iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEM-16614.xml
Salvador Alarma i Tastàs | enciclopedia.cat

Salvador Alarma i Tastàs

(Barcelona, 1870 — Barcelona, 1941)

Salvador Alarma és autor de la decoració de la sala de ball La Paloma (1903), a Barcelona

© Fototeca.cat

Decorador i escenògraf.

Vida

De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia. El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella. El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari. Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps: Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc.  El 1898 començà a col·laborar amb Adrià Gual. El 1902 mostrà els seus quadres corporis animats al Diorama Animat; i dirigí les Visions Poètico-Musicals a la Sala Mercè (1904). Decorà diferents teatres i locals de Barcelona (La Paloma, 1903; bar La Lluna, 1909), en els quals cultivà un modernisme exuberant i sumptuós.

Adaptà les millors obres als escenaris teatrals, i feu de decorador en els films La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América (1916-17, Émile Bourgeois) o L’auca del senyor Esteve (1928, Lucas Argilès).

Treballà també per al Liceu, on realitzà escenografies per a nombroses òperes, com ara El rapte del serrall (1928), de Mozart, o Götterdämmerung (1936), de Richard Wagner, per a diversos teatres de Madrid i per al Sindicat d’Autors Dramàtics. Fou el primer professor d’escenografia de l’Escola d’Art Dramàtic, creada el 1913. El 1916 formà part del consell administratiu de Magna Films, promoguda per Ricard de Baños. El 1927 assumí la direcció de la Secció d’Escenografia de l’Institut del Teatre de Barcelona; també decorà el cinema Doré.

Els seus acabats, d’una gran lluminositat i perspectiva i amb un gran naturalisme, tingueren un gran prestigi. Casat amb l’actriu Isabel Estorch, feu de representant de diverses companyies i durant la Guerra Civil visqué a París i a Santo Domingo. El seu fill Antoni també es dedicà a l’escenografia teatral.

Bibliografia

  • Capdevila, L.: “Estrena a Barcelona de Flors de cingle” i “Els nostres escenògrafs. En Miquel Moragas i en Salvador Alarma”, El Teatre Català, núm. 1, 1912, p. 10-12, i núm. 34, 1912, p. 8-9.
  • Jané, J.: Les arts escèniques a Catalunya. Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, Barcelona 2001.