Amb la postguerra, van començar les competicions tant catalanes com nacionals, en què el Club sempre va aconseguir magnífics resultats i va ser sempre a la part alta de les diferents competicions.
A mitjans de la dècada, l'equip fa un gir econòmic i aposta per fitxatges de renom que li permeten fer un salt qualitatiu, així aconsegueix la segona posició a Catalunya i arriba el títol nacional a costa del totpoderós Real Madrid, en què s'aconseguiria la primera gran fita de l'entitat i el reconeixement com el millor Club d'Espanya. En aquests anys tan difícils, econòmicament parlant, el Club es va plantejar integrar-se sota la tutela del FC Barcelona com una secció més, però l'ímpetu dels seus directius va impedir tal moviment i en l'actualitat encara podem dir que la Penya és dels pocs clubs de bàsquet per excel·lència.
Per aquella època, ja començaven a despuntar jugadors formats a la ciutat, el que després seria la veritable escola de bàsquet del Club, "el bressol del basquetbol".