L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) és l'òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya. Creat el 1989 (Decret 341/1989, d'11 de desembre), és un organisme autònom de caràcter administratiu, amb personalitat jurídica pròpia, amb autonomia administrativa i financera, i amb plena capacitat d'actuar per al compliment de les seves finalitats, d'acord amb la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d'estadística de Catalunya. Actualment està adscrit al Departament d'Economia i Finances.
1. Missió
La missió de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) és proveir informació estadística rellevant i d'alta qualitat, amb independència professional, i coordinar el Sistema estadístic de Catalunya, amb l'objectiu de contribuir a la presa de decisions, la recerca i la millora de les polítiques públiques.
2. Visió
La disponibilitat i bona gestió de la informació estadística és fonamental per a un país. L'Idescat ha de garantir la coordinació del Sistema estadístic de Catalunya amb els fins següents:
- Facilitar la màxima eficiència en la planificació, gestió, execució i avaluació de les polítiques públiques.
- Afavorir la transparència en la gestió pública i, per tant, millorar el control democràtic dels poders públics, i vetllar per la confiança dels ciutadans en els governants.
- Impulsar el desenvolupament social i econòmic.
- Permetre als investigadors de les ciències socials l'accés a informació rellevant (garantint la confidencialitat d'aquesta) i així afavorir que les seves aportacions millorin les polítiques públiques.
3. Objectius
L'Idescat, com a organisme especialitzat en estadística de la Generalitat de Catalunya, té els objectius següents:
- Planificar, produir i difondre l'estadística oficial d'acord amb els estàndards europeus i internacionals i, en particular, el Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees.
- Coordinar i garantir la qualitat de l'estadística produïda per tots els organismes que formen part del Sistema estadístic de Catalunya.
- Donar suport a les administracions en l'avaluació de polítiques i en el desenvolupament i ús de sistemes d'informació adequats per al seu seguiment i control.
- Potenciar la millora contínua de la qualitat en la producció i difusió de les estadístiques i en la gestió dels processos.
- Promoure l'ús de la informació estadística per a la recerca de cara a millorar l'eficiència de les polítiques públiques, respectant els aspectes ètics i la confidencialitat en l'ús de les dades.
- Impulsar la formació en l'ús i interpretació de les dades en els àmbits polítics, gestors públics, administradors i, també, els ciutadans en general.
4. Antecedents
Els antecedents històrics de l'actual Institut d'Estadística de Catalunya es remunten als anys 30 del segle XX, amb el naixement de l'Institut d'Investigacions Econòmiques, organisme creat el 1931 per la Diputació de Barcelona i algunes de les principals corporacions econòmiques de la ciutat per a l'estudi de la conjuntura econòmica. L'objectiu de l'Institut era completar i unificar la diversitat d'estadístiques econòmiques i assegurar que les sèries numèriques, convenientment depurades, es publiquessin regularment, d'acord amb els mètodes científics del moment. Exercint aquestes funcions, l'Institut va aplegar nombrosa documentació estadística i va elaborar més de 60 sèries mensuals. També preveia una vessant formativa, per la qual cosa va crear el Laboratori de Preparació Estadística, amb l'objectiu de formar especialistes en matèria estadística.
El 1934, quan l'Institut d'Investigacions Econòmiques ja estava integrat a la Generalitat de Catalunya, la mateixa Generalitat va crear per Decret el primer organisme oficial d'estadística: el Servei Central d'Estadística, que va heretar de l'Institut l'encàrrec de completar i unificar les estadístiques econòmiques catalanes i assegurar-ne la publicació periòdica. El Servei també va continuar publicant el "Butlletí mensual d'estadística" (iniciat el gener del 1934 per l'Institut), on es difonien sèries demogràfiques, socials i meteorològiques, a més de les econòmiques. Així mateix, el Servei Central d'Estadística va assumir la tasca centralitzadora i orientadora respecte a l'estadística oficial de Catalunya, d'acord amb el Decret esmentat: "Tindrà al seu càrrec dirigir i reunir tots els treballs estadístics que puguin ésser efectuats pels diferents organismes oficials que depenguin de la Generalitat de Catalunya; curarà de les publicacions de caràcter estadístic que la Presidència cregui necessari portar a cap; evacuarà les diferents consultes que els diferents organismes del Govern puguin adreçar sobre qüestions estadístiques." També aleshores ja es posava èmfasi en la necessitat de contacte amb altres organismes similars d'arreu del món: "mantindrà la necessària relació d'intercanvi de dades amb els organismes estadístics de l'Estat espanyol i dels països estrangers" (Decret, de 19 de juny de 1934, per mitjà del qual es crea el Servei Central d'Estadística del Govern de la Generalitat de Catalunya).
El Servei Central d'Estadística va publicar documents estadístics de gran vàlua en l'àmbit de la demografia i l'economia catalanes, entre els quals cal destacar el primer padró d'habitants elaborat a Catalunya, en plena Guerra Civil, amb dades de 30 d'abril del 1936. El Servei Central d'Estadística, que també va denominar-se Secció d'Estadística (entre 1934 i 1935) i Servei General d'Estadística (entre 1935 i 1936), va desaparèixer l'any 1939, amb l'abolició de la Generalitat per l'adveniment de la dictadura de Franco.
Van haver de passar més de 30 anys, el 1973, per al naixement del Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, que es va crear a partir de la Comissió Mixta de Coordinació Estadística de Barcelona, formada el 1969 per l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació Provincial de Barcelona, la Comissió d'Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. El Consorci va tenir abast nacional a partir del 1977, amb la incorporació de les Cambres de Girona, Lleida i Tarragona.
El 1978, amb el restabliment de la Generalitat, es va recuperar el Servei Central d'Estadística, que va esdevenir l'Institut Central d'Estadística i Documentació. Però com que la Generalitat també s'havia incorporat al Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya (al qual aportava la majoria del pressupost destinat a estadística) i per evitar duplicitats, el 1983 va desaparèixer l'Institut Central d'Estadística i Documentació i en va assumir les funcions el Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, que va ser un organisme pioner en la introducció de la tecnologia informàtica aplicada a la documentació. Entre les seves fites hi ha la creació de les bases de dades ECOCAT (Economia de Catalunya), ESPAN (Estadística d'Espanya) i BEMCAT (Banc d'estadístiques comarcals i municipals de Catalunya), que recull estadístiques dels municipis catalans i és el precedent de l'actual "El municipi en xifres" de l'Idescat. El 1985 també va editar per primera vegada l'"Anuari Estadístic de Catalunya" i el fullet "Xifres de Catalunya", dues publicacions que encara estan en curs i que són de referència en la difusió de les estadístiques bàsiques de Catalunya.
El 1987 la Llei 14/1987, de 9 de juliol, d'estadística preveia l'existència d'un organisme oficial d'estadística (esmentat al text com l'òrgan estadístic de la Generalitat) que es fes càrrec "de preparar i de proposar les normes per les quals s'han de regir i les característiques tècniques que han de tenir les estadístiques de la Generalitat i de les entitats territorials". Altres aspectes a destacar d'aquesta Llei eren, en primer lloc, la definició del Pla estadístic com a instrument d'ordenació de l'estadística de la Generalitat. A més, va introduir els principis d'objectivitat i correcció tècnica, l'obligació de la col·laboració ciutadana i, recíprocament, el secret estadístic. També obligava a difondre públicament els resultats estadístics.
Finalment, el 1989 es publica el Decret 341/1989, d'11 de desembre, de creació de l'Institut d'Estadística de Catalunya, com a organisme autònom, adscrit al Departament d'Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia, al qual l'han seguit altres disposicions que en completen i actualitzen l'organització i el funcionament. El Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya va quedar dissolt i el personal, els recursos i els serveis van ser transferits majoritàriament a l'Institut d'Estadística de Catalunya.