fórmula química C₁₀H₁₃N₅O₄ SMILES canònic
Model 2D C1=NC2=C(C(=N1)N)N=CN2C3C(C(C(O3)CO)O)O
SMILES isomèric
C1=NC2=C(C(=N1)N)N=CN2[C@H]3[C@@H]([C@@H]([C@H](O3)CO)O)O
Identificador InChI Model 3D PKa 3,6 (a 25 ℃) Solubilitat 5,1 g/kg (aigua , 25 ℃) Punt de fusió 235,5 ℃ amargor
L'adenosina és un nucleòsid format de la unió de l'adenina amb un anell de ribosa (també anomenada ribofuranosa) per mitjà d'un enllaç glucòsid de β-N9 . És una purina endògena sintetitzada de la degradació d'aminoàcids com la metionina , la treonina , la valina , la isoleucina o l'AMP .
L'adenosina té un paper important en els processos bioquímics de transferència d'energia, en què intervé en forma d'ATP i d'ADP i també com a transductor de senyal , en forma de monofosfat cíclic d'adenosina, AMP .[ 1] son i la vigília, ja que se n'incrementa el nivells a mesura que passa el temps estant despert.
L'adenosina sovint s'abreuja Ado .
L'adenosina modula molts processos fisiològics .[ 1] cel·lular per adenosina ocorre a través de quatre subtipus coneguts de receptors (A1, A2A, A2B, and A3).[ 2]
Les concentracions d'adenosina extracel·lular en cèl·lules normals són d'uns 300 nM; tanamteix en resposta a danys cel·lulars (o teixit isquèmic ), aquestes concentracions s'eleven (600–1,200 nM), ja que té la funció de protegir del dany en teixits de la cèl·lula.
↑ 1,0 1,1 «Chapter 34. Antiarrhythmic Drugs». A: Gilman, Alfred. Goodman & Gilman's the pharmacological basis of therapeutics . 11a ed.. Nova York: McGraw-Hill, 2006. ISBN 0-07-142280-3 ↑ Haskó G, Linden J, Cronstein B, Pacher P «Adenosine receptors: therapeutic aspects for inflammatory and immune diseases». Nat Rev Drug Discov , 7, 9, setembre 2008, pàg. 759–70. DOI : 10.1038/nrd2638 . PMC : 2568887 . PMID : 18758473 .
