iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://sc.wikipedia.org/wiki/Wallis_e_Futuna
Wallis e Futuna - Wikipedia Jump to content

Wallis e Futuna

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 14°18′06.52″S 178°06′33.55″W / 14.30181°S 178.10932°W-14.30181; -178.10932


Artìculu in LSC

Su territòriu de Wallis e Futuna (in frantzesu Territoire des îles Wallis-et-Futuna) est unu territòriu insulare frantzesu cumpostu printzipalmente de tres ìsulas vulcànicas tropicales (Wallis, Futuna e Alofi) chi s'agatant in sa parte sud de s'otzèanu Patzìficu, intre sas ìsulas Figi e Samoa. Sa capitale est Matāʻutu.

Mapa de Wallis e Futuna

S'ìsula de Wallis est sa prus populada, sighet s'ìsula de Futuna, mentras chi s'ìsula de Alofi e unas àteras 20 isuleddas sunt ispopuladas. Arribant a tirada totale de 274 km² cun 129 km de lìnia costera, pro unos 12.870 bividores. Su puntu prus artu est su monte Singavi (in s'ìsula de Futuna) cun 524 m.

Mancari is ìsulas siant istadas iscobertas dae sos olandesos e de sos britànnicos in su de 17 e su de 18 sèculos, sunt istados sos frantzesos sos primos europeos a s'istabilire in custu territòriu, cun s'arribu de missionàrios in su 1837, chi aiant cunvertidu sa populatzione a su catolitzismu. Su 5 abrile 1842, issos aiant pedidu s'amparu de sa Frantza a segus de sa rebellia a banda de sa populatzione locale. Su 5 abrile 1887, sa reina Amelia de Uvea (in s'ìsula de Wallis) at firmadu unu tratadu ufitziale chi istabiliat su protetoradu frantzesu. Sos res de Sigave e Alo, in sas ìsulas de Futuna e Alofi, aiant firmadu fintzas issos unu tratadu chi istabiliat unu protetoradu frantzesu, su 16 freàrgiu 1888. Sas ìsulas fiant postas in suta de s'autoridade coloniale frantzesa de sa Noa Caledònia.

Bandera no ufitziale
Posidura in su mundu

In su 1917, sos tres regnos traditzionales fiant annessados a sa Frantza e mudados in sa Colònia de Wallis e Futuna, semper in suta de s'autoridade de sa Noa Caledònia.

In su 1959, sos bividores de sas ìsulas ant votadu pro divènnere unu territòriu ultramarinu frantzesu, in vigore dae su 1961, ponende tando fine a sa subordinatzione a sa Noa Caledònia.