305 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 305 aC (cccv aC) |
Islàmic | 955 aH – 954 aH |
Xinès | 2392 – 2393 |
Hebreu | 3456 – 3457 |
Calendaris hindús | -249 – -248 (Vikram Samvat) 2797 – 2798 (Kali Yuga) |
Persa | 926 BP – 925 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -54 |
Ab urbe condita | 449 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC | |
Anys | |
308 aC 307 aC 306 aC - 305 aC - 304 aC 303 aC 302 aC |
El 305 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Megel i Augurí (o també any 449 ab urbe condita). La denominació «305 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Establiment de la dinastia Ptolemaica. Ptolemeu I es proclama faraó d'Egipte, i és acceptat pels egipcis.[2]
- Fundació de l'Imperi Selèucida. Seleuc I Nicàtor es proclama rei i funda la seva capital Selèucia al costat del riu Tigris.[3]
- Setge de Rodes. Demetri Poliorceta, fill d'Antígon Monoftalm, posa setge a l'illa de Rodes per intentar sostreure-la de l'aliança amb Egipte. El setge és un dels més memorables de la història i allà guanya el renom de «Poliorceta» ('assetjador de ciutats'). Les màquines de setge, entre elles una anomenada helèpolis ('conqueridora de ciutats'), es veuen per primer cop. El setge va durar un any, fins al 304 aC, sense que arribés a conquerir-la.[4]
- Arquidam IV és proclamat rei d'Esparta a la mort del seu pare Eudàmides I.[5]
Sicília
[modifica]- Agàtocles signa un acord de pau amb Cartago, on renuncia a la seva influència a l'illa. Derrota els que s'havien rebel·lat, es reconcilia amb Dinòcrates i inicia la consolidació del seu poder a la Sicília grega.[6]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Megel i Tiberi Minuci Augurí.[7]
- Megel derrota els samnites en la batalla de Bovianum i conquereix la ciutat de Bovianum. En la seva marxa Megel i el seu col·lega Augurí recuperen Sora i Arpinium a la vall del Liris, i Cerènnia o Cesènia, d'ubicació desconeguda. Titus Livi diu que li van ser concedits els honors del triomf cosa que no es menciona als Fasti.[8][9]
- Tiberi Minuci Augurí cau ferit durant la conquesta de Bovianum, i poc després mor a la ciutat conquerida. És elegit cònsol sufecte Marc Fulvi Curi Petí.[10]
Naixements
[modifica]- Zou Yan, astròleg, geògraf, escriptor i filòsof de l’època final del Període dels Regnes Combatents.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Westerfeld, Jennifer Taylor. Egyptian Hieroglyphs in the Late Antique Imagination (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2019-10-04, p. 24. ISBN 978-0-8122-9640-2.
- ↑ Hannestad, Lise. «The Seleucid Kingdom». A: D. T. Potts (ed). A Companion to the Archaeology of the Ancient Near East (en anglès). Wiley, 2012-04-14, p. 1062. DOI 10.1002/9781444360790. ISBN 978-1-4051-8988-0.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XX, 21-22
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XX, 35
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 57
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 44
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 45
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 40
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 41
- ↑ Needham, Joseph; Colin A. Ronan. The shorter Science and civilisation in China: an abridgement of Joseph Needham's original text. Cambridge: Cambridge University Press, 1978, p. 142. ISBN 9780521218214.