iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: https://an.wikipedia.org/wiki/Falco
Falco - Biquipedia, a enciclopedia libre Ir al contenido

Falco

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
A parola falcón reendreza ta iste articlo. Ta altros usos de «falcón» se veiga Falcón (desambigación).
Falco
Falco
Falcón pelegrín (Falco peregrinus)
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Aves
Orden: Falconiformes
Familia: Falconidae
Chenero: Falco
Linnaeus, 1758
  • Se veiga texto

Falco (L., 1758) ye un chenero d'aus rapinyaderas en a familia Falconidae d'a orden Falconiformes. Os miembros d'iste chenero prenen o nombre popular de falcons (d'o latín «falco», «falconis») de manera chenerica, anque existen especies concretas a dintro d'o chenero que, en manifestando bella caracteristica que les siga especifica, reciben bel nombre millor especifico, como os ciquilins y os esmerellons.

Son aus depredaderas, cazaderas en volido con gran capacidat ta maniobrar en l'aire. En comparanza con altras rapaces, presentan as alas rematando en punta, y o cuerpo bella cosa mes aerodinamico que no en altras aus de rapinya. A suya mida ye chiqueta (aproximadament, a mida d'un torcazo en as especies de mes grans dimensions) fendo presa mes que mes en altras especies d'aus, a las que gosan encalzar cuan vuelan. Tienen os parpagos y as fuesas nasals modeficatos que les permiten guardar os uellos y as vías respiraderas d'eventuals impactos de particlas de l'aire cuan se baten en picato.

O falcón pelegrín (Falco peregrinus), una d'as especies de mes gran mida, se considera que ye l'animal mes rapedo conoixiu, batendo-se en picato a velocidaz que bailan d'entre os 230 y os 360 Km/h. A ixas velocidaz, os falcons no gosan apretar as garras contra a suya presa, y a suya tecnica ta matar no se basa si que en propinar-le un impacto a l'animal que volaba, y con ixo le i gosan causar a muerte cuasi instantania. A velocidat de vuelo horizontal de la dita especie s'ha puesto rechistrar en 96 Km/h.

F. alopex - F. amurensis - F. araea - F. ardosiaceus - F. berigora - F. biarmicus - F. cenchroides - F. cherrug - F. chicquera - F. columbarius - F. concolor - F. cuvierii - F. deiroleucus - F. dickinsoni - F. eleonorae - F. fasciinucha - F. femoralis - F. hypoleucos - F. jugger - F. longipennis - F. mexicanus - F. moluccensis - F. naumanni - F. newtoni - F. novaeseelandiae -F. pelegrinoides - F. peregrinus - F. punctatus - F. rufigularis - F. rupicoloides - F. rusticolus - F. severus - F. sparverius - F. subbuteo - F. subniger - F. tinnunculus - F. vespertinus - F. zoniventris

Se veiga tamién

[editar | modificar o codigo]

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]